Salut constitueix la Comissió Assessora de l'Oficina de Salut Bucodental

El Departament de Salut impulsa el desplegament de la llei l'atenció pública de la salut bucodental amb la constitució de la Comissió Assessora de l’Oficina de Salut Bucodental. Avui, la Comissió ha celebrat la primera sessió on han presentat les línies de treball proposades des de l’Oficina, així com la feina feta els darrers mesos.

L’òrgan està format per 33 professionals de diferents àmbits implicats en la salut bucodental, com són els professionals odontòlegs, higienistes, cirurgians maxil·lofacials, professionals de la medicina, la infermeria, la salut pública, la inspecció sanitària, el treball social, l’educació, les entitats socials i els ens locals.

La Comissió Assessora té les funcions de proposar les actuacions a executar en base el Programa d’atenció dental de Catalunya, que té l’objectiu de disminuir les desigualtats socials en els problemes de salut bucodental.

La Comissió també ha fer propostes de priorització per a l’ampliació de prestacions de la cartera de serveis d’atenció bucodental, proposar la definició dels indicadors d’avaluaciódels sistemes d'atenció des d'una perspectiva de visió integral i de continuïtat assistencial , i de fer el seguiment del procés de desplegament del Programa.

Higienistes dentals

La salut bucodental es una prioritat pel Departament de Salut, i per tal de pal·liar les desigualtats en aquest àmbit, ha iniciat el mes de novembre el desplegament dels higienistes dentals als equips d’atenció primària (EAP).

Abans de finalitzar el 2022 s’incorporen a l’atenció primària 70 higienistes dentals, integrats als equips d‘odontologia, per a iniciar el desplegament de la nova cartera de serveis d’Atenció Primària i Comunitària a totes les regions sanitàries.

La previsió és arribar als 360-365 higienistes dentals al llarg del 2023.

Desigualtats en salut bucodental

L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2021 mostra que el 67,5% de la població adulta, de 15 anys o més, valora la seva salut bucodental com a positiva, indicant que té un estat bo o molt bo de les seves dents i genives.

Ara bé, l’enquesta evidencia un gradient de desigualtat segons classe social i nivell d’estudi en la valoració positiva de la salut bucodental. El percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida, i en el cas de persones amb titulació universitària front les que no tenen estudis o només han finalitzat els estudis primaris, la diferència arriba al 40,4%.

En la població infantil, de 0 a 14 anys, la valoració positiva de l’estat de salut bucodental és del 86,2%. També s’observen diferències segons el nivell d’estudis dels progenitors i es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis.