Contacte
El protocol de Londres es va impulsar l’any 2004 per analitzar incidents de seguretat amb l’objectiu de crear mesures de prevenció eficaces i, des de llavors, ha anat actualitzant les variables a estudiar per fer l’anàlisi fiable.
La investigació d’incidents i accidents, conjuntament amb la reflexió i l’acció subsegüents, és la base de la gestió de la seguretat. Aquesta anàlisi facilita l’aprenentatge, la millora de la seguretat i el desenvolupament d’una cultura segura. A més, les reflexions sobre els resultats positius també poden ser valuoses, sobretot quan han superat una amenaça.
El Protocol de Londres és un mètode d’anàlisi d’incidents en l’atenció sanitària que destaca els seus punts forts, les seves vulnerabilitats i la seva capacitat de canvi. Des de la seva primera publicació el 2004, l’assistència sanitària ha evolucionat i el canvi més important és la participació creixent dels pacients i la seva família a la pròpia atenció, que resulta fonamental en la majoria de les investigacions.
Finalitat i àmbit d’aplicació del Protocol de Londres
El Protocol de Londres 2024 proporciona un mitjà estructurat d’anàlisi i reflexió sobre un incident o el recorregut d’un pacient, basant-se en l’experiència, la pràctica i la investigació de moltes persones. El seu enfocament s’allunya de l’assenyalament de qui va fer què i ofereix un examen exhaustiu d’allò que l’incident revela sobre el sistema en general i les implicacions per millorar la seguretat.
A la pràctica, aquest procés està determinat pel context local i les condicions d’ús. En aquest sentit, no és prescriptiu sobre com s’han d’identificar els incidents o quins s’han d’investigar, ja que això variarà segons les circumstàncies i les prioritats locals. Així, es demostra que el seu plantejament bàsic pot adaptar-se a molts entorns i enfocaments diferents.
Conceptes bàsics del Protocol de Londres
Les anàlisis de seguretat seran més precises, si es treballa sistemàticament per identificar els successos clau i les característiques del sistema.
En primer lloc, cal examinar l’atenció prestada al pacient durant el seu recorregut sanitari, a partir dels registres, les observacions in situ i les entrevistes amb el personal implicat, el pacient i la seva família.
En segon lloc, s’ha d’avaluar l’atenció prestada, qüestionant què ha funcionat, quins problemes hi ha hagut i, si n’hi ha hagut, com s’han superat.
L’assistència prestada: bones pràctiques i problemes de gestió
Tota anàlisi de seguretat comença per comprendre l’atenció prestada al pacient durant un període determinat i evoluciona a mesura que es recopila informació dels registres, entrevistes i observacions.
Primer s’ha d’identificar els aspectes de l’atenció que han funcionat bé o tan bé com es podia esperar i, després, detectar els problemes en la gestió de les cures (PGC). Aquests són els problemes significatius que sorgeixen en el procés assistencial i que poden haver influït o no en el resultat de cada pacient. Poden existir diferents PGC i s’ha de seleccionar els que hagin tingut una repercussió més gran o que revelin problemes importants en el sistema d’atenció.
Alguns exemples poden ser:
- No escoltar les preocupacions de pacients i familiars.
- Fer una avaluació inadequada del risc.
- No comunicar informació crítica.
- Administrar un medicament equivocat a un pacient.
A més, s’ha de considerar les circumstàncies en què es va produir el problema, ja que a vegades les decisions que semblen equivocades en retrospectiva poden semblar raonables en el moment en què es van prendre.
Defenses i barreres
Les defenses i barreres són salvaguardes pensades per protegir dels perills i mitigar les conseqüències dels errors humans. Les barreres acostumen a estar dedicades a evitar l’exposició a riscos, mentre que les defenses busquen protegir els treballadors i pacients d’aquesta exposició. Així, una barrera física podria ser el tancament automàtic d’una porta per evitar l’exposició a la radiació, mentre que una defensa física podria ser una armilla antiradiació.
Les recomanacions posteriors a l’anàlisi poden incloure l’establiment o la modificació de barreres i defenses, tot i que han d’anar precedits d’una curosa avaluació sobre el seu impacte potencial.
Factors contribuents: vuit nivells de seguretat
El concepte de “factors contribuents” pretén ser un terme neutral que identifiqui les característiques que influeixen en l’aparició de problemes en el procés assistencial. També es poden examinar els aspectes positius del procés que hagin evitat un dany o risc en els pacients. Així, els casos d’èxit poden interpretar-se com a condicions facilitadores.
El marc de factors és una guia útil per a l’anàlisi d’incidents perquè convida clínics i gestors a tenir en compte una àmplia gamma de variables que poden ser determinants per a la seguretat i la qualitat de l’assistència sanitària. Així, aplicat de manera sistemàtica, permet classificar els factors que van tenir un pes més gran en els resultats de l’actuació i prioritzar, en conseqüència, les intervencions per millorar i prevenir futurs errors.
Actualment, es consideren vuit factors com a identificadors de la seguretat:
- La malaltia i les comorbiditats del pacient són les variables que poden influir més directament en la pràctica i els resultats. A més, la personalitat, el llenguatge i els factors psicològics, també poden condicionar la comunicació amb el personal.
- Individuals del personal. Inclouen els coneixements, habilitats i experiència de cada membre del personal que afecten la seva pràctica clínica.
- Tasques. El disseny de les tasques, la disponibilitat i claredat dels protocols i directrius poden influir en el procés assistencial i afectar la qualitat i seguretat de les cures.
- D’equip. Les decisions i accions individuals i el seu impacte en el pacient es veuen influïdes per altres membres de l’equip i per la forma amb què es comuniquen, supervisen i es donen suport mútuament.
- Entorn laboral. L’equip també es veu influït per l’entorn de treball, incloses la disposició física, la disponibilitat de medicaments i equips i les eines i el suport necessaris per fer la feina.
- Sistemes i tecnologies de la informació. Els seus dissenys, les seves interfícies, el seu manteniment i la seva integració en el flux de treball, entre altres, influeixen a l’equip.
- Organitzatius, de gestió i culturals. L’entorn laboral es veu afectat per accions de gestió i per decisions preses a un nivell superior de l’organització, com les polítiques de contractació, el suport a la formació contínua o la supervisió i disponibilitat d’equips i subministraments.
- Context institucional. Inclou les limitacions financeres, la regulació externa i el clima polític i econòmic que poden condicionar l’activitat assistencial.
Aquest marc de factors contribuents permet tenir en compte tota la gamma d’influències i pot utilitzar-se per orientar la investigació i l’anàlisi d’un incident. Així, cada nivell d’anàlisi pot ampliar-se per proporcionar una especificació més detallada.
Referència:
- Vincent C, Adams S, Bellandi T, Higham H, Michel P, Staines A. Systems Analysis of Clinical Incidents: The London Protocol 2024.