Febre del Zika / Virus del Zika
El virus del Zika és un flavivirus que es transmet fonamentalment per mosquits del gènere Aedes, els mateixos que poden transmetre altres arbovirosis com ara el dengue i la febre de chikungunya. Es va identificar per primer cop en macacos (Uganda, 1947) i, posteriorment, el 1952, es va identificar en l’ésser humà a Uganda i Tanzània. Fins a l’any 2007, el virus del Zika només estava present en països d’Àfrica i Àsia, però durant els últims quinze anys s’ha expandit a nous territoris on ha produït brots epidèmics.
Després que el novembre de 2015 el Ministeri de Salut del Brasil detectés un augment del nombre de nadons nascuts amb microcefàlia (mida del cap anormalment petita) molt superior al que era previsible, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar, l’1 de febrer d’aquell any, la infecció pel virus del Zika com una emergència de salut pública internacional pel risc possible que representa per a les dones embarassades i els seus nadons. El 18 de novembre de 2016, l’OMS va declarar la fi de l’emergència però va recomanar seguir mantenint la vigilància per fer front a aquesta malaltia i les seves conseqüències associades.
A Catalunya, avui dia, només s’han detectat casos importats en persones que han estat en una zona endèmica.
Transmissió
El virus es transmet fonamentalment per la picada de mosquits del gènere Aedes. Aquests mosquits acostumen a picar durant tot el dia, tot i que la seva activitat pot ser màxima a primera hora del matí i a última hora de la tarda.
En els darrers anys, ha augmentat la població d’una espècie de mosquit Aedes a la conca mediterrània de la península Ibèrica: l’Aedes albopictus, també conegut com a “mosquit tigre”. Aquest mosquit, habitualment, té una activitat important en el nostre territori des dels mesos de primavera fins a la tardor.
El virus també es pot transmetre de la mare al fetus durant l’embaràs o al nadó durant el part i per via sexual. El virus s'ha detectat en sang, saliva, orina, semen, fluid vaginal i llet materna. S’ha descrit la possibilitat de transmissió per transfusió de sang i per lactància materna.
La infecció té un període d’incubació (interval des del moment de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) d’entre tres i dotze dies, amb un màxim de quinze dies, però les persones infectades només transmeten la infecció durant els 3-5 dies posteriors a l’inici dels símptomes, tot i que pot allargar-se fins a catorze dies; si els mosquits s’alimenten de la seva sang durant aquest període poden transmetre el virus i contagiar la malaltia a altres persones sanes.
Símptomes
Les infeccions asimptomàtiques són freqüents, s’ha estimat que només presenta símptomes un de cada quatre infectats, encara que aquesta proporció podria ser superior.
En cas que apareguin, els símptomes solen començar entre tres i dotze dies, amb un màxim de quinze dies, després de contraure la infecció. Els més habituals són febre moderada i erupció a la pell. De vegades, poden anar acompanyats de conjuntivitis, dolor muscular o de les articulacions, malestar general, mal de cap o cansament.
El curs de la malaltia és generalment lleu i es resol espontàniament al cap de dos a set dies des de l’inici dels símptomes.
En un percentatge probablement molt baix de casos d’infecció pel virus del Zika poden aparèixer malalties amb complicacions neurològiques i autoimmunitàries, com ara la síndrome de Guillain-Barré.
La infecció de la mare durant l’embaràs pot produir afectació del fetus que pot causar malformacions neurològiques en el nadó.
Tractament
No hi ha cap tractament específic per a la infecció causada pel virus del Zika; només es poden prendre mesures per alleujar-ne els símptomes. Es recomana consultar amb els professionals de la salut.
Prevenció
No existeix cap vacuna contra aquest virus.
Avui dia, la infecció per Zika no suposa un problema de salut pública a Catalunya. Per aquest motiu, les recomanacions per prevenir la infecció per aquest virus van dirigides a les persones que es desplacin i/o retornin dels països i zones amb transmissió del virus del Zika, amb especial atenció a les dones embarassades o que estiguin pensant de quedar-se embarassades properament.
Recomanacions per a les persones que es desplacin a països i zones amb circulació activa del virus del Zika
- Mesures de protecció individual per evitar picades de mosquits:
- Vestiu peces de roba, preferiblement de colors clars, que cobreixin la major part de la superfície del cos, fins i tot mitjons i calçat tancat, i porteu barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
- Utilitzeu repel·lents autoritzats i que continguin algun dels principis actius següents: DEET (dietiltoluamida), picaridin o IR3535, seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades en el prospecte del producte. Aquests repel·lents els poden utilitzar les dones embarassades. Els repel·lents basats en DEET no es recomanen als menors de dos anys.
- Eviteu les estades innecessàries a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
- Dormiu en allotjaments amb aire condicionat (els mosquits tendeixen a evitar el clima fred) o col·loqueu mosquiteres al llit i a les portes i finestres.
- Eviteu visitar zones sense aigua potable i amb sanejament deficient, en les quals pot haver-hi més proliferació de mosquits i, per tant, un risc més alt de ser picats.
- Les embarassades són el col·lectiu més sensible per la possibilitat de transmetre la infecció al fetus. Per això es recomana que les dones gestants i les que tinguin intenció de quedar-se embarassades posposin el viatge a països amb risc de contagi del Zika fins després del part. En cas que no sigui possible retardar el viatge, és important parlar abans amb els professionals de salut i seguir les seves recomanacions sobre l’ús de repel·lents i altres mesures preventives per evitar les picades de mosquits. Durant l'estada al país de destí, també és necessari l’ús correcte del preservatiu per al sexe vaginal, anal i oral o no mantenir relacions sexuals.
Recomanacions per als viatgers que retornen d’un país o d'una zona amb circulació activa del virus del Zika
- Els viatgers que presentin símptomes compatibles amb la malaltia pel virus del Zika, dengue o chikungunya dins dels quinze dies posteriors al retorn d’un país o d'una zona amb circulació activa del virus del Zika, han de consultar amb els professionals de la salut i fer referència a aquesta estada prèvia. Mentre siguin simptomàtics, han d’intentar prevenir les picades d’altres mosquits, per evitar la possibilitat de propagar el virus.
- Si una dona embarassada retorna d’alguna d’aquestes zones, ha d’informar del seu viatge al professional de la salut que li haurà de fer una analítica per detectar o descartar la infecció. En el cas que la gestant estigui infectada amb el virus del Zika, se l'ha de derivar a un dels hospitals de referència per a un control més específic de l’embaràs. Com que les alteracions derivades del virus afecten fonamentalment el desenvolupament del sistema nerviós central del fetus, a l'hospital de referència li han de fer una ecografia aplicant una tècnica, anomenada neurosonografia, que permet visualitzar millor el cervell en formació. Aquesta exploració ocasiona les mateixes molèsties que una ecografia convencional i no implica cap risc per al fetus. En el cas que el resultat de l’ecografia sigui normal, li proposaran fer un seguiment ecogràfic cada 3-4 setmanes fins al moment del part. Durant aquest període i sempre que no rebi cap indicació mèdica contrària, la dona pot continuar fent vida normal d’acord amb les recomanacions generals que es fan a totes les gestants. A més, si ho desitja, pot seguir els controls habituals en el centre d’atenció a l’embaràs que tingui assignat i només s'haurà de traslladar a l’hospital de referència quan li hagin de realitzar les ecografies segons la pauta establerta. El part tindrà lloc, sempre que la dona hi estigui d'acord, a l’hospital de referència on li hagin estat realitzant les exploracions ecogràfiques.
- Per evitar-ne el contagi per via sexual:
- Els homes que retornin de zones amb transmissió del virus del Zika i les seves parelles sexuals han d’utilitzar preservatiu o abstenir-se de tenir relacions sexuals almenys durant tres mesos des de l’última exposició possible (últim dia d’estada a l’àrea amb transmissió del virus del Zika o l’últim dia de contacte sexual amb una persona possiblement infectada). Les dones que retornin de zones amb transmissió del virus del Zika i les seves parelles sexuals, ha d’utilitzar preservatiu o abstenir-se de tenir relacions sexuals almenys durant dos mesos des de l’última exposició possible.
- En cas que la parella sexual d’una dona embarassada hagi viatjat a una zona de risc, es recomana utilitzar preservatiu durant tot l’embaràs per al sexe vaginal, anal i oral o no mantenir relacions sexuals fins després del part pel risc de transmissió existent, tant si l’home ha presentat símptomes com si no els ha presentat en cap moment, atès que no es pot descartar que hagi patit la infecció de forma asimptomàtica. El virus Zika ha estat identificat en el semen dels homes que han tingut la infecció, i no se sap quant de temps hi pot persistir.
- Si es tracta d’una dona que es planteja quedar embarassada, quan torni del viatge ha d’utilitzar un mètode efectiu per evitar l’embaràs durant un període de dos mesos. Si és la seva parella sexual la que ha viatjat a una zona amb transmissió activa del virus, quan la parella torni del viatge ha d’evitar l’embaràs utilitzant un mètode efectiu durant un període de tres mesos.
Prevenció de la proliferació de mosquits
Una altra mesura de prevenció recomanada és evitar la proliferació dels mosquits mitjançant la detecció i revisió periòdica dels llocs on aquests insectes es reprodueixen. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s’han de centrar, segons el cas, a:
- Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que hi pugui haver en els subsols dels habitatges.
- Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
- Buidar o renovar l’aigua setmanalment en cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i tapar mitjançant tapa o tela mosquitera prima els que no es puguin buidar.
- Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.
Enllaços d’interès
Recursos per a professionals
-
Informació i recursos per a professionals de la salut (Obre en una nova finestra)
Definició de cas, notificació a la XVEC, protocols d'actuació, informes i altres recursos. (ASPCAT)