Vanesa: El 9 de maig faré dos anys...

"El somni de la meva vida sempre havia estat ser mare i el 3 d’abril de 2015 va néixer el meu fill Joan.

Als pocs dies del seu naixement, vaig ingressar a l’Hospital de Bellvitge amb diagnòstic d'hepatitis fulminant i indicació de trasplantament urgent. Setmanes abans, em trobava molt cansada, no menjava i no trobava forces ni per agafar al meu fill. Tot va anar molt ràpid. No tinc gaires record dels dies previs al trasplantament, estava molt greu i em mantenien amb sedació la major part del dia.

Quant vaig despertar i, poc a poc, em van explicar el que havia passat, no m'ho creia. Com podia ser...? En el moment més feliç de la meva vida!!! Doncs passa! Mai pensem que ens pot tocar a nosaltres però la vida pot donar-te una lliçó.

Tot va anar bé, va ser una operació llarga i una recuperació lenta, però estava viva i això era motiu suficient per lluitar i somriure cada dia. Van ser quasi dos mesos d'ingrés, en els que vaig tornar aprendre a fer tot, a no tenir por, a treure forces d’on fos, a caminar, a ser més positiva i qualsevol petit canvi convertir-lo en una victòria.

Ara, estic aquí, a casa, escrivint aquest text, amb el meu fill a sobre, i penso en TU, sí, en TU! ...estic aquí gràcies a TU, no? Gràcies a una persona valenta i a la seva família, una família plena de generositat i coratge que en aquells moments tant durs, van dir sí a la donació i jo vaig rebre el que seria el meu nou fetge. I és que vull aprofitar aquest espai per donar les gràcies al meu donant i a la seva família: no tindré vida suficient per agrair aquesta segona oportunitat que m’heu donat, gràcies a vosaltres podré veure créixer al meu fill!

I gràcies als meus àngels de la guardà, al Dr. Ramos i al seu equip, la Dra. Lladó, l'Emma, … i sobretot, a les meves infermeres i auxiliars que em van mimar i ajudar cada dia, des del meu ingrés. Al meu marit, que va ser i és el meu suport i l’amor de la meva vida. Als meus pares, que van estar sempre amb mi i la meva família i amics, que gràcies al seu suport vaig tenir forces per sortir de tot. I, sobretot, el meu fill, en Joan, que sense ell no hagués tingut tanta voluntat per lluitar tant i tant. Ah! I gràcies, també, a l’OCATT per aquesta oportunitat que ens donen, a través d'aquesta pàgina d'Històries personals, per mostrar que som molts els trasplantats que tenim una vida plena, que fem vida normal i que ara gaudim més de la vida...

Gràcies Donants!!! Gràcies famílies!!!"

Vanesa