L’ús d’agents antimicrobians per tractar infeccions comporta inevitablement l’aparició de resistència a aquests fàrmacs. Això és especialment preocupant en l’àmbit hospitalari, on es combina amb la vulnerabilitat dels pacients hospitalitzats.

Per afrontar la resistència antimicrobiana és vital reduir i optimitzar l’ús d’aquests medicaments en tots els nivells de l’atenció sanitària, incloent iniciatives mundials com el Pla d’Acció Mundial sobre la Resistència als Antimicrobians i estratègies específiques com el Pla Nacional davant de la Resistència als Antibiòtics.
En el marc de l’Estratègia de Seguretat del Pacient del Departament de Salut, i d’acord amb el Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics, l’any 2020 es va crear el Programa d’Optimització d’Antimicrobians de Catalunya (PROA Cat). A través d’un enfocament global, transversal i integrador, té per objectiu disminuir les resistències als antimicrobians optimitzant-ne la prescripció i l’ús, i afavorint la coordinació entre els diferents agents implicats en la utilització d’antibiòtics de tots els àmbits de l’atenció sanitària de Catalunya.
En el cas de la població pediàtrica, en els últims anys s’ha percebut un augment de la incidència d’infeccions greus causades per bactèries resistents i, per tant, un increment de la morbiditat i la mortalitat. A més, la prevalença de la resistència és diferent de la dels adults, per les diferències de presentació clínica, progressió de les infeccions, comorbiditats existents i les taxes de mortalitat. Per això, els tractaments antimicrobians i els PROA han d’adaptar-se als pacients pediàtrics.
El Programa d’Optimització d’Antimicrobians (PROA-NEN) és un PROA no restrictiu específic per a pediatria establert el 2015 a l’Hospital Infantil del Campus Hospitalari Vall d’Hebron de Barcelona. Actualment, s’ha publicat un estudi que avalua els seus efectes sobre l’ús d’antimicrobians sistèmics, els indicadors clínics, les taxes de resistència i el seu impacte econòmic en el sistema sanitari públic.
Troballes de l’estudi
Aquest estudi ha identificat una tendència decreixent en el consum d’antimicrobians durant els tres primers anys d’implantació del programa PROA-NEN, seguida d’un repunt l’any 2019 que pot atribuir-se a diferents desenvolupaments significatius que va haver-hi a l’hospital aquell any. Aquests processos inclouen una major complexitat de l’atenció al pacient, estades hospitalàries més curtes, un nombre més gran de trasplantaments d’òrgans sòlids i de cèl·lules mare hematopoètiques, i temps d’admissió prolongades per a pacients amb fibrosi quística, entre altres.
En el període analitzat, l’ús d’antibiòtics de Reserva va ser limitat i la seva prescripció a nounats i unitats crítiques i quirúrgiques va ser mínima. A més, es va observar un augment de les prescripcions adequades.
Els PROA pediàtrics requereixen enfocaments adaptats amb unitats de mesura validades. Així, l’enquesta VINCat pediàtric PROA Sharing Antimicrobial Reports for Pediatric Stewardship (SHARP) va ser la primera visió general de l’estat dels programes d’administració pediàtrica d’antimicrobians en els hospitals catalans. Aquesta enquesta va revelar que la majoria d’hospitals han implementat mesures suggerides pels PROA pediàtrics, però molts no han establert el seu propi programa. Per això, és crucial proporcionar més recursos per crear iniciatives a mesura i definir indicadors específics per aquest grup d’edat.
La literatura científica sobre el desenvolupament de PROA pediàtrics i neonatals és encara més limitada que en la població adulta. Per això, aquest estudi avalua exhaustivament les tendències de consum, com la qualitat de la prescripció, els resultats clínics i microbiològics, i els costos d’un programa d’aquesta mena. A més, analitza l’eficiència en tots els pacients pediàtrics ingressats, excloent només les dades de 2020 per les alteracions extraordinàries que va provocar la pandèmia de Covid-19.
Pel que fa als antibiòtics Reserva, en l’avaluació que ens ocupa el seu ús es va limitar al 2,4% dels pacients, amb un ús mínim en nounats, cures crítiques i unitats quirúrgiques. Tot i això, és rellevant minimitzar el seu consum, especialment a l’UCI.
Respecte a les prescripcions d’antifúngics, un estudi multicèntric realitzat a Anglaterra va concloure que només el 34% eren apropiades. En canvi, l’avaluació del PROA-NEN va estimar que, després de la introducció del programa, el 89% de les prescripcions eren adequades. De la mateixa manera, es va constatar una millora significativa de la qualitat de la prescripció, la taxa d’adequació de la qual va ser del 77,5% en els dos primers anys i es va elevar al 90% en les anàlisis de 2018 i 2019.
L’estudi també va detectar una associació entre els registres de tractament antibiòtic i la prescripció apropiada, confirmant la importància dels registres clínics complets per millorar la qualitat de les prescripcions.
En definitiva, la investigació aporta dades valuoses sobre la prevalença de la resistència antimicrobiana en la població pediàtrica, fonamental per millorar les pràctiques de prescripció empírica. També ofereix eines crucials per la vigilància epidemiològica, recolzant les polítiques de control d’infeccions en curs en els centres sanitaris, i proporciona punts de referència per comparacions en centres de mida i complexitat assistencial similars.
Els punts forts de l’estudi són:
- La inclusió de tots els pacients pediàtrics, en lloc de centrar-se en una única àrea, proporciona una visió holística de l’impacte del programa.
- L’ús d’anàlisis transversals detallades per avaluar la qualitat de la prescripció i la incorporació d’àmplies sessions d’assessorament clínic.
- La investigació va oferir valuoses perspectives sobre els patrons de resistència, recolzant les polítiques de control d’infeccions i oferint punts de referència per a futures comparacions.
Així i tot, també compta amb algunes limitacions:
- L’ús de combinacions d’antibiòtics pot haver-se sobreestimat en comparació amb els compostos d’ampli espectre, ja que cada antibiòtic prescrit s’ha comptabilitzat com un DOT.
- Factors aliens al PROA-NEN, com el programa de control d’infeccions, poden haver influït en l’avaluació dels indicadors clínics i microbiològics.
En general, els resultats suggereixen que el programa PROA-NEN i la recopilació de dades podrien estendre’s a altres hospitals per generar una anàlisi més profunda.
Referència:
- Fernández-Polo, A.; Melendo-Perez, S.; Larrosa Escartin,N.; Mendoza-Palomar, N.; Frick, M.A.; Soler-Palacin, P.; on behalf of the PROA-NEN Working Group. Five-Year Evaluation of the PROA-NEN Pediatric Antimicrobial Stewardship Program in a Spanish Tertiary Hospital. Antibiotics 2024, 13, 511.