La listeriosi és una malaltia que s'adquireix per la ingestió del germen Listeria, principalment a través dels aliments. Mentre que alguns bacteris generalment infecten òrgans específics del cos humà, la listeriosi pot infectar molts òrgans diferents o membranes de la medul·la espinal o el torrent sanguini.
D'entre totes les espècies del gènere Listeria, la Listeria monocytogenes és la que causa malalties més habitualment. Una de les principals característiques del germen L. monocytogenes és la ubiqüitat, és a dir, pot viure en llocs molt diferents: en el medi ambient, en el sòl, en el fullatge, en els aliments, en les femtes d'animals i d'humans, en les plantes de processament d'aliments i, fins i tot, en els frigorífics domèstics. Es diferencia de molts altres bacteris per la seva capacitat per viure a temperatures fredes, com són les de refrigeració, i també en aliments envasats al buit.
Les infeccions per Listeria tenen un risc significatiu per a les dones embarassades, que poden no presentar símptomes obvis. El fetus es pot infectar, cosa que provocaria l'avortament a partir del segon mes d'embaràs, però sobretot en el cinquè i sisè mes. Quan la gestació està més avançada, el nounat pot infectar-se amb el bacteri durant el part i podria ser fatal.
Tipus de listeriosi
El germen L. monocytogenes pot produir diferents tipus de malalties:
- Gastroenteritis per Listeria (símptomes digestius)
- Malalties sistèmiques (amb dispersió pel torrent sanguini):
- Listeriosi neonatal. Afecta els nadons en els primers dies després del part, i es pot transmetre per via placentària o per aspiració de meconi (matèria continguda a l'intestí del nadó, que correspon a la primera defecació) i/o per manipulació en el postpart. Constitueix la tercera causa de meningitis del nadó i s'associa a una mortalitat elevada.
- Listeriosi de l'embarassada. És relativament benigna per a la dona, però de conseqüències greus per al fetus, ja que s'associa a meningitis, avortament i mort. L'afectació més comuna es produeix en el tercer trimestre de l'embaràs.
- La listeriosi invasiva del pacient immunodeprimit. És la forma més freqüent, es pot manifestar en forma d'infecció generalitzada, meningitis o endocarditis (inflamació de l'endocardi o capa que recobreix les cavitats i les vàlvules del cor) i té una mortalitat elevada. Afecta principalment les persones grans, però també:
- Persones que han rebut un trasplantament.
- Persones en tractament de quimioteràpia.
- Persones amb càncer, diabetis, síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida), malaltia renal o hepàtica.
El desenvolupament de la malaltia depèn de la quantitat de bacteris ingerits, i sobretot de l'estat immunitari de la persona.
Transmissió
A diferència d'altres microorganismes, la Listeria pot contagiar-se a través de diferents vies. La més freqüent és la ingestió del bacteri a través dels aliments, però també mitjançant la inhalació o el contacte sexual. En infeccions en nounats, l'organisme de la mare pot contagiar el del fetus a l'úter o en el moment del part. El contacte directe amb l'organisme pot provocar lesions a les mans o als braços.
Els aliments més freqüentment implicats són:
- Llet crua (directa de vaca, ovella o cabra, sense tractar ni bullir)
- Formatges tous fets amb llet no pasteuritzada.
- Germinats crus
- Peix fumat
- Carns i derivats no cuinats o llescats
- Fruites i verdures trossejades amb antelació al consum
- Verdures crues no netejades ni desinfectades
- Aliments sobrants
Símptomes
Els símptomes de la gastroenteritis per Listeria són similars als convencionals i d'inici ràpid.
Com que la listeriosi pot afectar diferents parts del cos, els símptomes varien. En el cas de la meningoencefalitis, aquesta pot ser sobtada, amb febre, mal de cap intens, nàusees, vòmits i senyals d'irritació meníngia.
En altres parts del cos, el símptoma principal és la presència de diversos tipus de lesions al lloc de la infecció. En la majoria dels casos, la infecció per Listeria produeix febre i símptomes similars als de la grip i als de moltes altres malalties.
La listeriosi té un període d'incubació extremadament variable. En brots grans, els símptomes apareixen entre tres i setanta dies després de la infecció. Generalment, però, els símptomes es manifesten en el termini d'un mes.
Diagnòstic
Les proves de laboratori específiques són l'única forma d'identificar la malaltia. La malaltia pot ser més comuna del que es pensa perquè molts casos són lleus.
Tractament
Diversos antibiòtics són eficaços contra aquest microorganisme. S'usa amb freqüència l'ampicil·lina, sola o combinada amb altres antibiòtics.
Prevenció
Les autoritats sanitàries realitzen la inspecció i el control periòdics dels establiments alimentaris per verificar que es compleixen les condicions establertes per la normativa vigent.
Recomanacions als consumidors en general:
- Cuineu a temperatures elevades els aliments crus d'origen animal (carn, peix...) i no begueu llet sense tractament tèrmic.
- Renteu acuradament els aliments que es consumeixen crus (verdures, hortalisses, fruites...).
- Renteu-vos les mans després de manipular aliments crus i netegeu els estris de cuina abans d'usar-los amb aliments ja cuinats.
- Conserveu els aliments crus separats dels cuits o llestos per ser consumits.
- Netegeu sovint la nevera.
- Comproveu la data de caducitat dels productes que poden afavorir el creixement de Listeria monocytogenes com el salmó fumat, els formatges de pasta tova, i els productes cuits, com per exemple:
- Botifarres blanques i negres, de fetge, d’ou, de corder, de perol, bisbes i bulls blancs i negres.
- Botifarra catalana, girella, farcit de carnaval.
- Patés, pa de fetge i paté de muntanya, tupina.
- Salsitxes cuites, pernil i espatlla cuita.
- Mortadel·les, galantines entre altres embotits i productes cuits en general.
- Heu de reescalfar acuradament les restes d'aliments i els plats precuinats abans de consumir-los.
Consells per als consumidors d'alt risc (dones embarassades, persones grans i persones immunodeprimides):
- No mengeu aliments que poden tenir més probabilitat de contenir Listeria monocytogenes, com ara salsitxes de Frankfurt ni formatges de pasta tova, com feta, brie, camembert, ni formatges blaus o formatge blanc fresc. En canvi, podeu menjar formatges de pasta dura, els de pasta semitova com mozzarella, els processats pasteuritzats com els tallats, els formatges per untar i el recuit.
- No mengeu patés si no són enllaunats o esterilitzats.
- No mengeu productes de la pesca fumats refrigerats, com salmó, truita, peixos blancs, bacallà, tonyina o verat. Podeu consumir els productes de la pesca fumats enllaunats o esterilitzats.
- No begueu llet crua (sense pasteuritzar) ni consumiu productes fets amb llet crua.