Contacte
Els incidents que es produeixen des de la sol·licitud d’analítiques de sang, extracció, fins a l’emissió i la correcta interpretació del resultat, poden tenir una gran repercussió en la seguretat dels pacients.
La medicina de laboratori té un impacte important en l’atenció sanitària. Així, s’estima que entre el 60% i el 70% de les decisions clíniques estan basades en resultats del laboratori.
Pel que fa als incidents que es produeixen des de la sol·licitud de magnituds fins a l’emissió i la correcta interpretació del resultat, poden tenir una repercussió en la seguretat dels pacients, ocasionant un error o retard en el diagnòstic, problemes derivats en el tractament, un monitoratge incorrecte de la malaltia o una inadequació de les proves diagnòstiques.
L’extracció venosa de sang, és el procediment invasiu més habitual entre la població i la variabilitat del procediment pot tenir implicació en la qualitat de la mostra i afectar el resultat emès pel laboratori clínic.
Durant el 2023 i 2024, s’ha realitzat un estudi observacional en les consultes d’extraccions dels vuit centres d’atenció primària que formen part del Consorci Sanitari de Terrassa, a partir del formulari d’auditoria del procediment d’extraccions venoses de sang, segons el document de la Joint EFLM-COLABIOCLI, Recommendation for venous blood sampling.
Els resultats d’aquestes observacions inicials evidencien una gran variabilitat en el procediment d’extracció i que el compliment, com a bona pràctica, de les recomanacions definides per la Joint EFLM-COLABIOCLI Recommendation for venous blood sampling és baix.
D’aquesta manera, el risc d’error està condicionat per l’incompliment d’accions com:
- La correcta identificació activa dels usuaris.
- Etiquetar els tubs en presència de l’usuari per afavorir la correcta identificació amb l’usuari.
- Deixar anar el torniquet quan el flux sanguini emplena el primer tub.
- Homogeneïtzar les mostres per tenir una correcta retracció del coàgul o de contacte amb l’anticoagulant.
- Recomanar a l’usuari que descansi cinc minuts després del procediment d’extracció de sang venosa.
Així, la correcta identificació activa és un aspecte clau per evitar errors d’identificació de les sol·licituds d’analítiques. A més, s’observa una alta incidència d’errors en l’ús del torniquet, indicats per l’aplicació prolongada en l’extracció, que poden influir en l’hemòlisi de les mostres.
De la mateixa manera, els resultats apunten que cal millorar aspectes relacionats amb el procediment per eliminar la variabilitat, proposar accions de millora per estandarditzar el procediment de forma col·laborativa amb els professionals i implementar un seguiment observacional com a bona pràctica de seguretat dels pacients.
Amb l’objectiu de reduir la variabilitat i les possibles incidències en les mostres, es van iniciar accions immediates amb els professionals d’infermeria dels CAP i el Departament de Qualitat i Seguretat del Pacient del Consorci Sanitari de Terrassa. Les accions tenen per objectiu fomentar la formació en bones pràctiques del procediment d’extracció venosa de sang i els coneixements en el procés preanalític del laboratori clínic, així com el seu impacte en la seguretat dels pacients.
Com a primera acció es va fer una sessió amb els professionals implicats per explicar els resultats i fer el qüestionari d’autoavaluació de coneixements indicat al material complementari de la Joint EFLM-COLABIOCLI, Recommendation for venous blood sampling. La segona mesura va consistir a crear una infografia pels professionals i una càpsula audiovisual, disponibles a la publicació de l’estudi a la revista Annals de Medicina, on es detalla el procediment seguint les recomanacions.
Per altra banda, seguint els criteris de seguretat dels pacients establerts per la Norma UNE-EN ISO 15189:2022 i alineant-los amb les recomanacions d’organismes internacionals com l’OMS, des del Catlab s’ha publicat un article per difondre algunes de les «pràctiques segures» més rellevants relacionades amb els procediments analítics. Es fa referència a tres d’elles: la identificació inequívoca de pacient, la transfusió segura i la comunicació.
La identificació inequívoca del pacient és la pràctica segura més valuosa per garantir la seguretat de les persones i és la primera alerta de seguretat que cal tenir present. Així, és una pràctica bàsica sense la qual tota la feina posterior no té sentit. Per tant, cal garantir la identificació del pacient de la petició i de la mostra a totes les etapes del procés d’anàlisi.
En la fase preanalítica és on es produeixen més errors d’identificació, ja que és una etapa en la qual intervenen una gran quantitat de professionals que han de realitzar molts passos fins que la mostra arriba al laboratori.
Recomanacions per la correcta identificació:
- Els centres han de disposar d’un protocol d’identificació, fàcilment consultable pels seus professionals.
- S’ha de realitzar la comprovació de la identificació inequívoca amb dos identificadors (per exemple: nom complet i data de naixement o CIP o número d’història clínica). Sempre que sigui possible, aquesta identificació anirà acompanyada d’una altra d’activa per part del pacient, demanant-li que pronunciï el seu nom complet verbalment i corroborant les dades.
- L’etiquetatge de les mostres s’ha de realitzar davant del pacient en el mateix moment de l’obtenció de la mostra i cal assegurar que la petició s’associa amb el mateix codi que els contenidors. S’aconsella la utilització de lectors de codis de barres sempre que sigui possible.
- Un cop la mostra arriba a la zona de recepció i posteriorment, en passar a la fase analítica i postanalítica, el laboratori continua amb l’aplicació de mesures que garanteixen la traçabilitat de la mostra fins a l’alliberació del resultat. La identificació amb lectors de codi de barres manuals o incorporats als analitzadors es realitza a totes les àrees, fet que assegura la concordança entre les mostres etiquetades, les peticions i la informació personal, fins que els resultats es traslladen des del sistema informàtic del laboratori fins als sistemes informàtics d’origen.
Referències:
- Elisabeth González-Lao, Beatriz Urrutia Casado, Carme Varo Albala , Ana Claudia Pereira de Oliveira, Joan Castelló Agustí i col.ls. La millora de l’extracció de mostres de sang: un aspecte de seguretat del pacient. Annals de Medicina 2024;107:162-165
- Salud Reyes Medina. Catlab. Butlletí nº 138, Bones pràctiques en Seguretat de Pacient.