Contacte
El 14 de gener d’enguany es va presentar el Diccionari de Bioètica elaborat pel Departament de Salut i el Centre de Terminologia TERMCAT, amb la col·laboració del Comitè de Bioètica de Catalunya.
L'obra, que s’ha publicat en paper i en línia simultàniament, recull 699 termes classificats temàticament en els subàmbits següents: conceptes generals; drets i deures; atenció sanitària; reproducció; final de la vida; cèl·lules, teixits i òrgans; genètica; recerca; salut mental; salut pública, i ecoètica. Així, termes com menor madur, hospitalització forçosa, reproducció pòstuma, suïcidi assistit, promoció de malalties, teràpia gènica, tractament desproporcionat o voluntats anticipades, són només un petit exemple del seu contingut.
Cada article terminològic inclou una o més denominacions catalanes -equivalents en castellà i anglès-, la definició i, sovint, notes explicatives. L’obra es completa amb un índex temàtic en català, que permet consultar les denominacions classificades per subàmbits, i amb dos índexs alfabètics, que permeten accedir al contingut dels articles a partir de les denominacions castellanes i angleses.
La importància del Diccionari rau en què la bioètica, com a estudi plural i interdisciplinari de les implicacions ètiques que comporta el progrés en les ciències de la vida i de la salut, es construeix a partir d’una base terminològica molt diversa, amb termes de procedències diferents, que sovint acumulen una llarga història i evolució, i es fan servir moltes vegades des de perspectives morals o escoles de pensament diverses. Per això es feia necessari, doncs, disposar d’un diccionari que recollís la terminologia utilitzada en l’àmbit de la bioètica i establís per a cada terme la definició més àmpliament acceptada. El Comitè de Bioètica de Catalunya va entomar el repte conjuntament amb el TERMCAT fa tres anys.
Durant la presentació es va remarcar la important contribució que del Comitè de Bioètica de Catalunya com a òrgan assessor i consultiu del Govern de Catalunya i de les diferents institucions sanitàries dels nostre país, així com la dels s més de 60 Comitès d’Ètica assistencial que hi ha a la xarxa sanitària catalana que sens dubte contribueixen a millorar la qualitat de l’atenció que reben les persones.