Contacte
Una alimentació sostenible és, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), aquella alimentació amb un impacte ambiental baix que contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària i a una vida saludable per a les generacions presents i futures.
Una alimentació sostenible requereix un sistema alimentari sostenible. Un sistema alimentari és la suma dels diversos elements, activitats i actors que, mitjançant les seves interrelacions, fan possible la producció, transformació, distribució i consum d’aliments. Perquè sigui sostenible, a banda de respectar i protegir la biodiversitat i els ecosistemes i optimitzar els recursos naturals i humans, ha de ser adequat des del punt de vista nutricional, segur i saludable, i també culturalment acceptable, accessible, just i assequible econòmicament.
El sistema alimentari actual és insostenible, i un dels motius n’és l’efecte perjudicial que té per a la salut de les persones. Al mateix temps, les persones, com a peces integrants del sistema alimentari, podem contribuir a la seva transformació amb la introducció de canvis en la manera com adquirim, consumim i conservem els aliments.
Salut, alimentació i medi ambient són tres conceptes estretament vinculats.
D’una banda, el patró alimentari, és a dir, el tipus, la quantitat i la manera en què es consumeixen els aliments, com es produeixen, distribueixen o es compren i el que es malbarata, constitueix un determinant important de la salut humana i de la sostenibilitat ambiental.
D’altra banda, el canvi climàtic comporta efectes negatius sobre la salut de les persones, la disponibilitat d’aliments i la seguretat alimentària. Els efectes principals que patim a Catalunya són les onades de calor, la possibilitat de brots de malalties de transmissió vectorial, malalties emergents i reemergents, la contaminació de l’aire, i la disponibilitat i la qualitat de l’aigua. Les modificacions en la temperatura, en la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems, en el règim de les pluges i en la humitat poden tenir potencials conseqüències per a la seguretat alimentària, amb l’aparició de nous perills i la propagació d’altres ja existents que poden arribar a afectar-hi.
Tan important és aquesta vinculació entre l’entorn i la salut que l’abordatge dels riscos ambientals marca les agendes de les agències sanitàries internacionals. Amb plena consciència d’aquesta realitat, el Pla de salut de Catalunya 2021-2025, que és l’instrument i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut dins l’àmbit de la Generalitat, defineix els entorns saludables com una de les grans estratègies d’acció, i el medi ambient i la salut com un dels seus eixos prioritaris. Així, aconseguir un sistema de salut respectuós amb el medi ambient i progressar en el coneixement de l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut i evitar-ne l’exposició són alguns dels objectius que el Pla de salut vol assolir en aquest àmbit.
Segons la FAO i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els principis d’una dieta saludable i sostenible són:
- Comença amb l’inici de la lactància materna, exclusiva fins als sis mesos d’edat, i la lactància materna continuada fins als dos anys o més, combinada amb una alimentació complementària adequada.
- Es basa en una gran varietat d’aliments no processats o mínimament processats, equilibrats entre els grups d’aliments, i restringeix els aliments i begudes altament processats.
- Inclou cereals integrals, llegums, fruita seca i una abundància i varietat de fruites i verdures.
- Pot incloure quantitats moderades d’ous, lactis, aus i peix, i petites quantitats de carn vermella.
- Inclou aigua potable (no envasada) com la beguda preferent.
- És adequada (és a dir, assoleix, però no excedeix les necessitats) en energia i nutrients per al creixement i el desenvolupament, i per satisfer les necessitats d’una vida activa i saludable al llarg del cicle de vida.
- Està alineada amb les pautes per reduir el risc de malalties no transmissibles relacionades amb la dieta (diabetis, obesitat, hipertensió arterial, etc.) i assegurar la salut i el benestar de la població en general.
- Conté nivells mínims, o cap si és possible, de patògens, toxines i altres agents que poden causar malalties transmeses pels aliments.
- Manté les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’ús de l’aigua i la terra, l’aplicació de nitrogen i fòsfor i la contaminació química dins dels objectius establerts.
- Preserva la biodiversitat, inclosa la de cultius, bestiar, aliments dels boscos i recursos aquàtics, i evita la sobrepesca i la caça excessiva.
- Minimitza l’ús d’antibiòtics i hormones en la producció d’aliments.
- Minimitza l’ús de plàstics i derivats en l’envasament d’aliments.
- Redueix la pèrdua i el malbaratament d’aliments.
- Es basa i respecta la cultura local, les pràctiques culinàries, els patrons de coneixement i consum, i els valors sobre la manera com s’obtenen, produeixen i consumeixen els aliments.
- És accessible i desitjable.
- Evita impactes adversos relacionats amb el gènere, especialment pel que fa a l’assignació de temps (per exemple, per comprar i preparar aliments, i adquirir aigua i combustible).
Les activitats humanes porten el medi ambient més enllà dels límits considerats segurs per a l’estabilitat del sistema terrestre i el benestar de la humanitat.
El sistema alimentari actual és insostenible, ja que es relaciona amb:
- La contaminació i degradació del medi ambient: contamina l’atmosfera, la terra, els aqüífers, els rius i mars, genera gasos amb efecte d’hivernacle, productes químics tòxics i una enorme quantitat de residus de plàstic (envasos).
- Vulneració dels drets de les poblacions més desprotegides: l’acaparament de terres cultivables i el monopoli de grans empreses sobre el comerç de matèries primeres perjudica greument les poblacions més vulnerables.
- L’emergència climàtica, amb grans emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, desforestació, degradació dels sòls, gran ús i contaminació de l’aigua, etc. De fet, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle depenen en gran part de la producció d’aliments, que genera més del 26% de les emissions totals.
- El malbaratament. Segons l’article 4 de la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, es consideren malbaratament alimentari els aliments destinats al consum humà, en un estat apte per ser ingerits, que es retiren de la cadena de producció o de subministrament per ser descartats en les fases de la producció primària, la transformació, la fabricació, el transport, l’emmagatzematge, la distribució i el consum final, amb l’excepció de les pèrdues d’aliments de la producció primària (les parts comestibles dels aliments que queden a l’explotació mateixa, ja siguin reincorporades al sòl, ja siguin utilitzades per fer compostatge in situ). A escala mundial, es desaprofita un terç de tot el que es produeix. A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments.
- La salut de les persones: fomenta ambients que promouen l’obesitat i perjudiquen greument la salut a causa de dietes baixes en fruites i verdures, amb un excés d’aliments d’origen animal i amb massa aliments processats i ultraprocessats, rics en greixos malsans (trans i saturats), sal i sucres.
La seguretat alimentària és l’estabilitat a llarg termini de l’ús dels aliments (valor nutricional i social i preferències), de l’accés als aliments (assequibilitat i distribució), i de la seva disponibilitat (producció, distribució i comercialització). Per tant, és un concepte que va més enllà de la seguretat sanitària dels aliments (higiene i innocuïtat) i del manteniment de la salubritat.
En aquest context, la seguretat alimentària implica:
- Tenir menjar disponible.
- Que hi hagi una manera d’aconseguir-lo, com recursos econòmics per comprar aliments.
- Que aquests aliments siguin suficients, segurs i nutritius perquè el nostre cos pugui aconseguir l’energia i els nutrients necessaris per tenir una vida sana.
- I, finalment, que aquesta situació sigui estable i continuada en el temps, no una incertesa.
Segons la FAO, actualment més de 820 milions de persones del món no tenen aliments suficients i passen gana, el que significa que encara queda molt per fer en aquest àmbit.
Per contribuir a l’assoliment d’un sistema alimentari sostenible, podeu seguir les recomanacions següents:
- Seguiu la dieta mediterrània. La dieta mediterrània es considera un patró dietètic saludable i també es reconeix com una dieta sostenible atès el seu menor impacte ambiental. Una dieta rica en aliments d’origen vegetal i amb menys aliments d’origen animal confereix una bona salut i beneficis mediambientals. Segons la FAO, les recomanacions de consum d’aliments per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle inclouen dietes amb menys carn i productes lactis i més vegetals frescos de producció local i de temporada. Per tant, convé:
- Augmentar el consum de fruites, hortalisses, fruita seca, llavors i llegums.
- Evitar el consum d’aliments ultraprocessats, sucre i sal.
- Utilitzar oli d’oliva verge per cuinar i amanir.
- Prioritzar l’aigua com a beguda.
- Modereu el consum de productes d’origen animal, com ara carn, peix i lactis.
- Trieu productes de temporada i de proximitat. Si és possible, compreu-los directament a qui els produeix, en mercats locals, o a través de grups de consum, associacions, cooperatives o botigues de barri.
- Opteu per productes ecològics, lliures de plaguicides i fertilitzants.
- Eviteu el malbaratament alimentari:
- Planifiqueu els menús i les compres. Assegureu-vos que només compreu els aliments que consumireu.
- Conserveu els aliments correctament. Reviseu la nevera i congeleu qualsevol aliment que es comenci a malmetre si no el podeu consumir immediatament.
- Aprofiteu les sobres. Si sobra menjar, mireu d’aprofitar-lo per a la carmanyola de l’endemà, de congelar-lo o de preparar altres plats (amanides, pasta, cremes, croquetes...).
- Compreu a granel sempre que pugueu per reduir l’ús d’envasos. També convé que opteu per envasos reutilitzables.
- Informeu-vos de si els aliments que consumiu s’obtenen a partir de procediments agrícoles, ramaders i pesquers sostenibles.
- Gaudiu dels àpats, però sempre amb equilibri i moderació.
- Doneu valor als aliments i les receptes tradicionals: són part de la nostra cultura i de la nostra identitat.
- Ensenyeu a les vostres filles i als vostres fills a triar una alimentació saludable i sostenible.
El rol de la indústria alimentària i de les institucions és clau per avançar en el camí cap a un sistema alimentari sostenible.
- Garantir que totes les persones tinguin accés a la informació, formació i recursos necessaris per produir, preparar, comprar i gaudir d’aliments segurs, saludables, de qualitat i saborosos que permetin dur una vida plena.
- Promoure economies locals diversificades i pròsperes que distribueixin els beneficis equitativament i siguin capaces de respondre a les adversitats.
- Introduir canvis en les infraestructures i els processos de producció, transformació, distribució, venda i eliminació dels aliments, de manera que conservin i regenerin els recursos naturals limitats i els ecosistemes.
En aquest sentit, l’anomenat Decenni d’Acció sobre la Nutrició de les Nacions Unides sorgeix com un compromís establert per tots els estats membres de les Nacions Unides per posar en marxa diferents polítiques i programes que integrin, en el concepte de la dieta, les dues dimensions de salut i sostenibilitat. D’aquesta manera, també es pretén donar compliment a part dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en relació amb l’alimentació:
- ODS 2. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
- ODS 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom a totes les edats.
Promoure una alimentació saludable i sostenible entre la ciutadania és clau, i avançar cap a la sostenibilitat de la nostra societat amb un sistema alimentari més saludable, sostenible, just i segur requereix la intervenció de tothom.
-
Estratègia Alimentària de Catalunya (Obre en una nova finestra)
És un pla d'acció per avançar vers un sistema alimentari més sostenible, segur, just, cohesionat, resilient, saludable i d'accés universal.
-
Dissenyada per contribuir a crear un entorn alimentari favorable que faciliti als consumidors i consumidores l'elecció d'aliments i begudes que conformen dietes nutritives, saludables i sostenibles, cosa que proporciona beneficis a la salut humana i la del planeta, a la vegada que millora la qualitat de vida i redueix el risc de malalties i els costos econòmics associats. La campanya inclou recomanacions sobre hàbits d'alimentació saludable i sostenible, i un vídeo divulgatiu, disponible amb subtítols en català.
-
Campanya sobre alimentació saludable i sostenible (Obre en una nova finestra)
Dissenyada en el marc de la campanya Menja sa, mou-te i cuida el teu planeta, de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Ministeri de Consum)
-
Elaborat en el marc de la campanya Menja sa, mou-te i cuida el teu planeta, de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Ministeri de Consum)