Contacte
Parlem de l’ictus amb Pere Cardona, director del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral (PDMVC) del Departament de Salut i director de la Unitat d'Ictus i del Programa Neurovascular del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge.
Contingut de l'espai de Condicions de salut de l'Escola de Salut Catalana
- Què és un ictus?
- Quins tipus d’ictus hi ha?
- És una malaltia molt freqüent?
- Afecta per igual persones de totes les edats? Hi ha alguna relació amb el gènere?
- Es pot evitar?
- Es pot identificar fàcilment que una persona ha patit un ictus?
- Què cal fer davant d’una sospita d’ictus?
- Després d'un ictus et pots recuperar fins arribar a fer vida normal?
- Més informació
Què és un ictus?
Un ictus és un dany neurològic brusc a causa d’una interrupció de la circulació de la sang que arriba al cervell. Quan això passa, les cèl·lules cerebrals de la zona afectada deixen de rebre l’oxigen que necessiten i poden resultar danyades en minuts. Per aquest motiu, és una emergència mèdica que requereix atenció immediata.
AMUNTQuins tipus d’ictus hi ha?
Hi ha dos tipus d'ictus:
- Isquèmic. És el més freqüent (85% dels casos). La causa és el taponament d’una artèria que impedeix que la sang circuli i pugui arribar al cervell, de manera que les cèl·lules cerebrals acaben morint. Aquesta obstrucció es pot produir quan es forma un coàgul dins d’un vas sanguini (trombosi) o bé quan un coàgul format en un altre lloc, com per exemple al cor, es desplaça per la sang i bloqueja un vas sanguini (embòlia).
- Hemorràgic (15% dels casos). La causa és una fuita de sang o vessament al cervell des d'una artèria trencada, habitualment perquè la persona té la pressió arterial molt alta (hipertensió).
És una malaltia molt freqüent?
L’ictus és una malaltia amb una incidència molt alta. A l’Estat espanyol afecta unes 12.000 persones cada any, de les quals en moren 25.000. De fet, s’estima que una de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida.
A Europa ja és la primera causa de discapacitat i una de les primeres causes de mort.
Afecta per igual persones de totes les edats? Hi ha alguna relació amb el gènere?
S’associa a l’edat perquè les artèries envelleixen i són més propenses a obstruir-se o a trencar-se. Per tant, és més freqüent en persones majors de 55 anys.
De tota manera, també es pot produir en persones joves, generalment relacionat amb hàbits poc saludables com el consum de tòxics, i en infants, habitualment associat a malalties cardíaques congènites.
L’ictus afecta igual homes i dones. Tanmateix, a partir dels 80 anys trobem més casos en les dones, ja que la seva esperança de vida és més llarga que la dels homes.
Es pot evitar?
Els anomenats factors de risc vascular, que es relacionen amb l’estil de vida, danyen les artèries i poden causar un ictus. Per aquest motiu, tenir un estil de vida saludable pot reduir el risc vascular i prevenir l’aparició d’un ictus en el 90% dels casos. Les mesures recomanades són les següents:
- Controlar la pressió arterial: aquest punt és clau, ja que la hipertensió és el factor de risc més important d’ictus tant isquèmic com hemorràgic.
- Controlar el colesterol i la diabetis.
- Fer activitat física de manera regular.
- Seguir una alimentació sana i equilibrada.
- Mantenir un pes saludable.
- No fumar.
- Gestionar l’estrès i la depressió.
- Detectar i tractar la fibril·lació auricular, una arrítmia cardíaca freqüent en què el ritme del cor és irregular i que també pot ser causa d’un ictus.
Es pot identificar fàcilment que una persona ha patit un ictus?
L’ictus apareix de forma inesperada i canvia la vida de tothom: tant de la persona que el pateix com de les persones de l’entorn. El primer pas és identificar la situació, que en la majoria de casos es pot fer fàcilment, i actuar ràpidament. Cal sospitar d’un ictus si la persona té:
- Una asimetria o desviació de la boca.
- Dificultat per aixecar el braç o la cama.
- Dificultat per parlar.
- Una part de la visió alterada.
- Altres símptomes menys freqüents com perdre l'equilibri, veure doble o notar adormida la meitat del cos.
De fet, es pot utilitzar l’analogia amb la paraula “RÀPID”, que ens serveix per recordar els símptomes més comuns i com actuar:
- Rigui: per comprovar si hi ha una desviació de la boca.
- Aixequi: per comprovar si hi ha dificultat per aixecar el braç o la cama.
- Parli: per comprovar si hi ha dificultat en la parla.
- Ictus? Davant d’alguns d’aquests símptomes sospita que pot ser un ictus.
- De pressa! Truqui al 112.
Què cal fer davant d’una sospita d’ictus?
Davant d’una sospita d’ictus, el primer que cal fer és trucar al 112 per demanar ajuda. Els professionals del SEM valoren la situació telefònicament i, si s'escau, activen el codi ictus. Aquest codi és un protocol d'actuació urgent que implica una xarxa de dispositius assistencials adreçats a donar una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d'ictus. L’objectiu principal és que l'atenció a la persona afectada es realitzi amb la major celeritat possible per evitar la progressió de la malaltia i les seves seqüeles.
Una vegada el SEM rep l’avís d’una sospita d’ictus, envia la primera ambulància disponible per traslladar el pacient a un hospital referent, on un/a neuròleg/òloga fa el diagnòstic i realitza un TAC.
Després d'un ictus et pots recuperar fins arribar a fer vida normal?
Després d'un ictus, més del 65% dels pacients poden fer vida normal gràcies al diagnòstic precoç i a l’administració del tractament adequat. Així mateix, una bona rehabilitació i un bon suport social (familiars, amistats i persones cuidadores) són clau per aconseguir la màxima recuperació possible.
