Contacte
És un procés amb diversos passos que garanteix que només les persones que compleixin els requisits puguin rebre l’eutanàsia o assistència al suïcidi.
El primer pas, si cal, és que la persona sol·licitant demani informació a algun dels professionals de l’equip sanitari que l’atén. Això ajudarà a iniciar el diàleg imprescindible per rebre una correcta atenció. També es pot demanar ajuda a les associacions que treballen en aquest àmbit perquè els informin.
Després s’haurà de formular la primera sol·licitud per escrit si la persona decideix que vol accedir a l’eutanàsia a la prestació d'ajuda per morir. A la pàgina Web (link documentació) hi ha un model orientatiu de la sol·licitud de la prestació d’ajuda a morir que es pot utilitzar per aquesta primera sol·licitud.
Cal tenir en compte, que si una persona disposa d’un Document de Voluntats Anticipades on s’especifica clarament la voluntat d’eutanàsia de la persona, i es troba a més amb incapacitat de fet, la persona representant (o el metge o metgessa responsable si no hi ha representant) podrà iniciar també la sol·licitud de la prestació en nom de la persona incapacitada.
Diferents persones de l’entorn de la persona sol·licitant i algunes associacions poden ajudar a sol·licitar l’ajuda a morir, però només al metge o metgessa responsable li correspon valorar la petició i ajudar durant el procés, tant en l’elaboració dels informes necessaris com en l’aplicació de l’eutanàsia o la prescripció del medicament per al suïcidi assistit.
Altres professionals assistencials, com ara personal infermeria, els treballadors socials, o el personal que treballa en centres sociosanitaris i residencials de gent gran, poden donar informació i acompanyar en la cura necessària perquè el procés sigui el màxim confortable possible.
No, la sol·licitud només la pot fer la persona que vol rebre l’eutanàsia o el suïcidi assistit i cal assegurar-se que la decisió de la persona sigui voluntària. Una persona pot demanar al seu cuidador, a la família, a un amic o a una altra persona de suport que estigui present durant el diàleg amb el metge i l’equip assistencial, però en cap cas podrà substituir la voluntat de la persona. Això no exclou la possibilitat que el metge o la metgessa pugui parlar a soles amb el pacient, si ho considera convenient.
Excepcionalment, i només en el cas de que la persona estigui en una situació d’incapacitat de fet i de que disposi d’un Document de Voluntats Anticipades (DVA) on especifica la seva voluntarietat per l’eutanàsia, la persona representant assignada en aquest DVA podrà sol·licitar l’eutanàsia pel pacient.
No, ni un/una metge/ssa ni cap altre professional de la salut pot suggerir que una persona sol·liciti l’eutanàsia o l’ajuda al suïcidi.
No, excepte en el cas següent. Només si la persona tutelada havia deixat constància escrita prèviament de la seva voluntat en un Document de Voluntats Anticipades, la persona que exerceix la tutela pot iniciar la sol·licitud.
Sí, llevat de les persones amb discapacitat o amb dificultats per comunicar-se, que poden utilitzar un intèrpret o un altre tipus d’ajuda per comunicar els seus desitjos.
En casos excepcionals pot utilitzar-se l’empremta digital o registrar la voluntat amb mitjans audiovisuals. En aquests casos, caldrà extremar les garanties referides a la capacitat de consentir de la persona. Quan sigui necessari adaptar la sol·licitud a aquestes situacions especials, els mètodes empleats per verificar que s’ha dut a terme la sol·licitud hauran de ser els menys invasius possibles de la intimitat de la persona.
Les persones que tenen dificultats per comunicar-se poden utilitzar mitjans de comunicació alternatius, com ara l’escriptura, un intèrpret, ajuda d’un logopeda o llenguatge de signes, per sol·licitar l’eutanàsia o el suïcidi assistit. En casos excepcionals pot utilitzar-se l’empremta digital o registrar la voluntat amb mitjans audiovisuals. En aquests casos, caldrà extremar les garanties referides a la capacitat de consentir de la persona i utilitzar els mètodes menys invasius possibles de la intimitat de la persona.
Entre que es formula la primera sol·licitud i la segona han de transcórrer com a mínim 15 dies naturals. Aquest temps permet al sol·licitant continuar parlant amb el metge, la resta de l’equip sanitari, la seva família o amb persones properes.
D’aquesta manera es poden esvair dubtes i aclarir aspectes que potser no s’havien previst. Tot plegat ha d’ajudar a la persona sol·licitant a reafirmar-se en la seva decisió, modificar-la o desestimar-la.
Aquest període només es podrà reduir en aquells casos on el metge o metgessa responsable responsable consideri que es pot produir una pèrdua de capacitat/competència entre la primera i la segona sol·licitud.
És requisit per poder rebre la prestació d’ajuda per morir que la persona hagi formulat dues sol·licituds de forma voluntària i per escrit, o per un altre mitjà que en permeti deixar constància, i que no sigui resultat de cap pressió externa, deixant una separació de com a mínim 15 dies naturals entre la primera i la segona sol·licitud.
Ara bé, en aquells casos on el metge responsable consideri que la pèrdua de la capacitat de la persona sol·licitant per atorgar el consentiment informat és immediata, el metge responsable podrà acceptar qualsevol període menor que consideri apropiat en funció de les circumstàncies clíniques concurrents, deixant-ne constància a l’informe mèdic que ha d’elaborar. Només s’acceptarà aquest escurçament del termini en aquest cas de pèrdua imminent de la capacitat de fet i no per qualsevol altre motiu.
Només es podrà escurçar el termini entre les dues sol·licituds quan es preveu que la persona perdrà la capacitat de fet, i no pel simple fet d’un deteriorament clínic sense pèrdua de les capacitats.
Es poden agilitzar tots els tràmits, però sempre s’ha de sol·licitar l’informe favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació.
Les raons que justifiquen aquest escurçament dels tràmits del procediment han de quedar clarament reflectides a la història clínica i a l’informe que es lliurarà a la Comissió de Garantia i Avaluació.