30 de maig, Dia Mundial de l'Esclerosi Múltiple

El Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple és una jornada commemorativa promoguda per la Federació Internacional d’Esclerosi Múltiple que se celebra amb la voluntat de crear consciència social sobre aquesta malaltia i sobre l’impacte que pot tenir en la vida de les persones que hi conviuen. L’objectiu d’aquest dia és donar a conèixer la malaltia i conscienciar sobre l’impacte que suposa en la qualitat de vida de les persones afectades, però també posar de manifest les seves necessitats socials, sanitàries, laborals i familiars, així com la importància de garantir una atenció integral, coordinada i centrada en la persona.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa i crònica, molt heterogènia en la seva evolució i manifestacions, que habitualment es diagnostica en persones d’entre 20 i 40 anys. Afecta el sistema nerviós central, format pel cervell i la medul·la espinal, i pot tenir conseqüències molt diverses segons la persona i el moment vital.

La mielina és un material compost per proteïnes i greixos que embolcalla i protegeix les fibres nervioses i facilita la conducció dels impulsos elèctrics. En l’esclerosi múltiple, la mielina s’inflama, es desprèn i pot formar lesions o cicatrius. Aquest procés pot alterar la transmissió de la informació entre el cervell, la medul·la espinal i la resta del cos, i donar lloc a símptomes diversos i sovint canviants.

Els símptomes acostumen a presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat, però també poden aparèixer de manera progressiva. Les manifestacions poden ser diverses i inclouen, entre d’altres, debilitat, fatiga i tremolor; pèrdua de control i formigueig de braços i cames; alteració de la sensibilitat o dolor, i trastorns urinaris i visuals. També poden aparèixer alteracions cognitives, dificultats de mobilitat i altres símptomes menys visibles que poden condicionar la vida quotidiana, l’activitat laboral, els estudis, les relacions personals i la participació social.

L’esclerosi múltiple no només afecta la salut física. També pot modificar les dinàmiques familiars, generar necessitats de suport, condicionar la planificació familiar, afectar la vida laboral i provocar barreres de participació social. Per això, és important promoure mesures que afavoreixin entorns inclusius, adaptacions laborals quan siguin necessàries, accés a recursos socials, suport a les famílies i persones cuidadores, i informació clara sobre drets, prestacions i serveis disponibles.

Actualment, l’esclerosi múltiple no té cura i el seu curs pot ser crònic i progressiu. Tot i això, un diagnòstic precoç i precís, l’accés equitatiu als tractaments modificadors de l’evolució de la malaltia quan estan indicats, i una rehabilitació accessible poden contribuir a millorar-ne l’abordatge i a reduir-ne l’impacte.

En aquest sentit, la detecció dels símptomes d’alerta i la derivació ràpida davant la sospita d’un procés desmielinitzant són elements clau.