La cavitat oral la formen la llengua, les dents, les genives, el paladar i les glàndules salivals; i són els responsables del primer pas per fer la digestió dels aliments mitjançant la masticació i la deglució. La boca també participa en la respiració, la parla, té funcions protectores i és clau per a l’expressivitat i l’autoestima.
Les dents són òrgans durs col·locats en forma d’arc dins la boca.
Estructura i components
La boca està formada per:
- Les mucoses. Recobreixen i protegeixen l’interior de la boca. Contenen les glàndules salivals menors que produeixen i secreten saliva fent que la mucosa es mantingui humida.
- El paladar. És la part superior de la boca i està cobert per mucosa. La part anterior s’anomena “paladar dur”, ja que està suportat per os, i la part posterior, “paladar tou” o “vel del paladar”.
- La llengua. És un múscul cobert en la seva part superior de petites protuberàncies, anomenades “papil·les”, que permeten captar el gust dels aliments.
- Les glàndules salivals. Es localitzen a les parets i a la base de la boca. S’encarreguen de secretar saliva, que humiteja els aliments i ajuda a descompondre’ls gràcies als seus enzims. La saliva és l’escut protector natural davant la càries. Té la capacitat de restablir l’equilibri quan les condicions del medi oral no són saludables. La saliva no sempre té la mateixa composició.
- Els llavis. Són la part externa de la cavitat oral, coberts de pell per la part externa i de mucosa per la part interna. Estan formats per músculs i participen de la mímica facial. Tenim llavi superior i inferior que s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials.
- Les dents. Estan formades per:
- Tres parts (corona, coll i arrel/s):
- La corona. Part visible de la dent que sobresurt de les genives.
- El coll. Unió entre la corona i l’arrel.
- L’arrel o les arrels. Part coberta per l’os i la geniva en estat de salut. En cas de pèrdua de l’os de suport de les dents, les arrels poden quedar parcialment exposades a l’exterior.
- Capes de diferents teixits:
- Esmalt. Capa externa, de color blanc, que recobreix i protegeix la corona. Està format per sals de calci. No té sensibilitat perquè no té terminacions nervioses. És el teixit més dur del cos.
- Dentina. Es troba sota de l’esmalt al qual proporciona elasticitat. És responsable del color de les dents i en protegeix la polpa i els nervis. La dentina té sensibilitat perquè té terminacions nervioses dins dels seus túbuls.
- Ciment. Cobreix l’arrel i permet la unió de la dent amb l’os mitjançant unes fibres que la sostenen que s’anomenen “lligament periodontal”.
- Polpa. Teixit intern de la dent. No està calcificat. És la part que conté els vasos sanguinis que condueixen la sang a la dent, i les terminacions nervioses que li proporcionen la sensibilitat.
- Tres parts (corona, coll i arrel/s):
- Les genives. És un teixit de color rosat que recobreix l’os maxil·lar superior i inferior.
- Els maxil·lars. Són els ossos on estan implantades les dents. L’os maxil·lar inferior s’anomena també “mandíbula”.
Funcions de la boca
- Masticatòria. Les dents, amb ajuda de la saliva i de la llengua, trituren, humitegen i comencen a digerir els aliments formant el bol alimentari. El bol s’empassa a través de la faringe i arriba a l’estómac per extreure’n els nutrients.
- Parla. Algunes dents serveixen, juntament amb els llavis i la llengua, per formar sons i pronunciar correctament determinades paraules.
- Estètica. Les dents formen part del nostre aspecte. Les dents donen forma a la cara i faciliten l’expressió de les emocions.
- Relació social. La boca és un element important en la mímica facial i participa de la comunicació entre les persones, també mitjançant la comunicació no verbal.
Desenvolupament i erupció de les dents: dentició temporal i dentició definitiva
Anomenem “dentició” al conjunt de dents.
Els humans som mamífers difiodonts; és a dir, tenim dues denticions durant la vida: la dentició temporal i la dentició definitiva.
- Dentició temporal o de llet. Aquestes dents comencen a desenvolupar-se abans de néixer, inicien la seva erupció entre els sis mesos i el primer any de vida, i acaben de sortir als dos anys i mig aproximadament. La dentició temporal inclou vint peces: deu al maxil·lar superior i deu al maxil·lar inferior. Cada maxil·lar té quatre incisives, dues canines i quatre molars. El procés d’erupció dental pot provocar baveig, irritabilitat, necessitat de mossegar, inflamació, dolor i sensibilitat de les genives, rebuig en menjar i problemes per dormir.
- Dentició permanent o definitiva. Les dents definitives es comencen a formar sota les arrels de les dents de llet. Quan les de llet comencen a caure, cap als sis anys d’edat, és perquè l’arrel s’ha anat reabsorbint per efecte de la pressió de la dent definitiva que empeny per substituir-la. Aquest procés de recanvi també rep el nom d’”exfoliació”.
Durant el recanvi, les incisives es canvien per incisives, les canines per canines i els molars temporals són substituïts per premolars. Els molars definitius apareixen en espais on no hi havia prèviament cap dent.
Els tercers molars o queixals del seny són els darrers a sortir, entre els 16 i els 25 anys. Els tercers molars no es formen en totes les persones.
La dentició definitiva inclou 32 peces: 16 al maxil·lar superior i 16 al maxil·lar inferior, si no hi ha agènesi. El fet que no es formi una dent s’anomena “agènesi”.
Tipus de dents segons la seva forma i funció
Segons la seva forma i funció les dents reben diferents noms:
- Incisives. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. Tenen forma de pala i s’encarreguen de tallar els aliments en porcions més petites.
- Canines. N’hi ha quatre: dues superiors (també anomenades “ullals”, especialment en el cas dels animals) i dues inferiors. Són llargues i esmolades, i la seva funció principal és esquinçar els aliments.
- Premolars. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. S’utilitzen tant per esquinçar com per triturar els aliments.
- Molars. N’hi ha dotze: sis superiors i sis inferiors. Es divideixen en primeres, segones i terceres molars (també anomenades “queixals del seny”). Tenen puntes i solcs i, habitualment, més d’una arrel. Serveixen per aixafar i triturar els aliments i transformar-los en una massa tova que es pugui empassar o deglutir.
Calendari de dentició
Dentició | Edat d’erupció | Tipus de dents | Nombre total de dents a la boca (aproximat) |
---|---|---|---|
Primera (temporal o de llet) |
6 mesos - 1 any |
8 incisives temporals |
8 |
Primera (temporal o de llet) |
1 any - 18 mesos |
4 primeres molars temporals |
12 |
Primera (temporal o de llet) |
18 mesos - 2 anys |
4 canines temporals |
16 |
Primera (temporal o de llet) |
2 anys – 2 anys i mig |
4 segones molars temporals |
20 |
Segona (definitiva) |
6 anys |
4 primeres molars permanents |
24 |
Segona (definitiva) |
6 anys - 8 anys |
8 incisives permanents |
24 |
Segona (definitiva) |
8 anys - 9 anys |
4 premolars permanents |
24 |
Segona (definitiva) |
9 anys - 12 anys |
4 canines i 4 premolars permanents |
24 |
Segona (definitiva) |
12 anys |
4 segones molars permanents |
28 |
Segona (definitiva) |
16 anys - 25 anys |
4 terceres molars permanents |
32 |