Contacte
El metge o la metgessa pot mostrar-se disposat a estudiar i atendre la demanda d’ajuda a morir a la qual té dret el/la pacient, però el/la professional té igualment el dret de fer objecció de consciència i desestimar dur a terme aquesta sol·licitud, encara que es compleixin els requisits establerts per la Llei.
La Llei diu que l’objecció de consciència és el dret individual dels professionals sanitaris a no atendre aquelles demandes d’actuació sanitària regulades per la Llei que resulten incompatibles amb les pròpies conviccions.
Que l’atenció a les persones és un deure del professional i que, malgrat les seves conviccions personals, no pot deixar desemparades les persones que demanen ajuda. Això l’obliga a implicar-se en la cerca del professional que pugui atendre la petició.
Que té caràcter individual i únicament poden al·legar objecció de consciència les persones físiques i no les jurídiques.
Que poden al·legar objecció únicament els professionals la intervenció dels quals signifiqui la cooperació necessària per a la realització del procediment, i, per tant, queden exclosos de l’objecció els professionals implicats en l’atenció prèvia i també aquells que formen part de l’equip o del servei, però que no estan directament implicats en l’acte.
Un professional és objector per a tota la seva pràctica, tant en l’atenció pública com en la privada.
Només poden invocar OC aquells professionals que realitzen els actes d’aplicació estricta o d’execució de la PRAM. Es a dir el metge o la metgessa responsable que prescriu o administra la substancia letal i el o la professional d’infermeria encarregat de fer possible aquesta administració mitjançant la col·locació dels dispositius per l’administració o l’autoadministració de la substància letal.
No són titulars del dret a l’objecció de consciencia els professionals sanitaris que han ajudat en el procés de la PRAM però la seva participació no comporta l’administració, prescripció o subministrament de la substància letal.
Així, el metge o la metgessa consultor/a no pot objectar, doncs , a diferència del metge o de la metgessa responsable, en cap moment del procés que ha de conduir a la PRAM hi participa directament, en tant que la seva tasca no és executora, sinó complementària o de mera verificació de compliment dels requisits que segons la LORE hi permeten accedir, i ni tan sols el seu dictamen favorable comporta que la PRAM s’hagi de dur necessàriament a terme.
Tampoc són titulars del dret a l’objecció de consciencia, els professionals de farmàcia , els treballadors i treballadores socials, el personal tècnic en cures auxiliars d’infermeria; el personal encarregat del trasllat dels pacients, els zeladors; el personal de neteja, ni els professionals sanitaris que, en l’exercici de càrrecs de gerència, direcció assistencial, mèdica o d’infermeria, no actuen com a tals.
Sí, es pot donar el cas que professionals partidaris de l’eutanàsia s’abstinguin de practicar-la en determinades circumstàncies que generen una reticència o escrúpol professional. Aquesta reticència que no està fonamentada en conviccions ideològiques o religioses però sí en raons professionals ha de ser respectada i emparada pels col·legis professionals i per les institucions on treballen.
No. L’objecció de consciència és un dret individual que es fonamenta en la llibertat de pensament ideològica i religiosa de les persones. Les institucions i centres sanitaris, tan els públics com els privats, han de garantir la pràctica de l’eutanàsia a les persones que atenen amb independència de l’adscripció ideològica o religiosa dels seus titulars.
Per tant posar l’ideari de l’organització per sobre del compromís de servei hospitalari o assistencial, que sempre ha de ser respectuós amb l’autonomia de la persona, infravalora el fet que la relació assistencial es la que legitima la raó de ser d’aquestes institucions. La seva finalitat públicament reconeguda és principalment desenvolupar una tasca assistencial, la qual cosa obliga a reconèixer, si se'n forma part, les prestacions del Sistema Nacional de Salut i els drets legitimats jurídicament[1].
Així mateix imposar als professionals d’una institució un ideari o uns valors determinats per sobre de l’ètica professional, que és la que legitima l’aliança terapèutica amb el pacient, entorpeix l'exercici professional conforme a les normes ètiques i deontològiques que la han de guiar, notòriament el deure de no abandonament, i és contrari al principi d'autonomia legalment reconegut als professionals de la salut en l'exercici de la seva professió.
[1] https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Sistema_de_salut/CBC/recursos/documents_tematica/reflexions-possible-negativa-a-laplicacio-de-la-llei-reguladora-de-leutanasia.pdf
En societats moralment plurals són signes de llibertat i tolerància les divergències de parers i de conviccions; però tota llibertat té límit: no danyar, i menys al més vulnerables.
Obstaculitzant la prestació d’ajuda per morir, es lesionen drets de tercers: en primer lloc, del pacient que sol·licités la prestació (i indirectament als seus familiars), que hauria de ser traslladat, justament en un context de màxima vulnerabilitat per a ell i desvinculant-lo dels seus professionals de confiança (i del seu domicili en casos de centres residencials); en segon lloc, del professional d’aquestes organitzacions, que no obrarien en consciència sinó per imposició o pressió laboral; i en tercer lloc, de la ciutadania en general, que veuria com hi ha organitzacions que, emparant-se en el seu ideari, decideixen no acatar Lleis prudents i garantistes de drets, fent un greuge al principi d’igualtat davant la Llei.
Per tal de millorar l’organització dels serveis assistencials i garantir la prestació, el personal sanitari ha de formular l’objecció de consciència de manera prèvia, i evitar comportaments ambivalents o discriminatoris. La voluntat de no realitzar un procediment per motius de consciència quedarà documentada en un registre habilitat pel Departament de Salut. El document reflectirà els actes específics que s’objecten amb la millor precisió possible, pot ser que s’objecti a practicar l’eutanàsia, però no l’ajuda al suïcidi. De manera opcional, es poden explicitar les raons que motiven aquesta objecció i seria convenient que així es fes quan existeixin situacions que generen dubte, bé per la seva especificitat o pel canvi en la manera de procedir. El caràcter d’aquest registre serà estrictament confidencial.
L’objecció de consciència no exclou el deure d’ajudar al pacient. Tant en l’àmbit públic com en el privat el deure del metge/ssa o de la infermera és posar-ho en contacte amb companys coneixement del seu responsable assistencial superior perquè puguin atendre la seva petició.
Si després d’una cerca raonable el metge o la metgessa que ha rebut la sol·licitud no troba un company que vulgui atendre la sol·licitud, ha de posar-ho en coneixement del responsable de la institució o àrea sanitària on el pacient desitja rebre la PRAM .Els referents territorials i institucionals també poden ajudar a trobar el professional que vulgui atendre la petició.