Es constitueix la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya per donar suport al desenvolupament de la Llei de l'eutanàsia

Aquest dilluns 12 de juliol s’ha constituït la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGiA), l’òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l'ajuda per morir. D’altra banda, exercirà com a òrgan consultiu davant qualsevol qüestió relativa a l'aplicació o efectivitat del dret a la prestació d'ajuda per morir, juntament amb altres òrgans d’expertesa.

Amb la creació de la CGiA, Salut dona resposta al desenvolupament a Catalunya de la Llei orgànica de 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia (LORE). Es tracta d’una llei que s’inscriu dins de les línies mestres de la legislatura anunciades pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en la seva compareixença de l’1 de juliol a la sessió de control del Parlament de Catalunya. Argimon va destacar que aquesta llei “és un dret que té la ciutadania i el Departament de Salut l’ha de garantir”.

La CGiA verificarà els requisits per rebre la prestació d’ajuda per morir, però també resoldrà les reclamacions que els pacients li facin arribar i serà l’òrgan que avaluarà, amb posterioritat, que la prestació s’ha dut a terme d’acord amb la Llei de l’eutanàsia.

El procediment per avaluar cada sol·licitud d’ajuda per morir serà el següent: el president de la CGiA haurà de designar dos membres, un professional mèdic i un jurista, que verificaran que es compleixen els requisits que estableix la LORE i emetran un informe. En els casos en què els dos professionals no arribin a un acord, serà el Plenari de la Comissió qui aprovi o denegui la possibilitat de rebre l’ajuda.

La CGiA haurà d’elaborar i fer públic, també, un informe anual sobre el desenvolupament de la Llei a Catalunya.

L’eutanàsia com a procés assistencial integrat en l’atenció a la salut  
A Catalunya hi ha una llarga d’experiència i gran expertesa en l’acompanyament de persones al final de la vida, a través d’equips assistencials formats per diferents disciplines. Aquest acompanyament, que forma part del procés assistencial habitual, s’ofereix des dels diferents àmbits assistencials però especialment des del comunitari amb la participació de l’atenció primària. L’ajuda per morir s’entén com un acte assistencial i s’inclou com una part més de l’atenció sanitària.

El model assistencial català de l’ajuda per morir s’inspira en els principis d’autonomia personal, respecte a les preferències de la persona, accessibilitat, equitat territorial i confidencialitat. L’acompanyament de la persona i del seu entorn en el procés de l’eutanàsia l’ofereix l’equip assistencial que garanteix la qualitat i la seguretat assistencial. La LORE promou la deliberació entre la persona i l’equip assistencial durant tot el procés facilitant la presa de decisions informada i reflexionada.

Una Comissió multidisciplinar amb voluntat d’acompanyament
Amb caràcter multidisciplinari i integrada per perfils professionals diversos, la CGiA es compon de presidència i vicepresidència, vocalies i secretaria. Els integrants de la CGiA provenen de la medicina, de la infermeria, del dret, de la psicologia, del treball social, i de la societat civil.

El president de la CGiA serà Albert Tuca Rodríguez, amb una àmplia i consolidada trajectòria en l’acompanyament a persones al final de la vida, mentre que la vicepresidència l’ocuparà Francesc José María Sánchez, amb gran experiència en el dret sanitari. També s’ha nomenat com a secretari de la CGiA Josep Maria Busquets Font.

Quant a les persones que ocupen les vocalies corresponents als professionals de la medicina, de la infermeria, de la psicologia i del treball social, han de tenir experiència professional en els àmbits de l'atenció primària, hospitalària, sociosanitària o de la salut mental i disposar de formació en bioètica; mentre que les persones que ocupen les vocalies corresponents a professionals del dret han de tenir experiència en el seu àmbit professional, així com coneixements de dret sanitari i formació en bioètica.

Les persones que ocupen les vocalies han estat proposades pels consells de col·legis professionals, pels col·legis professionals corresponents o pel Departament de Salut. Les persones que han estat nomenades són:

a) Professionals de la medicina:

• Jordi Amblàs Novellas, com a vocal titular; M. Teresa Mateu Gelabert, com a primera vocal suplent; i M. Pilar Loncan Vidal, com a segona vocal suplent.
• Mònica Povedano Panadès, com a vocal titular; Olga Rubio Sanchiz, com a primera vocal suplent; i Ferran Masanés Torán, com a segon vocal suplent.
• Albert Tuca Rodríguez, com a vocal titular; Albert Planes Magrinyà, com a primer vocal suplent; i Núria Masnou Burralló, com a segona vocal suplent

b) Professionals de la infermeria:

• Cristina Montero Parés, com a vocal titular; Jordi Ballesté Torralba, com a primer vocal suplent; i Roser Font Canals, com a segona vocal suplent.
• Verónica Vélez Delgado, com a vocal titular; Maria Jose Ruiz Montilla, com a primera vocal suplent; i Gerard Colomar Pueyo, com a segon vocal suplent.

c) Professionals del dret:

• Guillem Reig Loncán, com a vocal titular; Esther Farnós Amorós, com a primera vocal suplent; i Albert Navó Fernández, com a segon vocal suplent.
• Francesc Jose María Sánchez, com a vocal titular; Mercedes Martínez Pérez, com a primera vocal suplent; i Ramon Figueras Sabater, com a segon vocal suplent.
• Núria Terribas Sala, com a vocal titular; Josep Maria Bosch Vidal, com a primer vocal suplent, i Carmen Rodrigo de Larrucea; com a segona vocal suplent.

d) Professional de la psicologia:

• Pablo Hernado Robles, com a vocal titular; Dolors Mateo Ortega, com a primera vocal suplent; i Jorge Maté Méndez, com a segon vocal suplent.

e) Professional del treball social:

• Begoña Lemos Lasheras, com a vocal titular; Maria Antònia Rocabayera Andreu, com a primera vocal suplent; i Eva Giralt Padilla, com a segona vocal suplent.

• Gloria Cantarell Barella, com a vocal titular; i Milagros Pérez Oliva, com a primera vocal suplent.

Informació accessible
Professionals i ciutadania, en general, tenen al Canal Salut un espai dedicat a informar sobre la Llei, amb materials infogràfics i preguntes freqüents per resoldre els interrogants que pugui generar la Llei i el seu desplegament.