• Inici
  • Humanitzar i dignificar l’atenció durant l’embaràs i el naixement

Humanitzar i dignificar l’atenció durant l’embaràs i el naixement

Dona embarassada amb les mans a la panxa

El Comitè de Bioètica de Catalunya ha elaborat un informe que analitza des del punt de vista de l’ètica la situació de l’atenció a la dona durant l’embaràs i el naixement.

Els drets sexuals i reproductius van adquirir legitimitat institucional l’any 1994 durant la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament celebrada a El Caire (Egipte). D’aleshores ençà, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anat introduint als seus documents els avenços científics, tecnològics i socials en relació a aquests drets. Així, l’any 2014 va declarar que totes les dones tenen dret a rebre el més alt nivell de cures en salut incloent el dret a una atenció digna i respectuosa durant l’embaràs, part i postpart, i el dret a no patir violència ni discriminació. Tot i així, hi ha consens a l’hora de reconèixer que encara hi ha un ampli marge de millora pel que fa a l’atenció a la salut de les dones, i en concret a l’atenció durant la maternitat.

A Catalunya, l’any 2008 es va començar la implementació en el sistema sanitari de les recomanacions de la estratègia d’atenció al part normal en el sistema nacional de salut, que entre altres aspectes, reforça el paper de les llevadores i promou la la participació de les dones en tot el procés d’atenció durant la maternitat. Una participació que fa èmfasi en oferir a la dona la millor informació per facilitar la seva veritable autonomia en la presa de decisions.

A l’informe, el CBC proposa una reflexió que permeti emetre algunes recomanacions útils pels professionals, com ara la necessitat de situar la dona en el centre de l’atenció sanitària de l’embaràs i el part o les característiques de la població catalana, la seva gran diversitat cultural i les diferents concepcions sobre la maternitat i paternitat.

Així, el document parla clarament de l’obligació del sistema sanitari a l’hora de ser respectuós amb el dret de la dona a decidir sobre el que creu que els convé a ella i el seu futur fill, una pràctica no paternalista i menys intervencionista basada en el diàleg i la confiança. Es tracta, en qualsevol cas, d’aprofundir a la recomanació de l’OMS per que la dona mantingui la seva dignitat, privacitat i confidencialitat, rebi la informació necessària per prendre decisions i n’asseguri la seva integritat física.

En aquest context, el CBC parla de la conveniència de considerar altres principis ètics fonamentals en l’assistència sanitària durant l’embaràs i part, com són el respecte a la dignitat, el principi de maleficència (es a dir no fer mal ni a la dona ni al futur nadó) i el de beneficència, pel qual el professional es compromet a fer-los hi el bé a ambdós.

Un altre dels temes que toca l’informe és el respecte a l’autonomia en una societat plural, on hi conviuen cultures molt diferents i formes d’entendre la vida també molt diverses. Per afrontar possibles conflictes entre les creences religioses i el respecte a la vida, la integritat i la dignitat de les persones, el CBC recomana procurar una sortida dialogada amb ajuda de mediadors i deixar la intervenció del jutge per quan no hi ha cap altra alternativa.

El Comitè de Bioètica de Catalunya reflexiona també sobre aspectes relacionats amb la diversitat cultural, el lliurament de la placenta, el respecte a la intimitat i privadesa de la dona en el moment del procés del part, la comunicació entre dona i professional, el marc normatiu internacional vigent –que ha de buscar l’eliminació de la discriminació contra les dones en l'àmbit de l'assistència sanitària– o la necessitat d’un treball conjunt dels àmbits d’atenció obstètrica a Catalunya.

En aquest context pren protagonisme el Pla de Part i Naixement (PPN), un instrument facilitador de les decisions compartides i planificades que permeti preveure les diferents alternatives i els avantatges i inconvenients que planteja cadascuna d’elles. En opinió del CBC, aquest document ha de ser obert i adaptar-se a les necessitats de cada cas per, a partir del diàleg, recollir elements relatius a consentiment informat, valors i creences, entorn, confort, tractaments i refús dels mateixos, opcions o també sobre el nadó. El PPN ha de permetre, en conseqüència, assolir una millora de la informació i el tracte que rep la dona, però no ha de considerar-se un document tancat, sinó que ha de ser complementat amb el diàleg constant i la comunicació.

Com a recomanació general, el Comitè de Bioètica de Catalunya considera que cal legislar de manera explícita a favor del respecte a la voluntat de la dona, tal com indiquen les recomanacions de l’ONU, l’OMS i el Consell d’Europa. En aquest sentit, el CBC creu que cal fer arribar a les Conselleries de Justícia i Salut, als Ministeris de Justícia i de Sanitat i al Consejo General del Poder Judicial les seves conclusions.

Data d'actualització:  01.02.2021