Conseqüències en salut de les violències masclistes: com detectar-les

Les afectacions en la salut mental i el benestar emocional són diverses i es poden manifestar de moltes maneres:

• Trastorns com la depressió, l’ansietat i l’estrès posttraumàtic (TEPT).
• Problemes del son, crisis de pànic o episodis d'angoixa.
• Símptomes emocionals, que poden incloure baixa autoestima, sentiment de culpabilitat, evitació, por o ansietat en les relacions personals.
• Certes dificultats per explicar-se, justificar les lesions o minimitzar-ne la gravetat, i no cuidar-se davant de problemes de salut crònics.

Com a conseqüència d’aquestes afectacions, es poden arribar a produir situacions d’aïllament social, silenci davant de preguntes importants o distanciament emocional i, fins i tot, un consum problemàtic d’alcohol o altres substàncies.

Les lesions físiques causades per la violència masclista solen ser els signes més evidents i poden incloure des d'hematomes i fractures fins a lesions internes greus. Tanmateix, no sempre són fàcils d’identificar, ja que es poden localitzar en zones no visibles o bé la dona que les pateix pot intentar amagar-les o justificar-les amb altres causes, com ara accidents repetitius.

A banda de les lesions, les violències masclistes poden causar un procés d’emmalaltiment amb un ventall de símptomes molt variats com dolor crònic, trastorns intestinals o infeccions, entre altres. Aquests problemes de salut acostumen a ser fruit de l’estrès que la situació produeix a les dones que l’han viscuda. De fet, l’evidència científica mostra que l’estrès, tant agut com crònic, afecta el sistema nerviós, hormonal i immunitari.

En general, les dones que pateixen violència masclista tenen més problemes de salut i una pitjor percepció d’aquesta. Per això, acostumen a fer més ús dels serveis sanitaris que altres persones, sovint per la presència de símptomes sense un diagnòstic clar o una causa que pugui justificar-los directament. També poden incomplir els tractaments prescrits i no presentar-se a les visites programades o bé fer-ho sempre en companyia de la parella. La manca de cura personal és un altre signe que cal tenir en compte.

És crucial que tant els equips professionals de la salut com la resta de la població mantinguin una actitud d'atenció activa, respectant les necessitats i ritmes de les dones que la viuen. Erradicar les violències masclistes és responsabilitat de tothom.

Si patiu violència masclista o sospiteu que algú la pot estar patint, recordeu que teniu un conjunt de serveis públics al vostre abast per rebre assessorament i suport. Un d'aquests serveis és el telèfon 900 900 120, una línia d'atenció gratuïta i confidencial que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, especialment dissenyada per atendre les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones.