Contacte
És important que durant el procés de deliberació previ s’hagi parlat sobre la manera com es vol rebre l’ajuda, així com el lloc on es realitzarà la prestació i qui vol el pacient que hi sigui present, tenint en compte les possibilitats i el context de cada situació.
Quan el metge i el pacient hagin rebut el vistiplau de la CGAC , es procedirà a ajudar a morir al pacient amb la màxima cura i d’acord amb el que està establert en el protocol.
Si el pacient està conscient, se li preguntarà novament si el que desitja és autoadministrar-se la medicació, o bé prefereix que el professional li administri, garantint-li sempre l’acompanyament fins al final, sigui quina sigui l’opció escollida.
Es contemplen dues opcions o modalitats de prestació d’ajuda a morir.
La modalitat 1 o eutanàsia, on es el metge/ssa qui aplica la medicació al pacient; i la modalitat 2 o autoadministració: on es la pròpia persona qui pren els fàrmacs que causaran la mort.
L’eutanàsia és l’opció d’aquelles persones que desitgen que sigui el metge qui posi fi a la seva vida. Abans d’administrar el medicament, el professional preguntarà un cop més al pacient quina és la seva voluntat i, si aquest es ratifica en la seva voluntat, procedirà a administrar la medicació amb la màxima cura i d’acord amb el que està establert en el protocol.
L’eutanàsia també és l’opció per a aquells pacients que en el moment de prestar l’ajuda a morir han quedat inconscients, però que no ho estaven en el moment de fer la sol·licitud.
La majoria de les persones que sol·liciten la PRAM en modalitat d’autoadministració poden prendre la medicació per si mateixes, ja sigui ingerint-la o activant elles mateixes un dispositiu que permet l’administració endovenosa dels fàrmacs.
El metge la metgessa responsable i els professionals de l’equip més directament implicats prestaran el suport necessari per garantir un traspàs confortable.
Si una persona no pot prendre la medicació per si mateixa, haurà de demanar al metge que li practiqui l’eutanàsia.
Una vegada concedida la prestació per la Comissió de Garantia i Avaluació, el metge/ssa responsable i el pacient acordarà el "temps i forma" de realització de la prestació. El moment adequat en el que ha de prestar l'ajuda per morir ha d'estar presidit per la delicada, circumspecció i transcendència de l'acte. Per tant, s'aplicarà la flexibilitat necessària d'acord amb el pacient. Per exemple, el pacient podria manifestar-se que la prestació es portarà a cap dins de 15 dies, per fer coincidir la realització de la prestació amb una data especial, i aquesta situació no s’entén necessàriament com un ajornament de la prestació.
Les persones que decideixen quan morir també volen decidir on morir. Encara que el procés de la mort s’ha institucionalitzat, algunes persones continuen pensant que l’ideal d’una bona mort és a casa envoltat dels éssers que estima i sense persones estranyes o diferents d’aquelles que l’han atès habitualment.
En el nostre entorn també és habitual morir en centres sociosanitaris i residencials, i encara que les persones no considerin l’hospital com un lloc on no desitgen acabar la vida, en ocasions la mort hi esdevé. Per això tots aquests són llocs on sol·licitar i rebre l’ajuda per morir.
En la mesura que sigui possible, els professionals han d’adequar el context escollit per la persona per poder complir el seu desig.
Els pacients que estant en règim ambulatori i tinguin aprovada la prestació, també podran decidir morir a l’hospital.
Donada aquesta situació, el/la pacient haurà d’ingressar a l’hospital seguint el procés habitual a cada centre sanitari. El metge/ssa responsable hauria de ser present en tot el procés fins al final, acompanyant al pacient durant la prestació a l’hospital.
La medicació l’haurà de demanar el metge/ssa responsable mitjançant la plataforma PRAM seguint el procés habitual. Després, s’assignarà un metge/ssa delegat dins la plantilla de l’hospital per poder dur a terme la prescripció d’aquesta medicació al programa del centre en concret.
El metge/ssa responsable acompanyarà al pacient fins al final i signarà el certificat de defunció tot i que a l’entorn hospitalari estigui assistit per un equip del propi hospital.
El pacient té dret a escollir si vol morir a casa a l’hospital, a un centre residencial o a un centre sociosanitari, independentment de l’àmbit on presti l’atenció el seu metge/ssa responsable. Durant tot el procés deliberatiu es pot anar plantejant on i com es voldria rebre l’ajuda per a morir. En el cas que el metge/ssa s’hagi de traslladar al domicili, s’hauran d’establir els circuits corresponents a cada un dels centres hospitalaris.
Quan el pacient, per l'especificitat de la patologia que pateix està vinculat amb un centre hospitalari d’alt nivell i sol·licita rebre l’ajuda per morir a un domicili molt llunyà, una possibilitat és reconduir mitjançant el diàleg aquesta sol·licitud vers el seu equip d’atenció de primària més proper al domicili.
Al pacient i a les seves famílies se'ls garantirà un entorn assistencial de confort i humanització en l'atenció. El metge responsable, l'equip assistencial i l'administració sanitària competent adoptaran les mesures necessàries per garantir la privacitat dels pacients durant la realització de la prestació.
L’entorn escollit pel pacient per morir ha de ser un lloc tranquil, el màxim acollidor i per tant caldria descartar llocs de trànsits com el box d’urgències o habitacions compartides.
Pel que fa a l’acompanyament del pacient i nombre màxim d’acompanyants de la persona sol·licitant, se seguiran les normes establertes pel centre hospitalari que té establertes per l’acompanyament a pacients que es troben a la fi de la seva vida.
La persona sol·licitant que vulgui ser donant d’òrgans i/o teixits per a trasplantament, podrà reflectir-ho en el seu document de voluntats anticipades, o podrà informar al seu metge/ssa responsable en qualsevol moment del procés.
En cas de voler ser donant, la persona s’haurà de sotmetre prèviament a un estudi per valorar la viabilitat de la donació dels òrgans. En cas de ser possible la donació, s’hauria d’afavorir que la persona escollís el lloc on vol dur a terme la prestació.
Un cop el pacient hagi mort, el metge responsable ha de signar el certificat de defunció, on constarà la mort com a mort natural. Dies després, ha de remetre a la Comissió la documentació que demana la Llei per tal que es pugui avaluar si el procediment d’ajuda a morir s’ha realitzat conforme a les disposicions legals.
La mort com a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir té la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en aquesta, conforme la disposició addicional primera de la LORE.
El metge responsable haurà de certificar la defunció del pacient. S’haurà d’expressar:
- Com a causa immediata: prestació d’ajuda per morir (LO 3/021)
- Com a causa inicial o fonamental: la patologia de base que genera una “malaltia greu o incurable” o un “patiment greu, crònic i impossibilitant”