Úlceres per pressió

Les causes principals de la formació d'aquestes úlceres són la pressió, el cisallament i la fricció.

Altres factors importants són la immobilitat, la malnutrició, l'alteració de la consciència, la incontinència i l'edat avançada. Per això, les persones grans enllitades o immobilitzades en cadires, amb malalties cròniques, o amb alteració de la sensibilitat i sense percepció del dolor isquèmic (relatiu a l'alentiment de la circulació sanguínia en una zona determinada) són les qui més habitualment presenten aquestes úlceres, i a qui més s'haurà d'avaluar el risc d'infecció.

Els signes d'alerta d'una possible úlcera són:

• Teixit de la pell ferm i endurit.
• Vermellor, temperatura (sensació de pell tèbia), sensibilitat extrema a la zona i inflor.
• Nafres, esquerdes o secreció a la pell.
• Pus.
• Dolor.

L'examen mèdic permetrà confirmar la localització, la mida, la profunditat i el grau d'infecció de la lesió. El dolor de la pressió respon a la profunditat i als teixits afectats.

El tractament de les úlceres ha d'incloure la disminució de la pressió sobre l'úlcera, la neteja i cura de la lesió i una dieta adequada que contingui proteïnes, vitamines i minerals.

Reducció de la pressió sobre l'úlcera

Per reduir la pressió mai no s’ha de recolzar la persona sobre l’úlcera perquè s’alenteix la seva curació. Hi ha molts tipus de llits, matalassos i coixins per seure que tenen una superfície especial que ajuda a disminuir la pressió sobre la pell. Si se n’està utilitzant algun, cal vigilar que aquesta superfície estigui ben col·locada. Si no s’utilitzen aquests suports, quan es canvia la persona de postura, cal assegurar-se que hi ha espai lliure entre el llit i les zones de risc. Una manera de comprovar-ho és passant la mà per sota d’aquestes zones.

Neteja i cura de la lesió

Mentre es cura la ferida, s’ha de tenir en compte que cal:

• Col·locar la persona en una postura còmoda.
• Retirar l'apòsit vell.
• Rentar-se les mans i posar-se guants nets per manipular la zona afectada per l'úlcera.
• Omplir una xeringa amb sèrum salí i irrigar la ferida, col·locant-hi un recipient a sota.
• Assecar suaument la pell del voltant de la lesió.
• Col·locar l'apòsit com els professionals sanitaris indiquin.

Dieta

Quant a la dieta, cal que la persona afectada mengi diàriament aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous, llet) i vitamines (fruites i verdures naturals) i que begui líquids abundants (almenys un litre i mig per dia), sempre que no hi hagi cap contraindicació del metge o la metgessa. Si no pot fer una dieta adequada, hi ha la possibilitat d’afegir a la seva alimentació suplements nutritius.

Millora o deteriorament de la lesió

Una úlcera hauria de mostrar una millora entre la segona i la quarta setmana, si no cal revalorar el tractament.

La ferida millora quan la secreció i la grandària disminueixen i apareix teixit nou de color rosat.

L'úlcera empitjora quan:

• Augmenta la secreció de la ferida.
• Augmenta l'inflor de la ferida.
• Apareix febre.
• La pell del voltant de la ferida està vermella i/o calenta.
• La ferida fa pudor després d'haver-la netejat.
• La ferida fa mal.

Les mesures bàsiques per evitar les úlceres per pressió són la cura de la pell, els canvis posturals i la utilització de superfícies especials.

Com s'ha de tenir cura de la pell:

• Examineu-la cada dia, mireu si hi ha zones vermelles, taques o inicis d'úlcera. Fixeu-vos, sobretot, en les zones de recolzament.
• Renteu-vos sovint per estar net i còmode. Utilitzeu aigua tèbia i sabó neutre.
• Utilitzeu cremes hidratants diàriament (ni colònies, ni alcohol, ni talc). Mantenir la pell ben hidratada ajuda a reduir la pressió i l'estrès, especialment en el cas dels peus i els cames, ja que són zones més seques. 
• No feu massatges sobre les prominències òssies.
• Si hi ha incontinència:
  • Canvieu els bolquers sovint.
  • Feu servir crema protectora. La pell humida augmenta el risc d'úlceres: si la pell no està trencada, la crema pot fer de barrera entre la humitat i la irritació. 
• Mantingueu el llit sec i sense arrugues. Utilitzeu, preferentment, llençols de teixits naturals i suaus.

Si la persona està enllitada:

• Cal canviar-la de posició cada dues hores com a mínim.
• Fer servir un matalàs especial. Els matalassos d'escuma, d'aire i de gel ajuden a esmorteir la pressió i a protegir la pell. 
• Col·locar coixins i cunys d'escuma per sota les cames per mantenir els talons aixecats, o bé entre elles. És recomanable no utilitzar coixins en forma de flotador.
• Mantenir el capçal del llit al més pla possible. Per dinar, aixecar el llit i tornar-lo a abaixar al cap d'una hora. No aixecar el capçal del llit més de 30° de la posició horitzontal.
• Evitar el fregament de la persona malalta amb els llençols en estirar-la cap amunt.
• No se l'ha de recolzar sobre el maluc quan estigui de costat.

Si la persona està asseguda:

• Cal canviar-la de posició cada 15 minuts: si no es pot moure tota sola, cal que algú l'ajudi, com a mínim cada hora.
• S'ha d'aconseguir que mantingui l'esquena al més dreta i recta possible.
• Col·locar coixins en les zones de recolzament. Evitar els coixins en forma de flotador.

També s'ha de tenir cura que la persona afectada mengi a diari aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous, llet) i vitamines (fruites i verdures naturals) i que begui líquids abundants (almenys un litre i mig per dia). Una bona nutrició, amb una ingesta adequada de proteïnes, pot augmentar la immunitat i promoure la cicatrització de ferides. Si no pot fer una dieta adequada existeix la possibilitat d'afegir-hi suplements nutritius.