• Inici
  • Sobre les hospitalitzacions involuntàries en l’àmbit de la salut mental

Sobre les hospitalitzacions involuntàries en l’àmbit de la salut mental

29/04/2021 08:03
Hospitalitzacions involuntàries salut mental

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) i el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (CESSC) han elaborat un document que recull una sèrie de recomanacions en relació a les hospitalitzacions involuntàries en l’atenció a la salut mental en el context de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD).

Ambdós comitès se centren a la necessitat expressada per diferents instàncies de la Unió Europea a l’hora de millorar la protecció de la dignitat, dels drets humans i de les llibertats fonamentals de les persones amb trastorns mentals, especialment d'aquelles subjectes a mesures involuntàries.

El text fa un repàs a alguns aspectes de la Convenció, un acord que va representar un canvi de paradigma en proposar la substitució del model rehabilitador tradicional amb el que s’entenia i tractava la discapacitat, per un nou model social basat en drets i on les persones amb discapacitat són subjectes titulars de drets i no mers objectes de tractament i protecció social.

Tant el CBC com el CESSC reflexionen a l’informe sobre la necessitat de la coerció en salut mental en algunes circumstàncies, i particularment sobre la legitimitat de la pràctica clínica i la figura legal dels internaments involuntaris, així com sobre el concepte de competència per a la presa de decisions, quina valoració experta està en la base de qualsevol mesura d’excepció al consentiment informat.

 

Resum de conclusions

El document conclou amb una sèrie de recomanacions com són:

  1. És necessari prendre consciència dels abusos en la utilització de la figura de l’internament involuntari en el nostre entorn. Un internament que afecta a drets fonamentals de les persones i, per tant, ha de ser indicat de manera precisa i argumentada i quan no hi hagi altra alternativa menys restrictiva.
  2. Cal orientar l’atenció cap a la voluntarietat i l’autonomia de les persones. Per això cal estimular la introducció del document de voluntats anticipades i de la planificació de decisions anticipades en la pràctica assistencial, al  mateix temps que cal defugir de decisions paternalistes i implicar la persona, en la mesura de les seves possibilitats, en el procés de decidir.
  3. Respecte del sistema judicial, els comitès creuen necessària la creació d’un àmbit especialitzat del Dret pel que fa als assumptes relatius a l’internament per raó de trastorn mental i als derivats del tractament legal de la capacitat, igual que ho són el penal, el civil i el contenciós administratiu. L’especialització hauria de fer-se extensiva als fiscals, metges forenses i funcionaris judicials adscrits a aquests jutjats monogràfics.
  4. Cal modificar les normes legals respecte de l’internament involuntari en les persones menors de 18 anys, aplicant el criteri de la majoria d’edat sanitària a partir dels 16 anys.
  5. Des del punt de vista assistencial, és necessària una major implicació de tots els agents que hi intervenen. Cal una estratègia compartida per tots els actors, començant per les administracions públiques i seguint per les entitats proveïdores de servei i organitzacions de defensa de les persones afectades i els àmbits professionals.
  6. Els Comitès comparteixen la necessitat de reforçar el desenvolupament d’algunes de les línies de l’Estratègia 2017-2020 i del Pla Director de Salut Mental i Addiccions (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), referides a la creació d’alternatives a l’hospitalització convencional, canviant el model centrat en l’hospitalització per un altre de més comunitari, reforçant la detecció precoç i l’atenció a la crisis, l’acompanyament individualitzat i la gestió de casos, els suports socials i la rehabilitació.
  7. És imprescindible proporcionar una adequada formació de tots els agents que participen en l’atenció, professionals i gestors de les organitzacions. I també als propis afectats, que haurien de participar més i més activament en les decisions sobre el seu propi procés d’atenció.
  8. El Comitè de Bioètica de Catalunya i el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya s’ofereixen per participar, des de la perspectiva que els és pròpia, en les iniciatives que es puguin esmerçar en el futur per part de les administracions i autoritats amb responsabilitats en aquest àmbit.