Tatuatges, micropigmentacions i pírcings

Les complicacions més importants que es poden presentar es relacionen amb les infeccions. La col·locació d’un pírcing o la pràctica d’un tatuatge en condicions no adequades, pot ser la causa d’infeccions potencials pels virus transmesos per la sang, com els de les hepatitis B i C, el de la immunodeficiència humana o el de la verola del mico.

Aquestes pràctiques també es poden associar a infeccions bacterianes, tant en el punt on s’ha fet l’actuació corporal com a distància. De fet, l’ús de tintes defectuoses per fer tatuatges o tècniques de micropigmentació ha estat la causa de brots d’infeccions per bacteris o fongs.

Altres riscos inclouen problemes derivats d’al·lèrgies als materials utilitzats o cicatritzacions exagerades amb l’aparició de queloides, que són lesions de la pell produïdes per creixements exagerats del teixit que constitueix la cicatriu.

En el cas dels pírcings, les possibles complicacions també tenen a veure amb la zona on es col·loquen. El temps de cicatrització (habitualment llarg) varia segons el lloc triat i com més llarg és, més s’incrementa la probabilitat d’infecció. Els pírcings que perforen el cartílag no són recomanables, ja que tenen més risc de complicacions i, per tant, moltes vegades s’han de retirar. Els pírcings a la boca i als llavis poden provocar problemes orals, com la pèrdua de teixit de les genives i fractures dentals.

A banda de les complicacions mèdiques, també se’n poden presentar de psicosocials. Especialment en el cas dels tatuatges, que poden estigmatitzar les persones i ser una font de problemes, com la de trobar una feina. Moltes persones que s’han fet un tatuatge en un lloc visible se l’acaben traient, la qual cosa tampoc no està exempta de dificultats.

Aquests són els consells que cal tenir en compte i la informació bàsica que cal saber a l’hora de fer-se un tatuatge, posar-se un pírcing o fer-se una micropigmentació:

• Abans de fer-ho, cal:
  • Haver meditat bé la decisió, especialment en el primer cas, ja que els tatuatges són difícils d’eliminar.
  • Consultar amb el metge o metgessa possibles contraindicacions que se’n poden derivar.
  • Tenir en compte que no s’han d’aplicar tatuatges i pírcings en zones on hi ha lesions o ferides de la pell com èczemes, psoriasi, herpes, berrugues, al·lèrgies o lesions a la mucosa, tant si són agudes com cròniques.
  • No prendre, els dies previs a l’aplicació d’un pírcing o d’un tatuatge, medicaments antiagregants com l’aspirina, els anticoagulants o els vasodilatadors. Tampoc no s’ha de beure alcohol ni exposar la zona d’aplicació al sol o a les llums de bronzejat artificial dels bancs solars.

• Quant a l’establiment on s’ha de practicar alguna d’aquestes tècniques:
  • Ha de ser un centre autoritzat. La legislació atribueix als municipis la competència d’autorització i controls sanitaris. En cas de dubte o queixa sobre la legalitat d’un establiment, cal acudir a l’àrea de sanitat de l’ajuntament corresponent.
  • Està prohibit de practicar aquestes tècniques de manera ambulant, com ara a fires, congressos i esdeveniments similars, sense el permís previ municipal. En aquests casos s’hauran de complir les mateixes condicions sanitàries que en els establiments permanents.
  • Ha de reunir les condicions higièniques necessàries.
  • L’àrea de treball ha d’estar neta i aïllada de la resta del local. Hi ha d’haver un rentamans d’accionament no manual, ben equipat amb aigua corrent, dispensador de sabó i tovalloles d’un sol ús.

• Pel que fa al personal professional que ha de practicar la tècnica:
  • Ha de tenir la formació que requereix la llei. El diploma que els acredita ha d’estar ben visible.
  • Ha d’informar prèviament la persona de qualsevol aspecte relacionat amb la intervenció i resoldre tots els dubtes que pugui tenir.
  • Ha de lliurar a la persona un document de consentiment informat perquè el signi abans de fer-se el tatuatge, el pírcing o la micropigmentació.

• A l’hora de fer-se un pírcing:
  • Tot el material que es fa servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril per tal de reduir el risc de contagiar-se del virus de l’hepatitis B i C, o de la sida.
  • La peça que es posa ha de ser d’or de 14-18 quirats o de titani, i ha d’estar esterilitzada i envasada individualment, ja que així es redueix el risc d’infecció i d’al·lèrgies.
  • Tots els estris que es fan servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d’estar esterilitzats i cal guardar-los en bosses o recipients estèrils fins que s’utilitzin.
  • La persona que fa el pírcing, l’ha de fer amb guants de tipus quirúrgic d’un sol ús i no ha de tocar res més que el que hagi d’emprar per fer-lo.
  • La pell s’ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la.

• A l’hora de fer-se un tatuatge:
  • La persona que fa el tatuatge s’ha de rentar bé les mans i posar-se uns guants de tipus quirúrgic que no es pot treure fins que acabi.
  • Els tints i pigments han d’estar autoritzats, ser estèrils i d’un sol ús. Per a més informació sobre les tintes autoritzades consulteu l’apartat “Les tintes per a tatuages i micropigmentacions”.
  • Les agulles han de ser estèrils i d’un sol ús.

• Després de fer-se un tatuatge o un pírcing, cal:
  • Evitar tocar-se’l amb les mans brutes.
  • Evitar saunes, platges i piscines, prendre el sol i fer ús de les cabines de bronzejat artificial els dies posteriors.
  • Aplicar meticulosament les pautes de neteja i desinfecció fins que la ferida cicatritzi totalment.
  • Consultar amb el metge o metgessa si apareix qualsevol reacció o alteració.

Des de fa temps, existeix una preocupació sobre l’efecte que les tintes dels tatuatges i les micropigmentacions poden tenir sobre la salut. De fet, alguns estudis de recerca han demostrat que, en el cas dels tatuatges, la tinta no s’elimina amb el temps, sinó que els seus pigments poden arribar des de la pell a altres òrgans, com els ganglis limfàtics, el ronyó o el fetge.

En aquest sentit, algunes substàncies presents en la composició d’aquests productes s’han associat, a més, amb al·lèrgies, problemes a la pell i altres conseqüències més greus, com ara mutacions genètiques o càncer. Tanmateix, l’evidència científica actual no és suficient per conèixer la dimensió real d’aquests riscos: atès que els tatuatges i les micropigmentacions no es van popularitzar fins fa unes dècades, manquen estudis en grans grups de població que permetin avaluar-los a llarg temini.

Per aquest motiu, la legislació actual és molt estricta a l’hora de regular aquests productes. Al gener de 2022 el reglament REACH (acrònim en anglès de Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de substàncies i barreges químiques) de l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) va prohibir l’ús de més de 4.000 substàncies químiques perilloses en la composició de les tintes per a tatuatges i micropigmentacions. A l’estat Espanyol la comercialització d’aquestes tintes requereix d’una autorització prèvia a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que és l’organisme encarregat de verificar que compleixen amb la normativa i de garantir-ne, així, la seguretat i la qualitat.

En aquest sentit, cal que tingueu en compte que actualment a Espanya no hi ha cap tinta de color autoritzada. N’hi ha que es comercialitzen sota el reclam que estan “homologades a Europa” perquè compleixen el reglament REACH i, incorporen, fins i tot un logotip acreditatiu en l’envàs. Malgrat això, no existeix cap segell de qualitat oficial ni cap procés d’homologació relacionat amb el REACH que avali la seguretat d’aquests productes.

Per comprovar si una tinta està autoritzada, podeu:

• Cercar-la dins la llista de productes autoritzats, disponible al web de l’AMPS.
• Comprovar si en l’etiqueta de l’envàs hi consten les dades obligatòries d'acord amb la normativa, com ara el número de registre o l’advertència “Ús exclusiu professional”.

Un cas especial: els tatuatges temporals amb henna i henna negra

La henna és un producte natural de color vermellós que s’utilitza des de fa segles per tenyir el cabell i la pell. S’obté en assecar i moldre les fulles i flors d’un arbust anomenat Lawsonia inermis que creix a les regions tropicals i subtropicals d’Àfrica i Àsia. Es barreja amb aigua, s’aplica sobre la superfície de la pell i es deixa assecar durant unes hores. Els tatuatges de henna natural acostumen a durar entre 2 i 3 dies i no són perjudicials per a la salut.

Ara bé, des de fa uns anys, s’està estenent l’ús de la henna negra per fer tatuatges en esdeveniments a l’aire lliure, platges o mercats ambulants, especialment a l’estiu. Aquest tipus de henna requereix menys temps d’assecat i permet aconseguir un tatuatge d’un color més fosc, d’aparença brillant i més durador. Conté henna natural, però també substàncies que poden ser perjudicials, com un colorant anomenat p-fenilendiamina o PPD. El PPD pot provocar efectes sobre la pell, que inclouen picor, envermelliment, taques, butllofes o cicatrius. A més, amb el temps es pot desenvolupar  una sensibilitat permanent a aquest colorant, present en alguns tints per al cabell, i patir reaccions al·lèrgiques intenses en tornar a entrar-hi en contacte.

Per aquest motiu, convé que eviteu aquest tipus de tatuatges i, si us n’han fet un i presenteu algun d’aquests símptomes, cal que us adreceu al centre sanitari més proper.