Discapacitat intel·lectual. D’un model rehabilitador a un model de drets

L’autor ens recorda que, malgrat que es disposa d’uns marcs jurídics i legals profundament solvents i d’una tecnoestructura plenament consolidada entorn de les persones més fràgils, s’evidencia, una vegada més, que, si bé és cert que el paper ho aguanta tot, l’esfera de les actituds, la mirada i sovint el llenguatge que emeten els mitjans de comunicació com a altaveus socials entren en contradiccions importants amb els valors essencials que n’han de permetre la plena inclusió social i l’exercici del dret a participar i ser actor principal en qualsevol presa de decisions que afecti la vida d’aquestes persones.