
D’ençà del darrer Butlletí de Bioètica l’octubre de 2019, la dinàmica de treball del Comitè ha estat condicionada pel fort impacte que la pandèmia de la COVID-19 ha produït en tota la societat. En aquest període, només s’ha pogut fer una reunió plenària presencial i diverses de telemàtiques per aprovar documents i opinions que requeria la situació d’emergència.
A la reunió del desembre de 2019, es va conèixer la proposta del nou Pla de salut que, en aquesta ocasió, es vol que tingui en compte quins són els valors on es volen alinear les accions que s’hi proposen, i per això es va demanar la col·laboració del CBC. Se suggereix que, entre altres qüestions, es reflexioni sobre els límits de les actuacions: si el sistema ha de treballar simplement per allargar la vida o cal desmedicalitzar alguns aspectes de la vida que no aporten benestar, o com s’afronten els reptes que suposen les noves tecnologies i l’automatització progressiva en l’atenció sanitària.
També en aquesta reunió es va aprovar una resposta a la sol·licitud que havia formulat el Grup de Treball sobre l’Eutanàsia que s’havia constituït en el Parlament de Catalunya. La resposta se centra en la funció que hauria de tenir una comissió de supervisió i control d’àmbit autonòmic. Es creu que la valoració de la idoneïtat de l’actuació de l’eutanàsia o d’ajuda al suïcidi s’ha de fer amb posterioritat que es produeixi l’acte de l’eutanàsia, per verificar que s’han complert els requisits previs que es decideixin a la llei.
L’any 2020 va començar amb la presentació pública del Diccionari de Bioètica, en la qual, juntament amb el TERMCAT, el Comitè havia estat treballant els darrers anys. Disposar d’un primer diccionari que recull la terminologia utilitzada en l’àmbit de la bioètica i estableix per a cada terme la definició més àmpliament acceptada. És un punt de partida que s’enriquirà amb revisions i modificacions periòdiques.
Durant el mes de febrer, el Comitè va rebre una consulta sobre el cas de les persones afectades per la talidomida i la resposta governamental sobre les seves demandes d’indemnització i compensació per les seqüeles de discapacitat que pateixen de per vida a conseqüència dels efectes teratògens ─embriopatia─ del fàrmac en dones embarassades.
La resposta conclou que tota persona que pateix clarament els efectes d’una iatrogènia ha de tenir un reconeixement social i un rescabalament responsable i proporcional al seu grau d’afectació. A més, s’haurien d’evitar al màxim discriminacions per causes genètiques.
La reunió plenària prevista per al mes de març es va ajornar i el CBC va començar a treballar de manera telemàtica en aspectes relacionats amb la pandèmia COVID-19, en què era important la mirada bioètica. D’aquesta manera, es van elaborar i aprovar en reunions extraordinàries diferents documents:
Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia
Algunes consideracions ètiques sobre determinades mesures relatives al desconfinament
Presa de decisions en temps de pandèmia: reflexions des de la bioètica
Durant aquest període, han continuat avançant els treballs dels grups que tracten sobre el respecte a la dignitat de la dona embarassada, el que tracta sobre una resposta al qüestionament que es fa des d’instàncies com les Nacions Unides sobre la legitimitat de les hospitalitzacions involuntàries en persones amb trastorn mental greu, i el que esta elaborant un document per ajudar a fer una nova interpretació dels drets ARCOPOL.