Salut actualitza el Protocol d'actuació de la malaltia de Chagas en embarassades llatinoamericanes i en els seus fills
Torna
Dijous, 13 de de desembre de 2018
- Les principals novetats són fer la prova del PCR al nadó que permetrà un dignòstic precoç; prioritzar la vigilància dels altres fills, i notificar obligatòriament el microorganisme causant de la malaltia
- El programa de cribratge a Catalunya té una taxa de cobertura del 86% i, entre el 2010 i el 2016, un total de 1.078 embarassades i 28 nadons han donat un resultat positiu per a Chagas i han rebut tractament
- Es tracta d’una de les principals malalties parasitàries del món, si bé a Catalunya no es transmet directament per l’absència del vector
Joan Guix i Mireia Jané, durant la presentació del Protocol
El programa, pioner en països no endèmics, engloba el cribratge de totes les dones embarassades originàries de zones endèmiques i el control i el seguiment sistemàtic dels seus fills a tot el territori, coordinat des de la Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.
El nou Protocol, que actualitza el del 2010, recull tres novetats importants. La primera, la incorporació de la prova de la PCR (reacció en cadena per la polimerasa), que permet fer una detecció precoç de la malaltia, i que es fa al mes de vida d’aquells nadons de mare amb un diagnòstic positiu per a Chagas. En segon lloc, la priorització de la vigilància dels altres fills des del moment del diagnòstic de la dona embarassada. I, finalment, una altra novetat destacada és l’obligatorietat de declarar el microorganisme causant de la malaltia de Chagas,Trypanosoma cruzi, al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya.
Programa de cribratge
Actualment, el programa de cribratge a Catalunya té una taxa de cobertura del 86%. Entre el 2010 i el 2016, la taxa de prevalença en les dones embarassades se situa en un 2,8% en la població llatinoamericana i, concretament, en un 15,7% en la població boliviana. La taxa de transmissió congènita a Catalunya, és a dir, de mare a fill, és del 3,7%. Durant aquest període, s’ha fet el cribratge de la malaltia de Chagas a prop de 40.000 gestants a Catalunya, de les quals un total de 1.078 han donat un resultat positiu i han rebut tractament. Pel que fa als nadons, se n’ha notificat el control de 767, dels quals 28 també han tingut un diagnòstic positiu per a Chagas. Així mateix, s’han controlat 212 germans, 14 dels quals han donat positiu. Tots els positius han rebut tractament.
Avui, més d’un centenar de professionals s’han reunit a l’ASPCAT per compartir les últimes novetats en relació amb el desplegament del Programa de prevenció i control de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya. A la Jornada, inaugurada pel secretari de Salut Pública, Joan Guix, i la sub-directora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané, s’han posat en comú les noves actualitzacions del Protocol, així com els principals resultats de l’avaluació feta els últims set anys, i s’hi han incorporat aportacions tant des de la perspectiva de salut pública com de les societats científiques implicades. D’altra banda, s’han posat de manifest els nous reptes per a la vigilància de la malaltia de Chagas congènita en els països no endèmics, com és el nostre.
Paral·lelament, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha editat un nou tríptic informatiu sobre la transmissió de la malaltia de Chagas de mare a fill durant l’embaràs adreçat a les dones que constitueixen la població diana d’aquest programa.
La malaltia de Chagas
És una malaltia endèmica de l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central. No obstant això, en l’actualitat, amb la mobilitat de les persones, la migració i els viatges, se n’han detectat casos també a altres països, inclòs el nostre.
En un percentatge molt elevat de casos, la malaltia de Chagas no presenta símptomes, tot i que després de molts anys pot afectar el sistema cardiocirculatori, digestiu o nerviós. De fet, la majoria dels malalts no sap que ho està i, per tant, no es pot beneficiar del tractament, tot i que la malaltia pot evolucionar de manera crònica i, fins i tot, pot provocar la mort. És molt important diagnosticar-la en una fase inicial, atès que en els nadons afectats de menys d’un any la probabilitat de curació amb tractament és del 100%.
Més informació a Canal Salut