Contacte
1. Activitats preventives
Fluoració en gel
Activitat preventiva que té com a objectiu reduir el risc de càries i remineralitzar eventuals lesions inicials. Cal posar el producte en un element rebutjable que el pacient haurà de mossegar durant un temps variable (1 a 4 minuts segons el fabricant). Cal fer-ho a la consulta, amb aspiració constant. Quan es retira, el pacient pot escopir, però no pot menjar ni beure durant 30 minuts. La freqüència d’aplicació varia segons el risc de cada pacient. La seva concentració de fluor és de 10.000 a 12.500 parts per milió (ppm).
Fluoració en vernís
L’aplicació de vernís de fluor té el mateix objectiu que el gel, però es recomana en els casos de dents que presenten hipomineralització i en pacients menors de 6 anys. S’aplica amb un pinzell o microaplicador sobre les dents eixutes i es donen instruccions de no menjar ni beure durant una hora ni de raspallar-se les dents durant 4 hores (les instruccions poden variar segons el fabricant). La freqüència d’aplicació varia segons el risc de cada pacient. La seva concentració de fluor és de 22.600 ppm.
Segellat de fissures
Tractament preventiu que té com a objectiu evitar les lesions de càries en les fissures dels molars. Es tracta d’una tècnica no invasiva que consisteix a aplicar una resina a les fissures dels queixals per tal de facilitar-ne la higiene i evitar la retenció de placa i de restes d’aliments.
2. Activitat conservadora no restauradora
Aplicació de fluorur diamí de plata (FDP)
Tractament no invasiu i no restaurador de les lesions instaurades de càries dental. Consisteix a aplicar el producte amb un microaplicador sobre lesions de càries per aturar-ne la progressió. El producte treballa remineralitzant el teixit cariat; un cop remineralitzat, la dent té un aspecte fosc allà on s’ha aplicat el producte. Cal fer noves aplicacions cada 6 mesos. És un tractament indolor.
3. Activitat conservadora restauradora
Obturació
L’obturació o l’empastament és una tècnica restauradora de l’estructura dental malmesa, ja sigui per l’efecte d’un traumatisme o d’una càries.
Se substitueix el teixit malmès de la dent per un material sintètic específic del color de la dent, generalment compòsit o resina composta.
Eventualment pot requerir anestèsia local.
Endodòncia
L’endodòncia o tractament de conductes, popularment coneguda com “matar el nervi”, s’utilitza per eliminar, parcialment o totalment, la polpa o el nervi de la dent quan està malmesa per evitar l’extracció de la peça. Si no es fa, es pot crear un dipòsit de pus a la punta de l’arrel (abscés), que pot arribar a destruir l’os que envolta la dent i requerir l’extracció de la dent o el queixal.
Un cop eliminat el teixit, cal reomplir l’espai amb material biocompatible i acabar el tractament amb un empastament.
4. Activitat quirúrgica
Extracció dental o exodòncia
Aquest procediment consisteix a extreure una dent de l’os maxil·lar. És necessària en cas d’infecció profunda de la peça, per mobilitat per pèrdua d’os de suport (periodontitis), per un cop amb una gran fractura o traumatisme, o per manca d’espai per a l’erupció dels queixals del seny. De vegades cal treure dents pel que anomenem “erupció ectòpica”: la dent apareix en un lloc inadequat i no n’és viable el reposicionament a l’arcada dental.
Cal evitar fumar després de l’extracció d’una dent durant un mínim de dos dies perquè l’acció del fum del tabac pot provocar una complicació en la cicatrització de ferida, que s’anomena “alveolitis”, i provocar un dolor important durant més d’una setmana, que requerirà tractament.
Higiene dental professional
La higiene dental professional, també anomenada “profilaxi oral” o “tartrectomia”, consisteix a eliminar les restes de placa bacteriana i tosca que es formen al voltant de les dents.
Generalment, la duu a terme un higienista dental o un odontòleg mitjançant un aparell d’ultrasons tot i que, en alguns casos, també es pot fer amb instrumental manual.
És una tècnica eficaç i indolora que permet mantenir una boca sana i prevenir l’aparició de malalties bucodentals, com ara la gingivitis o la periodontitis.
Raspat i allisament radicular (RAR)
Les persones amb malalties de les genives, com ara gingivitis o periodontitis, necessiten una higiene dental professional més profunda, coneguda com a “raspat i allisament radicular” (RAR) “curetatge”. L’objectiu d’aquesta tècnica és eliminar la placa i la tosca de sota les genives mitjançant un instrument anomenat “cureta”. Es realitza habitualment amb anestèsia local i pot requerir més d’una sessió.
Aquests tractaments els ha d’indicar l’odontòleg en les revisions periòdiques, de forma individualitzada.
Fundes
Les fundes, també anomenades “corones”, s’utilitzen per millorar l’estètica dental o per restaurar peces malmeses o fracturades que no es poden arreglar amb un empastament.
Poden ser de diferents materials, com ara de metall o ceràmica, i cobreixen una part o tota la superfície de la dent. S’adhereixen mitjançant diferents tipus de ciments en funció del material emprat per fer la corona.
Requereixen, habitualment, més d’una sessió perquè cal que el protètic elabori la corona d’acord amb els motlles i indicacions del dentista.
Implants
Els implants serveixen per reemplaçar peces dentals definitives que s’han perdut.
Es tracta de cargols de materials biocompatibles que substitueixen l’arrel de la dent absent i que es col·loquen a l’os maxil·lar mitjançant un procediment quirúrgic.
Són una alternativa fixa a les pròtesis amovibles —de treure i posar— i, en alguns casos, és l’única opció si la pròtesi no es pot utilitzar.
Pròtesis
Serveixen per reemplaçar les dents permanents que han caigut o que s’han extret. Poden ser parcials, quan només substitueixen unes quantes dents, o totals, si no queda cap dent.
Segons la seva fixació poden ser:
- Fixes, quan el pacient no les pot treure per netejar perquè van fixades a dents romanents o implants.
- Amovibles, quan el pacient se les pot treure i posar. Aquests tipus de pròtesis s’han de treure durant la nit per deixar descansar les genives, i s’han de submergir en un col·lutori bucal antisèptic. És fonamental netejar-les després dels àpats, amb un raspall especial, aigua i sabó o una solució específica. També cal assegurar-se que estan ben col·locades i s’ajusten correctament. Un ús i manteniment adequats d’aquest tipus d’aparells ajuda a prevenir malalties bucodentals, com ara la candidiasi oral o el càncer oral.
L’ortodòncia és un tractament que té per objectiu corregir la posició de les dents i dels maxil·lars per restablir l’equilibri morfològic i funcional de la boca i de la cara, a més de millorar l’estètica facial.
Facetes
Les facetes serveixen per millorar el color o la forma de les dents i es fan per motius estètics.
Es tracta de làmines fines de ceràmica que s’enganxen a la part frontal de les peces mitjançant un ciment adhesiu de resina.
Només s’acostumen a fer en dents anteriors; és a dir, les que es veuen en somriure.
Emblanquiment dental
És un tractament estètic que consisteix a aclarir el color de la dent.
Abans d’iniciar el tractament cal que l’odontòleg valori l’estat de salut bucodental per evitar complicacions.
Hi ha diferents tipus de productes emblanquidors, però tots els que s’utilitzen contenen un dels dos decolorants dentals següents: peròxid d’hidrogen o peròxid de carbamida.
Es desaconsella l’ús de productes amb la finalitat d’emblanquir les dents sense supervisió d’un odontòleg.
Fèrula de descàrrega
És un dispositiu intraoral que se subjecta sobre les dents per fricció. Està elaborada amb un material de plàstic específic similar al de les dentadures.
S’utilitza per alleujar els símptomes d’alguns problemes de l’articulació temporomandibular i del bruxisme.
Es col·loca entre els arcs dentals i evita el desgast de les dents per fricció mecànica entre el maxil·lar superior i l’inferior. També evita l’excés de pressió que pot comportar dolor en l’articulació temporomandibular a la zona de l’oïda.
S’acostuma a utilitzar durant la nit, mentre es dorm, i en un sol dels maxil·lars, aquell que tingui major nombre de dents presents habitualment.
Ha de cobrir totes les peces de l’arc i permetre la màxima llibertat de moviments de la mandíbula. No ha de pressionar les dents ni els teixits tous de la boca.