Silvia: Un cop trasplantada he complert el meu somni!

Li van detectar insuficiència renal crònica (IRC) quan tan sols tenia 16 anys i li va costar entendre el que era i el que li passava. La seva família tampoc entenia les explicacions dels metges, que els advertien que l'única solució passava per l'hemodiàlisi i després el trasplantament renal. Ells no coneixien res sobre la seva malaltia i "la notícia va ser una autèntica bomba". Fins i tot van arribar a pensar que es tractava d'un error i que tot era una confusió... Però no! La Silvia no va ser conscient de la seva malaltia fins que la van ingressar després d'un infart, sofert com a conseqüència d'aquesta.

La Silvia, com altres pacients, ha vist com "la malaltia és tan silenciosa que amb prou feines t'adones com fa malbé els teus ronyons". I és que l'únic símptoma era el cansament, "vaig anar a fer-me una revisió i m'ho van detectar". "Aquell any vaig perdre el curs escolar, per no poder-me presentar als exàmens..."

Va passar 2 anys en diàlisi, fins que va rebre el primer ronyó el 1989, tot i que el va acabar rebutjant 7 anys després... el dia del seu 25è aniversari. "Tot i així, aquells anys, ¡vaig poder treballar i portar una vida completament normal!" explica. La Silvia va tornar una altra vegada a dialitzar-se, i el 2004, li va arribar un segon trasplantament amb el que segueix encara en perfectes condicions.

"Estic molt agraïda a tot l'equip de la Fundació Puigvert i, especialment, al Dr. Lluís Guirado, el meu nefròleg de tota la vida. I, sobretot, als donants."

Ara la Silvia està casada, té una filla (Iris), balla i fa teatre i considera que "tot i sabent que tens una malaltia i limitacions 'cal seguir endavant, afrontat tot com vingui i fent camí!"

Silvia