El MNAC i Vall d'Hebron analitzen l'impacte positiu de l'art en adolescents amb càncer

{"name":"2024/01/16/19/09/5aaf6fea-3736-4c16-83f0-0baa1fe7b20a.JPG","author":"VALL HEBRON","type":"0","location":"0","weight":"2396927"}

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron presenten el programa “Obrint portes” destinat a adolescents amb càncer. Es tracta d’una intervenció que combina el gaudi de l’art i la creació artística per ajudar als pacients a disposar d’un espai de trobada segur, on explorar la seva autoestima i creativitat, i alhora relacionar-se amb nois i noies que comparteixen les mateixes inquietuds. Seguint la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’incorporar les arts i la cultura en els sistemes sanitaris, el projecte explora el potencial de l’art com a eina per assolir objectius de salut específics.

Els destinataris del programa són 12 adolescents amb càncer del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron d’entre 12 i 17 anys, amb les seves famílies, tot i que fan les activitats per separat. L’equip de professionals del centre hospitalari és qui selecciona els pacients participants, que han d’estar en un tractament de baixa intensitat, en manteniment o fora de tractament, i analitza els resultats.

Durant l'acte de presentació, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha subratllat que “amb “Obrint Portes” podem veure com l'art pot ajudar als malalts. Més enllà dels beneficis de l’art contemplatiu, l’art creatiu pot beneficiar pacients joves que estan en tractament en oncologia pediàtrica. És una experiència que avaluem de la mà d’un dels grans hospitals del país com és Vall d’Hebron. Ho fem, doncs, amb garanties i mètodes científics i d’efectivitat”. El titular de Salut també ha remarcat que “és un projecte que, si va bé, el podem extrapolar a altres àmbits”.

La intervenció consta de nou sessions –quatre al novembre, una al desembre i quatre al gener–, que tenen lloc al MNAC els dimarts a la tarda. El programa gira al voltant del simbolisme de les portes i ha estat dissenyat per l’equip del MNAC. “Les portes poden ser una metàfora de la vida. Tenen moltes connotacions, positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur i acollidor, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, explica Natàlia Esquinas, doctora en Història de l’Art i cocreadora dels tallers amb Eva Vilanova, i Norma Vélez, coordinadora dels projectes d’Arts en Salut del MNAC. 

En el marc del protocol d’intervenció dissenyat per Vall d’Hebron, a les primeres trobades s’ha treballat la cohesió de grup i el diàleg perquè els adolescents explorin els sentiments i es relacionin. A les sessions, es treballa amb diversos recursos de mediació artística com les Estratègies del Pensament Visual que animen a dialogar i comunicar-se a través de l’observació de l’art, entre d’altres.

Les darreres cinc sessions estan centrades en el projecte de manipulació i creació artística d’una porta i compten amb el suport dels equips tècnics, com el d’infraestructures i fusteria, del Museu. “L’art és metàfora i la metàfora ens ajuda a comunicar alguna cosa íntima, sobretot tràngols emocionals”, diu Natàlia Esquinas.

Els nois i noies treballen amb un quadern de bitàcola, que formarà part de l’avaluació qualitativa. Paral·lelament, les famílies van a les sessions ‘Tardes d’Art’, un espai per compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora. Al final, els dos grups coincidiran en una mostra pública al museu i a l’hospital on es descobriran les creacions artístiques que els nois i noies hauran fet amb les portes.

Entre les obres escollides, hi ha la col·lecció de portes modernistes del MNAC, amb peces d’Antoni Gaudí, i obres pictòriques de Feliu Elies o Marià Fortuny.

Finançament

Aquest projecte es finança gràcies a les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona i va superar el rècord de Pelé com a màxim golejador amb un mateix equip.

Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros l’any 2021 i els diners s’han destinat al programa “Arts en Salut” que, entre altres, dona cobertura al projecte “Obrint portes”.

Evitar el risc d’aïllament social

L’adolescència és un període de transició crític de la infantesa a l’edat adulta, i els pacients adolescents amb càncer tenen el doble repte de plantar cara al diagnòstic d’una malaltia greu que planteja dubtes i preguntes en un moment en què el seu entorn és ple de vida. “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”, assenyala Sara Formentí, psicooncòloga de Vall d’Hebron.

Amb aquest programa es vol identificar l’impacte de l’art en la salut mental i el benestar emocional. “Volem investigar si les activitats acomplertes poden afavorir el benestar emocional(ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic), fomentar l’autoestima i la comunicació social, treballar l’autoimatge, la gestió de la incertesa, i analitzar els efectes sobre la salut mental”, descriu Anna Saló, psicooncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte.

“Amb les conclusions, tractarem de trobar noves eines i estratègies terapèutiques basades en l’art, de manera que la seva aplicabilitat pugui traslladar-se a altres intervencions i contextos. Si les conclusions són positives, el projecte ‘Arts en Salut’ s’ampliarà a més pacients amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”, assenyala Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron.

L’art guanya terreny als hospitals i als Centres d’Atenció Primària

L'art ha anat guanyant terreny als hospitals com aliat de la medicina en els darrers anys però tot i que el vincle entre l’art i la salut el trobem ja a l’Antiga Grècia, fins fa ben poc no s’ha començat a estudiar la seva relació amb una mirada científica. Després de revisar més de 900 estudis que asseguren que l’art beneficia la salut, fa cinc anys, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure que les arts podien jugar un paper important en la salut de les persones tant en els àmbits de la prevenció i la promoció com el de la gestió i el tractament de malalties. A Catalunya, ja el mateix 2019, el MNAC i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar un pioner conveni amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dins el programa ‘Arts en Salut’, per explorar el potencial de l’art com a eina terapèutica.

El primer projecte d’aquesta aliança va ser amb un grup de dones d’origen cultural divers (migrants o refugiades) i en situació de vulnerabilitat social diagnosticades de trastorn per estrès posttraumàtic. Tot seguit, durant la pandèmia, l’ICS va posar en marxa el programa Recuperart-19, una iniciativa conjunta amb 16 museus d’art per tractar la salut mental dels i les professionals sanitaris. I ara, el programa “Obrint portes”. Dins l’àmbit de l’Atenció Primària, actualment també s’estan desenvolupant diversos programes pilot que posen en relació els museus i la pràctica assistencial.

La salut i el benestar, objectiu estratègic del MNAC

El compromís de servei públic del MNAC incorpora la salut de les persones i les comunitats entre els seus objectius estratègics. Més enllà de les intervencions en col·laboració l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el 2018 va acollir de la mà d’Arts in Health International Foundation el ‘Curs d’Introducció a l’Arts in Health. Creació i gestió de programes en salut mental: trastorns d’ansietat i depressió’, i el 2021 les Jornades Arts Against Covid‘Pandèmia, i ara què? Reptes en salut mental i respostes des de les arts’. Al febrer d’aquest 2023 ha coorganitzat juntament amb l’ICS el simposi internacional ‘Enabling the Arts for Community Health’ que va comptar amb la participació del responsable de la Iniciativa Arts in Health de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El MNAC també ha impulsat, amb la Universitat Pompeu Fabra, el ‘Diploma de postgrau en Humanitats i Salut. Cultura, reptes de salut i projectes d'Arts in Health’ i recentment el projecte ‘L’art de caminar, passejades sonores d’arts en salut pels camins de Montjuïc’, juntament amb el CAP Numància i el Castell de Montjuïc. L’objectiu és convertir el MNAC en un actiu comunitari de salut per tal de reforçar les seves missions de servei públic.