Contacte
Fonaments jurídics:
- Els articles 5.2, 6.4 i 9 de la LORE fan referència al Procediment que s’ha de seguir quan s’apreciï que hi ha una situació d’incapacitat de fet, en els que el metge responsable està obligat a aplicar el que preveuen les instruccions prèvies o el document equivalent.
Que entén la CGAC :
Una persona incapacitada de fet pot rebre l’eutanàsia?
Un metge pot atendre la sol·licitud d’un pacient més gran de 18 anys que no pot expressar la seva voluntat, però que abans d’esdevenir incapaç va redactar un document de voluntats anticipades (DVA) on va expressar que, arribat a determinat estat vital, se l’ajudés a morir o explícitament demanava que se li apliqués l’eutanàsia.
Com s’inicia la sol·licitud en els casos on la persona està incapacitada de fet?
En casos de sol·licitud de la Prestació d’Ajuda a Morir en pacients que es troben en situació d’incapacitat de fet, la Llei només preveu que sigui vàlid el document de voluntats anticipades o qualsevol altre que a nivell estatal rep la mateixa consideració legal: document d’instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades, directives anticipades, documents equivalents reconeguts legalment o denominacions equivalents.
El redactat del DVA ha de ser explícit, nomenant la paraula eutanàsia o bé amb una expressió clara i inequívoca com, per exemple, “que se m’ajudi a morir de forma ràpida, segura i indolora”.
No són vàlids els poders preventius o altres poders de representació, les tuteles, curateles, les assistències designades per via judicial o notarial, o altres documents de suport si la persona ja es troba incapacitada de fet i no ha redactat prèviament un DVA on figuri la demanda d’eutanàsia o ajuda a morir.
Malgrat que la Planificació de Decisions Anticipades recollida en la Història Clínica, èticament pot resultar molt útil per orientar l’atenció al final de la vida, no té la consideració de document legal equivalent que demana la LORE. Per això és important aconsellar a aquelles persones amb les que es realitza una Planificació de Decisions Anticipades en la que vulguin deixar constància de la demanda d’ajuda a morir, que també formalitzin un DVA on s’expliciti aquesta petició.
Qui pot presentar el DVA?
Habitualment el representant, nomenat en el DVA, serà qui farà constar que la persona disposa d’aquest document on es demana ajuda a morir i també serà l’interlocutor vàlid per al metge responsable. En absència de representant o en cas d’inacció d’aquest, una altra persona de l’entorn o qualsevol membre de l’equip assistencial del pacient, que conegui l’existència d’un DVA, pot posar-ho en coneixement del metge responsable.
Qui escull el MR?
En primera instància és el representant anomenat en el DVA qui pot designar qui serà el metge responsable. En cas d’absència de representant o d’inacció d’aquest, serà la organització sanitària que presta atenció a la persona incapaç qui designarà al metge responsable.
Què vol dir que el metge està obligat a aplicar allò previst en el document de voluntats anticipades quan existeixi una situació d’incapacitat de fet?
El metge sempre està obligat a consultar, a la Historia Clínica Compartida o directament al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut , si existeix un document de voluntats anticipades, a llegir-lo i a seguir les instruccions que s’hi contemplen., però cal recordar que el registre no dona més validesa a un DVA, sinó que facilita el seu coneixement i per tant un DVA correctament formalitzat però no registrat té plena validesa legal .
Si la voluntat de la persona està clarament expressada en el DVA demanant l’ajuda per morir i es compleixen els requisits que preveu la Llei, el metge té el deure ètic i legal de respectar la seva voluntat. El Metge Responsable que es declari objector té el deure de derivar el pacient a un altre professional que pugui donar resposta a la seva sol·licitud i seguir-lo atenent, malgrat no participar en la PRAM.
En aquells documents de voluntats anticipades redactats abans de l’aprovació de la LORE on no es demani de forma explicita l’ajuda per morir- p.e. vull que se’m apliqui l’ eutanàsia o el suïcidi medicament assistit- caldrà fer una lectura més acurada de les instruccions deixades per la persona atorgant, per determinar quina hagués estat la seva voluntat en un context concret – p.e. vull que s’apliquin les mesures per acabar amb el meu patiment i no s’allargui innecessàriament la meva existència-. En cap cas es podrà fer un judici substitutori.
És necessària una segona sol·licitud o signar el consentiment informat?
La llei exclou expressament el requisit de formulació de dues sol·licituds i , en conseqüència, que el DVA ja equival a primera i única sol·licitud. Tampoc és necessari la signatura del Consentiment Informat.
S’ha de preveure un document alternatiu al de consentiment informat del pacient (document informatiu pel representant)?
No és necessari facilitar la signatura d’un nou document al representant, la persona sol·licitant ha fet constar la seva voluntat en un DVA i ja no la pot modificar.
Com es du a terme el procés deliberatiu? Qui pren les decisions en relació a com es realitzarà la PRAM?
En les sol·licituds iniciades a partir d’un DVA no es produirà un procés deliberatiu , doncs el representant no pot decidir sobre si s’aplica o no l’eutanàsia; qui ho va decidir va ser el pacient i així ho va fer constar en el DVA. El representant i els professionals sanitaris intercanviaran la informació sobre la situació del pacient, per a estar segurs de que realment estem en la situació que el pacient havia previst per aplicar la PRAM. Això serà especialment necessari quan l’atorgant va deixar explicitat el rol del representant – p.e. “La decisió sobre si és arribat el moment en que he descrit desitjo s’apliqui l’eutanàsia, i les seves condicions, la prendrà al meu representant, que em coneix perfectament, d’acord amb la informació que li facilitin els professionals sanitaris”-
El representant també és l’interlocutor pel que fa a qüestions complementàries com la forma en que s’aplicarà l’ajuda a morir, on es farà, quin dia, quines persones estaran presents, etc. Aquestes qüestions també es consensuaran amb la resta de familiars i les persones que constitueixen l’entorn de cura.
El fet que en aquests casos el temps transcorregut entre l’activació del procediment d’accés a la PRAM i la seva realització sigui més curt, vol dir que existeixen menys garanties?
Com en totes les sol·licituds de la prestació d’ajuda per morir, cal verificar que es compleixen els requisits que estableix la LORE, especialment l’existència d’un context eutanàsic definit per la llei, però els temps que la Llei estableix per deliberar i reflexionar, no són necessaris atesa la incapacitat del pacient . Això no suposa que existeixin menys garanties, malgrat que el temps total fins l’aprovació o denegació sigui més reduït que en els casos de persona amb capacitat de fet.
N’hi ha prou en no tenir competència per sol·licitar la PRAM mitjançant un DVA? Com cal valorar el compliment dels altres requisits en un pacient que ha perdut la capacitat de fet ?
El DVA es pot considerar l’equivalent al requisit de sol·licitud lliure, voluntària i competent per demanar la prestació d’ajuda per morir. No obstant això, cal verificar, de la mateixa manera que es fa en les altres sol·licituds, que es compleixen la resta de requisits que acrediten que el pacient es troba en el context eutanàsic que estableix la LORE.
Que passa quan un pacient que ha fet una primera sol·licitud perd la capacitat de fet abans de fer la segona sol·licitud?
Quan un pacient que ha fet una primera sol·licitud perd la capacitat i no pot fer la segona, caldrà aturar el procediment, si no existeix un DVA, donat que la LORE especifica que en cas d’incapacitat de fet és necessari que existeixi un DVA per sol·licitar la prestació d’ajuda per morir.
L’aturada del procediment de sol·licitud de la PRAM pot suposar un greuge pel pacient i augmentar el seu patiment, per això quan el metge/ssa responsable, prevegi la possibilitat que es perdi la capacitat pot escurçar el termini entre la primera i segona sol·licitud.
Tot i així, en aquests casos i en prevenció que el deteriorament cognitiu i volitiu molt ràpid pugui ser un impediment per accedir a la prestació, s’ha d’incentivar a l’atorgament d’un Document de Voluntats Anticipades per a deixar constància per escrit de la seva voluntat quan encara si és a temps.
Quin és el rol del representant anomenat en un DVA i quan pot començar a exercir les seves funcions?
Aquesta modalitat de representació voluntària només es pot exercir una vegada s’ha determinat que el pacient ha perdut la seva capacitat de fet, abans d’aquesta constatació el representant pot assistir al sol·licitant durant la tramitació del procediment com qualsevol altra persona requerida pel sol·licitant, però les sol·licituds de la PRAM -primera i segona- , l’atorgament del consentiment, l’elecció de la modalitat i lloc de realització de la prestació, la determinació dels acompanyants a l’acte, etc... i, en el seu cas, la formulació de reclamacions, corresponen sempre al sol·licitant que manté la seva capacitat. La funció principal del representant un cop s’ha determinat la pèrdua de la capacitat de fet és la de vetllar perquè es compleixi la voluntat de l’atorgant.