La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ja ha desplegat més de la meitat de les accions incloses en el seu Pla de salut 2021-2025

{"name":"2023/11/24/16/50/61c074b6-da85-465a-ad36-8085d7f65b54.jpg","author":"Salut","type":"0","location":"0","weight":1395601}

Més de la meitat de les accions previstes al Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ja s’han desplegat, mentre que les que estan en procés superen el 40%, quan encara no s’ha complert dos anys des de la seva aprovació, el juliol de 2022. Aquesta és una de les conclusions que s’han pogut extreure avui durant la jornada en què s’ha presentat l’estat de situació del document. L’acte ha tingut lloc al Comú de Particulars de la Pobla de Segur, on onze professionals de la regió han exposat experiències lligades al Pla.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha donat la benvinguda als assistents a través d’un vídeo, i posteriorment la subdirectora general de Planificació Sanitària, Ariadna Mas, i el director dels Serveis Territorials de Salut i gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, han estat els encarregats d’introduir l’acte, que han seguit més d’un centenar de professionals tant en format presencial com on line.

A través quatre taules rodones, corresponents a les quatre estratègies sobre les quals gira el Pla de salut, els ponents han donat a conèixer nou casos de bones pràctiques, com ara el projecte de prevenció primària en educació afectiva-sexual, les Escoles de Salut de Gent Gran, algunes de les teràpies no farmacològiques que es prescriuen a l’hospital de dia de Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, la xarxa transpirinenca d’urgències EGALURG, el pla pilot d’implementació de la guia de prevenció i abordatge del consum d’alcohol en l’edat pediàtrica, l’experiència de l’Hospital de Cerdanya per captar i retenir professionals o la prevalença d’aneurisma d’aorta abdominal en un entorn rural.

Fins al moment, l’estratègia més avançada del Pla és la que gira al voltant dels entorns saludables, atès que ja s’ha desplegat en un 67%, mentre el 33% restant de les accions estan també en procés. S’han iniciat actuacions com ara l’actualització dels protocols assistencials territorials per a l’atenció per als incidents de múltiples afectats, la inclusió de l’ABS la Seu d’Urgell com a centre sentinella del SIVIC, l’actualització de la formació en vacunes a tots els professionals assistencials de la regió, la continuïtat de la promoció de l’ús adequat dels antibiòtics o la creació de comissions tècniques de salut per a l’abordatge del consum d’alcohol entre joves i adolescents, entre altres.

Així mateix, en l’estratègia entorn la igualtat d’oportunitats al llarg de la vida s’ha completat en un 50%, amb accions destacades com el projecte Som com Som d’educació sexual integral, que agrupa tots els agents socials i de salut de la Cerdanya i que es treballa a escoles i instituts.

Per la seva banda, l’estratègia que versa sobre la integració de l’atenció a la salut ja s’ha implementat en un 40% i l’altre 40% està en procés. Dos bons exemples en serien l’ampliació del servei PADES, que ha arribat a l’Alta Ribagorça, o la incorporació dels nous perfils professionals a tots els CAP (dietista-nutricionista, referents de benestar emocional i comunitari, higienistes dentals i fisioterapeutes), que suposen 33 nous professionals en total.

Per últim, l’estratègia sobre palanques de canvi transversals, s’ha completat en un 53%, amb accions com la redacció i implementació del Pla de Captació i Retenció de Professionals. El 47% restant estan en procés.

En aquest sentit el gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha especificat que “entre les accions desplegades i les que estan en procés, superem el 90% i aquest és un tret del que estem molt satisfets”.

La jornada ha acabat amb una xerrada del filòsof i teòleg Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, que ha abordat la relació entre els vincles de qualitat i la qualitat de vida.

A partir d’ara, i durant el 2024, es desplegaran les accions restants com ara reforçar l'atenció comunitària en la salut mental, atansar els serveis a l'entorn del pacient per poder donar resposta a la complexitat de la salut mental i fer-ne un bon seguiment per evitar la institucionalització iplanificar els recursos d'atenció intermèdia més adaptats a la Regió, entre altres.

El gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha destacat que per aconseguir els objectius que ens hem plantejat és indispensable una mirada transversal que es fixi en la cura dels professionals, la qualitat de la relació assistencial, l’agilitat i la integració els sistemes organitzatius i d’informació i la recerca en salut”. Per tot plegat, ha recordat, “aquest és un pla de salut diferent als anteriors, ja que aposta per un concepte integrador i inherent a l’atenció a la salut”.

Aquesta jornada de bones pràctiques s’emmarca en el procés de monitoratge periòdic del pla per tal d’avaluar l’evolució dels seus objectius. Al final del període de vigència del Pla es preveu analitzar els resultats assolits i avaluar els objectius de salut, els objectius específics de cada eix i l’estratègia i els resultats de la implantació de les accions que inclou el Pla.

Pla de salut 2021-2025

El Pla de salut 2021-2025, aprovat el desembre de 2021, és l’instrument indicatiu del marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. És un document estratègic que pretén actuar com a brúixola del sistema de salut, estableix els objectius necessaris per millorar-lo i té com a base un concepte de salut ampli, que va més enllà de l’absència de malaltia i és el resultat de la relació entre les persones i el seu entorn físic i social. Per això el caracteritzen principis ètics com ara el respecte per a les persones, la justícia social i equitat, la cura de les persones i l’entorn i l’eficiència i la sostenibilitat.

En l’elaboració del pla de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran es van tenir en compte les directrius del Pla de salut de Catalunya, tot incidint en les necessitats específiques de la regió, i es va comptar amb la participació de més de 140 professionals sanitaris i membres d’entitats associatives, col·legis professionals i món local i universitari. A més, en l’avaluació s’hi va involucrar desenes de professionals de totes les organitzacions sanitàries de la regió.