Legionel·losi

Bacteri legionel·la / Malaltia del legionari / Febre de Pontiac / Infecció per legionel·la / Pneumònia per legionel·la

Vista microscòpica del bacteri Legionella

La legionel·losi és una malaltia d'origen ambiental causada per un bacteri anomenat Legionel·la. Té dues possibles manifestacions: la febre de Pontiac, que cursa lleu, i la infecció pulmonar o malaltia del legionari, potencialment mortal.

La legionel·losi no es transmet de persona a persona. Es contrau en inhalar vapor d'aigua o aerosols (dispersió d'un líquid o un sòlid en l'aire o en un gas).

El bacteri Legionel·la es va detectar per primer cop l'any 1976 als Estats Units arrel d'un brot sorgit a Filadèlfia durant una convenció de la Legió Americana, amb 221 legionaris que van contraure pneumònia i dels quals en van morir 34.

Des de l'any 1989 la legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada. Per tant, els professionals han de declarar-la a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent tan bon punt en sospitin l'existència.

Legionel·losi. Obre en una nova finestra.

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

Legionelosis. Obre en una nova finestra.

Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social

Tipus de legionel·losi

Té dues possibles manifestacions:

  • Febre de Pontiac. És lleu i presenta símptomes semblants als de la grip, com ara dolor muscular, tos, mal de cap i nàusees. Desapareix sense necessitat de tractament. 
  • Infecció pulmonar o malaltia del legionari. Es caracteritza per pneumònia i febre alta que pot arribar a provocar la mort. Es tracta amb antibiòtics. 

Causes

L'agent responsable són els bacteris del gènere Legionella del qual hi ha descrites unes 40 espècies i mes de 50 serogrups. L'espècie que més vegades s'ha vist implicada com a causa de la malaltia és la Legionella pneumophila de serogrup 1, malgrat que totes les espècies i serogrups del gènere s'han de considerar patògens potencials.

El bacteri viu en aigües superficials com llacs, rius o estanys. D'allà pot colonitzar els sistemes d'aigua sanitària freda o calenta o altres instal·lacions que necessiten aigua per al seu funcionament i poden generar aerosols, com torres de refrigeració, fonts ornamentals, aigua de reg, etc. En aquest tipus d'instal·lacions, si es donen les condicions que afavoreixin el seu creixement i multiplicació (temperatura, brutícia, estancament), aquesta aigua colonitzada per legionel·la, quan es dispersa en forma d’aerosol, es converteix en un focus d’infecció i pot arribar a concentracions del bacteri suficients per infectar l'ésser humà.

Factors de risc

La legionel·losi acostuma a afectar adults i gent gran.

El risc de contraure-la depèn de la intensitat de l'exposició i de l'estat de salut de la persona.

Fumar, patir una malaltia pulmonar crònica i tenir més de cinquanta anys o un sistema immunològic feble a causa de malalties com el càncer, la diabetis o la insuficiència renal són alguns dels factors que multipliquen les possibilitats de desenvolupar la malaltia.

Transmissió

La legionel·losi es transmet a través de l'aire, en respirar vapor d'aigua o aerosols que contenen el bacteri. En cap cas es contagia de persona a persona. Tampoc es transmet per ingestió de l’aigua de consum.

Símptomes

El període d'incubació (interval des de la infecció fins a l'aparició dels símptomes) pot oscil·lar entre dos i deu dies, tot i que acostuma a ser de cinc a sis dies.

La febre de Pontiac es manifesta amb febre, mal de cap, dolors musculars i cansament. Alguns pacients també presenten dolor toràcic, diarrea i vòmits.

Els símptomes de la malaltia del legionari són similars als d'altres tipus de pneumònia. Els més freqüents són: dolor toràcic, tos seca, febre, malestar general, mal de cap, calfreds, diarrea i nàusees.

Tractament

La febre de Pontiac desapareix sense tractament específic.

La malaltia del legionari es tracta amb antibiòtics. També és possible que calgui administrar oxigen o donar líquids.

Prevenció

Tenint en compte els medis a través dels quals es vehicula la legionel·la, la millor forma de prevenir-ne l’aparició és adoptar mesures dirigides a evitar la colonització, la multiplicació i la dispersió a les instal·lacions de risc.

Les mesures preventives es basen en un correcte manteniment, neteja i desinfecció de les instal·lacions on es pot allotjar el bacteri.

Data d'actualització:  25.05.2021