• Imprimeix

Chagas

La malaltia de Chagas és una de les principals malalties parasitàries del món. Tradicionalment s'ha associat a la pobresa. Com que no sol presentar símptomes, la majoria dels malalts no sap que ho està i no busca tractament, tot i que la malaltia pot evolucionar de manera crònica i fins i tot pot provocar la mort. És molt importat diagnosticar-la en una fase inicial, en la qual les garanties de curació són pràcticament del 100%.

És endèmica d’Amèrica del Sud i Amèrica Central malgrat que, en l'actualitat, amb la mobilitat de les persones (la migració i els viatges) se n'han detectat casos també a altres països, inclòs el nostre.

Des de l'any 2010, a Catalunya s'ha establert un programa de cribratge sistemàtic de la malaltia de Chagas en dones embarassades, amb l'objectiu de detectar possibles casos de transmissió per via materna i tractar els nens infectats.

Què és?

La malaltia de Chagas és una malaltia causada per un paràsit (el Trypanosoma cruzi) que es transmet per mitjà de la picada d’un insecte (una xinxa). Pot afectar el sistema nerviós i provocar lesions importants a l’esòfag, al cor o a l’intestí gros. En la majoria dels casos (al voltant d’un 60%) la persona infectada no presenta símptomes.

La malaltia és endèmica a Amèrica Llatina, on s'ha detectat la presència de l'insecte en zones rurals i semi-rurals. Els 21 països on es pot trobar aquest insecte a la naturalesa són: Argentina, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, la Guaiana Francesa, la Guaiana, Hondures, Nicaragua, Mèxic, Paraguai, Panamà, Surinam, Perú, Uruguai, Veneçuela i Xile.

A causa de les migracions de persones infectades a zones no endèmiques i els viatges a zones endèmiques, en els últims anys s’han detectat molts casos de malaltia de Chagas a Catalunya, altres regions d’Espanya i altres països.

Transmissió

La infecció es transmet principalment a través de la picada d'una xinxa. També es pot transmetre durant l'embaràs, de la mare al fill. La transmissió pot ocórrer en qualsevol fase de la malaltia materna i durant tot el cicle de gestació, fins i tot durant el part.

Hi ha altres vies de transmissió com ara les transfusions de sang, o els trasplantaments d’òrgans o teixits, que es produeixen quan el donant és una persona infectada. Per això la legislació sanitària regula les donacions de donants originaris de zones endèmiques.

Símptomes

La malaltia de Chagas té dues fases clarament diferenciades, la fase aguda i la crònica.

La fase aguda es produeix rarament (entre un 1% i un 3% dels casos) i dura uns dos mesos després de contreure's la infecció, encara que normalment es passa directament a la fase crònica. Els símptomes poden ser:

  • Febre.
  • Sensació d'indisposició general (malestar general).
  • Inflamació de les parpelles.
  • Àrea inflamada i envermellida al lloc de la picada.

 

Després de la fase aguda, o en aquells casos que no han presentat cap símptoma, la malaltia passa directament a la fase crònica que, si no es tracta, continuarà tota la vida. En un 60% dels casos els pacients poden no presentar cap símptoma (forma indeterminada) o, en un 30-40% dels casos, la malaltia pot afectar el sistema digestiu, el cardíac o el neurològic. Quan els símptomes es presenten, poden incloure:

  • Dolor abdominal.
  • Dificultat per deglutir.
  • Restrenyiment.
  • Alteracions del ritme cardíac.
  • Insuficiència cardíaca.

Diagnòstic

És molt important fer un diagnòstic precoç de la malaltia, ja que els índex de curació assoleixen gairebé el 100% en els casos aguts. En els casos crònics, no obstant, el tractament és molt menys eficaç.

El diagnòstic es pot fer a través de tests parasitològics (directes o indirectes) i mètodes serològics.

Entre les proves parasitològiques directes hi ha la gota fresca, la gota grossa i el frotis o extensió. Entre les proves indirectes hi ha el cultiu del teixit afectat (biòpsies), el cultiu de sang i els mètodes moleculars.

Els mètodes serològics són els més recomanats per diagnosticar la malaltia en fase crònica i es basen en la determinació d’anticossos contra antígens específics.

Prevenció

Des de l'any 2010 a Catalunya s'ha establert un programa de cribratge sistemàtic de la malaltia de Chagas en dones embarassades, amb l'objectiu de detectar possibles casos de transmissió de mare a fill i tractar els nens infectats.

Si esteu embarassada, sou d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib), sou filla de mare d’origen llatinoamericà encara que hàgiu nascut aquí, o heu fet una estada a qualsevol zona rural endèmica superior a un mes (excepte les illes del Carib) dirigiu-vos al centre pel control i seguiment de l’embaràs (ASSIR) que tingueu més proper.

Durant el primer trimestre de gestació, preferiblement, us faran unes proves serològiques que s'han d'incloure en la primera analítica de control. Les proves es poden demanar durant tot el cicle de gestació i fins i tot després del part.

Es cas que doneu positiu, en el moment del part es farà un examen clínic del nadó per detectar possibles símptomes i es realitzaran les proves analítiques per detectar si el nadó té la infecció.

En cas que el vostre nadó doni positiu, s'iniciarà el tractament. Si les proves analítiques són negatives es farà el seguiment del nadó fins als 9 mesos d'edat, per confirmar que no té la malaltia.

Si us diagnostiquen la malaltia de Chagas us recomanem que porteu els vostres altres fills al metge o metgessa per tal que els hi facin les proves, i, si resulten positives, iniciar el tractament.

Com més aviat es detecti la malaltia, més possibilitats de curació hi ha.

Podeu descarregar el protocol del programa de cribratge de la malaltia de Chagas.

Tractament

El fàrmac utilitzat a Catalunya per al tractament de la malaltia de Chagas és el benznidazole. En cas de contraindicació o efectes secundaris es pot fer servir el nifurtimox.

L’eficàcia dels tractaments disponibles és inversament proporcional al temps d’evolució de la malaltia; els fàrmacs són molt eficaços durant el primer any de vida i en la fase aguda, però l’eficàcia disminueix amb el temps d’infecció.

En nens menors d’un any, l’eficàcia del tractament és gairebé del 100%, i en menors de 12 anys és del 60%. En la fase crònica, l’eficàcia és d’un 25% i pot ser útil per alentir la progressió de la malaltia i reduir-ne el risc de transmissió.

On adreçar-vos

Si sou:

  • Dona embarassada d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib).
  • Dona embarassada filla de mare d’origen llatinoamericà (excepte les illes del Carib) encara que hàgiu nascut aquí.
  • Dona embarassada espanyola amb una estada a qualsevol zona endèmica superior a un mes, podeu dirigir-vos al centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) més proper: Llistat de centres (ASSIR).

 

Aquelles persones interessades en tenir més informació sobre el diagnòstic i el tractament de la malaltia de Chagas poden contactar amb:

Recursos per a professionals

La vigilància epidemiològica de la malaltia de Chagas es basa en el Sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).

L’SNMC és un sistema bàsic d’informació sanitària que forma part de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i que està constituït pel conjunt dels laboratoris de microbiologia dels centres sanitaris hospitalaris i extrahospitalaris, de caràcter públic i privat de Catalunya (vegeu la llista de laboratoris). En aquest sistema es recullen les declaracions periòdiques sobre els microorganismes causants de malalties infeccioses agudes i les notificacions de resistències antimicrobianes de determinats microorganismes rellevants en l’àmbit de la salut pública.

A partir de l’any 2015, segons el Decret 203/2015, el T. cruzi passa a ser un microorganisme de declaració microbiològica obligatòria. Els microbiòlegs de la xarxa assistencial de Catalunya han de notificar a l’SNMC els casos diagnosticats de T. cruzi en les dones embarassades i en els fills més petits de 18 anys seguint els criteris diagnòstics recollits al Protocol de cribratge i diagnòstic de la malaltia de Chagas en dones embarassades i els seus fills. S’han de notificar les variables epidemiològiques i microbiològiques, amb la indicació dels casos de dones embarassades quan sigui possible.

Quan es notifica un cas positiu d’infecció per T. cruzi en dones embarassades o en els seus fills, els responsables del programa es posen en contacte amb el metge assistencial per recollir les dades clíniques i demogràfiques del pacient mitjançant una enquesta epidemiològica. Aquesta informació s’incorpora al Registre voluntari de casos de malaltia de Chagas a Catalunya.

Data d'actualització:  13.03.2017