Contacte
La LORE, diu que el metge consultor ha de ser un "facultatiu amb formació en l'àmbit de les patologies que pateix el pacient” i “que no pertany-hi al mateix equip del metge responsable”, però no impedeix la vinculació prèvia amb el pacient, es a dir que l’hagi tractat en algun moment. Per tant la LORE és clara pel que fa a les limitacions dels professionals per a exercir com a metges consultors: només resten exclosos d'actuar com a tals els professionals de la medicina que, al temps de plantejar la sol licitud, pertanyin al mateix equip que el metge responsable del pacient, o bé aquells metges que no tinguin formació en l'àmbit de les patologies que pateixi el pacient.
L’elecció del metge consultor hauria fer-se de manera reflexiva i individualitzada sense vulnerar els principis ètics de beneficència, autonomia, justícia i no maleficència, El fet que el metge/metgessa consultor/a no tingui cap relació assistencial amb el/la sol·licitant, preserva necessàriament la independència de l'avaluació, i haver tingut una relació assistencial amb el/la sol·licitant, pot facilitar la comunicació i comprensió del patiment
Tenint present que un servei assistencial pot incloure diferents equips assistencials, la limitació d'actuar com a metge/ssa consultor/a no ha d'afectar la totalitat dels facultatius que tinguin o hagin tingut en algun moment una vinculació assistencial amb el pacient, sinó únicament a aquells que, de forma concreta, formin part de l'equip del metge responsable en el moment en que es formula la sol licitud d'ajuda a morir
En l'elecció del metge consultor cal fer una decisió raonada i ponderada pel que fa a la vinculació d'aquest professional amb el pacient. Seria aconsellable que hi hagués una certa justificació o raonament en la seva designació per part del metge responsable i que aquesta decisió no fos aliena a la millor beneficència pel pacient.
La CGAC, no considerarà motiu d'informe desfavorable que el metge consultor hagi visitat abans el pacient, sempre que no es donin elements que facin pensar en possibles conflictes d'interès que puguin limitar la seva objectivitat.
No existeix cap raó per pensar que un facultatiu no avaluarà la situació clínica de forma objectiva, basada en la millor evidència disponible, pel fet d'haver assistit prèviament al sol·licitant. En qualsevol cas, si el/la metge/metgessa consultor/a detecta que els aspectes emocionals relacionats amb el coneixement previ de la persona sol·licitant condicionen l'objectivitat de la seva avaluació, hauria d'abstenir-se i recomanar la intervenció d'altre facultatiu.