Més d'11.300 persones a Catalunya van iniciar tractament per addicció a les drogues l'any 2020, tot i la pandèmia

Més d'11.300 persones a Catalunya van iniciar tractament per addicció a les drogues l'any 2020, tot i la pandèmia

L’any 2020 Catalunya va aconseguir mantenir l’activitat assistencial de la Xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD), pal·liant l’impacte de la COVID-19 i garantint el servei d’atenció urgent per addiccions a substàncies i a les persones més vulnerables.

Així ho recull l’Informe anual 2020 del Sistema d’Informació de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública (ASPCAT), que indica que a Catalunya  es van iniciar un total de 11.353 tractaments per abús o dependència de les drogues en els 63 centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) del país. I que 5.908 persones van ser ateses als serveis de reducció de danys (SRD).

Els CAS, eix central del tractament de les addiccions, es van mantenir oberts durant els mesos del confinament (març-juny del 2020) i van atendre les demandes urgents –amb alternatives com l’atenció telemàtica–, per minimitzar la disminució important que es preveia en els inicis de tractaments.

Tot i el descens, no es constaten diferències ni canvis de tendències en la proporció d’inicis de tractament segons les substàncies respecte als anys anteriors.

L’alcohol, amb un 41,4% (4.700 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. El 73% de les persones que inicien tractament per alcohol són homes, amb una mitjana d’edat de 47 anys, i el 35% estan a l’atur, sent aquest darrer valor quatre vegades superior al de la població catalana. El 45% no havien fet cap tractament previ per la mateixa substància.

Del total d’urgències hospitalàries causades per substàncies psicoactives, el 51% ho són per l’alcohol. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves ja que un 5% d’aquestes urgències hospitalàries són en menors d’edat.

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb el 24% (2.735 casos). Tot i així, al 2020 només un 39% d’aquests inicis feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60%.

El cànnabis ha generat el 14% dels inicis de tractament (1.628 casos) i és la droga il·legal més consumida a Catalunya i a gran part dels països europeus. L’11% de la població d’entre 15 i 64 anys (16% en homes i 6% en dones) i el 23% dels estudiants de secundària d’entre 14 i 18 anys (25% en nois i 21% en noies) afirmava haver consumit cànnabis en els darrers trenta dies.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en el 12% (1.312 casos) de les sol·licituds. Al 2020 només un 13% iniciava tractament per primera vegada, cosa que explica la baixa incidència de noves demandes.

Gran part de les persones en tractament per addicció als opioides, sobre tot a l’heroïna, estan en tractament farmacològic amb agonistes. A finals del 2020, prop de 8.000 persones estaven rebent aquest tractament (majoritàriament metadona).

Finalment, el tabac representa un 3% (344 casos) dels inicis de tractament en els  serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des d’altres àmbits, com l’atenció primària.

El cànnabis, la droga per la qual gent més jove inicia tractament

Quant a l’edat mitjana de sol·licitud de tractament, varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove inicia tractament (29 anys, tant en dones com en homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (50 anys en homes ambdós sexes) i l’alcohol (48 en dones i 46 en homes).

Cal tenir en compte que gairebé un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa el 45% dels inicis de tractament.

Si s’analitza la distribució de les drogues en funció del sexe, s’observa igualment que l’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48% en el cas de les dones i 39% en el dels homes), seguit per la cocaïna (19% de les dones i 26% dels homes).

En el conjunt dels inicis de tractament, s’observa que el 76% corresponen a homes i el 24% a dones.  Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

5.900 persones ateses als serveis de reducció de danys

Durant la crisi causada per la pandèmia de la COVID-19, sobretot en període de confinament, els 18 serveis de reducció de danys (SRD) de Catalunya es van mantenir oberts, tot i haver de reduir els aforaments, i es va poder atendre a 5.908 persones al llarg de l’any 2020. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum.

Els serveis de reducció de danys atenen a persones consumidores de drogues amb l’objectiu de disminuir les conseqüències negatives del consum en la seva salut física i psicosocial, i motivar i facilitar l'accés al tractament.

El perfil de les persones usuàries d’aquests serveis revela que són bàsicament consumidores de cocaïna i/o heroïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més de la meitat són estrangers (38% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i es troben en situació de risc: un 45% no tenen un allotjament estable (el 31% són persones sense llar) i un 36% no estan empadronats.

D’altra banda, 2.794 persones es van beneficiar de les 14 sales de consum supervisat que actualment hi ha a Catalunya, on hi van fer un total de 123.552 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien fet en espais públics. Aquest consums són higiènics i segurs, i fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2020 es van produir 141 sobredosis en les sales de consum supervisat, un vuitantena menys que l’any anterior, i cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis en persones que s’injecten drogues depèn en gran mesura del programa de reducció de danys PIX, que garanteix una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2020 es van distribuir 874.415 xeringues estèrils a través de 665 punts d’accés a aquest material (SRD, farmàcies comunitàries, centres d’atenció primària i CAS).

Informació i conscienciació a Canal Drogues

El web temàtic del Canal Drogues recull materials d’informació i conscienciació adreçats a la població general, i proporciona informació relativa als centres i programes de tractament i reducció de danys que existeixen a Catalunya. Gestionat per la Subdirecció General de Drogodependències de l’ASPCAT, és un dels webs temàtics del Canal Salut més visitats i el resultat de l’esforç realitzat per professionals de l’àmbit de les drogues a Catalunya, tant públics com d’associacions i entitats col·laboradores.