Contacte
Un dels principals problemes als quals han de fer front les persones amb trastorns mentals és l'estigmatització i la discriminació que pateixen. El rebuig social i la manca d'igualtat d'oportunitats afecta greument la seva qualitat de vida i es tradueix en situacions d'aïllament, impossibilitat de buscar o mantenir una feina, dificultat a l'hora de demanar ajuda per superar la malaltia i, fins i tot, la tendència a assumir els prejudicis socials com a propis.
Les idees preconcebudes sobre el perfil d'aquestes persones, que es basen en l'atribució de qualitats negatives com ara l'agressivitat o la incapacitat, no tenen cap fonament científic i no es corresponen amb la realitat. Aquests estereotips, profundament arrelats en la nostra societat i alimentats per la cultura popular, la indústria audiovisual i els mitjans de comunicació, són fruit del desconeixement i la manca d'informació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) sosté que l’estigma per raó de salut mental és un problema global i que, per tant, la seva eliminació ha de ser una prioritat de totes les societats. S’ha de treballar per combatre els prejudicis, els estereotips i la discriminació que pateixen les persones diagnosticades amb algun tipus de problemàtica de salut mental.
L'objectiu d'aquest apartat és desmuntar mites i creences populars que fomenten i perpetuen l'estigmatització de les persones afectades per un trastorn mental, dificulten la seva recuperació i els impedeixen gaudir d'una vida plena i satisfactòria.
L’OMS sosté que l’estigma per raó de salut mental és un problema global i que, per tant, la seva eliminació ha de ser una prioritat de totes les societats
Són violentes i agressives
Les conductes agressives no estan relacionades amb el fet de patir una malaltia mental. Les persones amb trastorns mentals tenen les mateixes possibilitats de ser violentes que qualsevol altra persona. En canvi, acostumen a tenir més risc de ser víctimes d'episodis d'agressivitat i violència que la resta.
AMUNTNo són intel·ligents
Les malalties mentals no equivalen a un coeficient intel·lectual baix ni comporten necessàriament una disminució de les capacitats cognitives i de les habilitats de les persones afectades. Un trastorn mental no causa una discapacitat intel·lectual.
Són febles
Qualsevol persona pot patir aquest tipus de trastorns, fins i tot aquelles que es consideren més fortes. En realitat, els trastorns mentals poden ser fruit de factors molt diversos, com ara la genètica, l'entorn social, les vivències i les experiències traumàtiques, o lesions i malalties que afecten la salut física.
Són adultes
Encara existeix la falsa creença que els problemes de salut mental només afecten les persones adultes, així com la tendència a identificar els signes d'alarma i els símptomes de certs trastorns amb actituds pròpies de l'adolescència. El cert és que els problemes de salut mental s'han multiplicat entre els més joves, amb un augment dels casos diagnosticats de trastorn de la conducta alimentària (TCA) de l’1,57% entre l’any 2019 i el 2020 en els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), dels intents de suïcidi, de les depressions i dels quadres d’ansietat.
Tenen problemes amb l'alcohol i altres drogues
El consum de drogues es considera un factor de risc a l'hora de desenvolupar un trastorn mental o empitjorar-ne els símptomes, però no sempre n’és la causa. La majoria de les persones amb problemes de salut mental no prenen cap tipus de substància perjudicial. Ara bé, l'estigma social i la discriminació que pateixen aquestes persones sí que pot contribuir al fet que desenvolupin una addicció.
No es recuperen mai
Igual que en el cas de la resta de malalties que afecten la salut física, hi ha trastorns mentals transitoris que amb el tractament i el suport adequats es poden superar del tot, i també n'hi ha que esdevenen crònics i es mantenen al llarg de la vida. Tanmateix, les persones afectades per un problema de salut mental crònic poden aprendre a conviure amb la malaltia i a assolir una bona qualitat de vida mitjançant l'atenció i el seguiment adients.
No poden treballar ni viure en societat
Amb el suport i els recursos necessaris, les persones amb algun trastorn mental poden treballar, conviure en societat i gaudir d'una vida independent i autònoma. Pel que fa a la feina, si bé és cert que en alguns casos la salut mental pot ser un motiu per rebre la incapacitació laboral, moltes de les persones amb un diagnòstic de salut mental poden treballar amb normalitat. De fet, la raó principal per la qual són fora del mercat laboral no és el propi trastorn, sinó els prejudicis i la manca de condicions adequades per a la seva inserció.
Han d'estar tancades en un psiquiàtric
En molts casos, el tractament d'un trastorn mental no requereix ingrés en un centre de salut mental i, en cas que sigui necessari, acostuma a ser temporal per donar resposta a un episodi agut. Les persones que reben atenció ambulatòria tenen una evolució favorable i sostinguda en el temps.