Contacte
Artritis significa "inflamació de l'articulació", i hi ha diferents malalties que n'ocasionen. L'artritis afecta una o moltes articulacions, i es caracteritza per produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per moure les articulacions. Quan en una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu que presenta una poliartritis. La poliartritis és un dels quadres clínics més importants en reumatologia, ja que es pot presentar en la majoria de malalties reumàtiques inflamatòries.
Les artritis poden manifestar-se en persones de totes les edats, des d'infants fins a adults. Alguns tipus d'artritis poden curar-se però molts són crònics i requereixen tractaments continuats.
L'artritis reumatoide és la malaltia més freqüent que ocasiona poliartritis crònica, i afecta una de cada dues-centes persones (200.000 afectats a l'Estat espanyol). Es dona sobretot entre les dones, i sol aparèixer entre els 45 i els 55 anys. Les artritis d'inici infantil o juvenil, quan afecten infants fins als setze anys, són poc habituals però poden arribar a ser greus perquè, a més, poden alterar el creixement.
Destaquem
Causes
En alguns casos l'artritis pot aparèixer a causa d'una infecció de l'articulació, generalment provocada per un bacteri, però en la majoria dels casos l'origen és desconegut. En les artritis cròniques inflamatòries hi ha un trastorn del sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i probablement hi ha una predisposició genètica subjacent.
Els factors mediambientals, com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis, però poden contribuir al fet que es noti més el dolor en les articulacions danyades.
AMUNTSímptomes
Els símptomes més habituals i comuns són:
- Inflor i dolor de les articulacions, que millora amb els moviments i empitjora amb el repòs. Totes les articulacions del cos, com les de les mans i les dels peus, els canells, els colzes, les espatlles, el maluc, els genolls i els turmells poden tenir malalties articulars, tot i que segons el tipus d'artritis predominen sobretot en unes o altres articulacions.
- Rigidesa articular matinal, que pot tenir una durada variable.
- Dificultat per moure les articulacions afectades.
- Deformació progressiva de les articulacions i pèrdua de la mobilitat articular.
- Calor i enrogiment de la pell sobre les articulacions afectades. Apareix únicament en les artritis que es presenten de manera molt aguda (com per exemple la gota), i són típicament absents en les artritis cròniques.
També poden aparèixer altres manifestacions generals en funció del tipus d'artritis, com:
- Fatiga.
- Febre.
- Pèrdua de pes.
- Pèrdua de la gana.
En els reumatismes crònics inflamatoris també es poden veure afectats altres òrgans, com els ronyons, els pulmons o el sistema nerviós.
Diagnòstic
El metge o la metgessa pot realitzar el diagnòstic a partir de l'historial clínic i d'un examen físic de la persona afectada, incloent-hi una exploració de les articulacions. També pot demanar proves més específiques per determinar el tipus d'artritis i descartar altres malalties. Aquestes proves són anàlisis de sang, radiografies i exàmens del líquid sinovial (líquid transparent i viscós que lubrifica les articulacions).
Tractament
Alguns tipus d'artritis, com les d'origen infecciós, tenen un tractament específic i curatiu. Altres malalties, com la gota, es controlen molt bé amb el tractament, però en el cas de les poliartritis cròniques inflamatòries no existeix un tractament curatiu. El que hi ha són medicaments per alleujar-ne els símptomes, com els analgèsics (paracetamol), els antiinflamatoris no esteroides (ibuprofèn, naproxèn i altres) i els corticoesteroides.
En el cas de l'artritis reumatoide, a banda dels fàrmacs per tractar-ne els símptomes, s'utilitzen també medicaments antireumàtics modificadors de la malaltia com metotrexat, sulfasalazina, leflunomida, etc., que serveixen per frenar l'activitat inflamatòria. Actualment també es disposa dels fàrmacs biològics, d'ús hospitalari, que s'administren per via subcutània o intravenosa i que s'utilitzen en aquells casos on hi ha hagut una manca de resposta continuada o intolerància als tractaments clàssics.
Si la inflamació és persistent en alguna juntura, poden realitzar-se infiltracions en la mateixa articulació. En els casos més severs d'artritis es pot recórrer a la cirurgia per reconstruir o reemplaçar l'articulació.
La medicació ha d'anar acompanyada de canvis en l'estil de vida:
- En períodes de poca inflamació, feu exercici regularment, ajuda a mantenir la mobilitat, reduir la fatiga i millorar el dolor. Si l'articulació està inflamada, heu de mantenir-la en repòs.
- Apliqueu calor sobre les articulacions afectades per alleujar el dolor i reduir la rigidesa en els reumatismes crònics.
- En cas d'artritis molt agudes, és millor l'aplicació de fred local.
- Eviteu el sobrepès.
- Reposeu i reduïu l'estrès i l'activitat física excessiva.
- Descanseu evitant posicions forçades de les articulacions.
- Mantingueu una bona musculatura al voltant de l'articulació afectada mitjançant exercicis isomètrics, que reforcen aquests músculs sense fer treballar l'articulació.
