David: No tingueu por de realitzar els vostres somnis!

En David ja tenia experiència amb la malaltia renal, perquè havia vist com la patia el seu pare i era conscient que li podia tocar a ell. Quan a l’any 1986, desprès d’una esquiada, va orinar sang, va començar el seu periple amb els metges. Se li va detectar poliquistòsi en els dos ronyons i el van informar que tenia una insuficiència renal. Desprès de fer-li tots els controls habituals, l’any 1997 li van dir que li havien d’implantar una fístula per poder-se dialitzar. “Allò va ser un xoc fort”, comenta, sobretot perquè “quatre mesos abans el metge m’havia dit que estava be...”. “Vaig sortir de color groc”, explica, tot referint-se a aquella visita. Al cap de vuit o nou mesos, va entrar en diàlisi, desprès d’un any mol dolent de rampes als peus, de nit, i a les mans, de dia. Desprès de quatre mesos, li van treure el ronyó “per fer lloc”, i és que la poliquistòsi l'havia deixat especialment voluminós i pesat: feia cinc kilos... Uns mesos més tard, va entrar en la incertesa de la llista d’espera, fins que el van trucar. Nervis, esperança... i final desitjat!

Aquest és un relat que moltes persones es poden sentir identificades. I una lliçó: “que tothom que vol, pot i que els patiments de la diàlisi o la llista d’espera paguen la pena si pensem en el que vindrà desprès!”

Desprès de rebre el trasplantament, l’any 2000, va voler continuar amb els seus viatges. El primer a l’Índia (2003), per visitar la fundació Vicenç Ferrer, el següent a la Patagònia en cotxe (2004), desprès vindria un viatge de 3 mesos a Argentina, Bolívia i Xile, també en cotxe o transport públic. I, posteriorment, ja va agafar la bicicleta, va recórrer Islàndia al 2008 (1.600 km) i l’illa de Sardenya al 2010 (2.000 km). Al 2012 va tornar a l’Índia per, entre d’altres coses, fer dos treks, a més de 4500 m d’alçada, per l’Himàlaia. El darrer viatge realitzat, fins al moment, ha estat el seu gran projecte, el seu somni: la Patagònia austral, sol i en bicicleta... 4100 km en 5 mesos de viatge. I és que si considerem tots els seus viatges, des de que va ser trasplantat l’any 2000, en David porta recorreguts més de 11.000 km en la seva bicicleta!

Destaca que està molt agraït als donants i les seves famílies: “Si no fos pels donants, aquest somni... vaja, ni quan em van trasplantar em vaig imaginar que podria estar tan be físicament com per fer un viatge d’aquests, sol!”

Ell és en David i aquesta és la seva història. Si voleu saber-ne més, la revista d’ADER va publicar una entrevista amb ell. A Destaquem trobareu l’enllaç a la publicació.

Gràcies David, pel teu exemple!