Contacte
Amb l'arribada de la tardor, una gran part de la població surt a collir bolets als boscos. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts plats de la gastronomia catalana, però la flora micològica de Catalunya inclou també espècies tòxiques, algunes de molt perilloses.
El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d'aspecte semblant fan que cada any, en arribar la temporada de bolets, es produeixin intoxicacions, algunes, fins i tot, mortals.
El criteri bàsic per evitar una intoxicació per la ingestió de bolets tòxics és consumir únicament aquells que se sap amb tota certesa de quina espècie són. Si es té algun dubte a l'hora d'identificar-los, cal rebutjar-los.
Els símptomes d'intoxicació canvien segons l'espècie que l'ha produïda. Es poden presentar un o alguns d'aquests símptomes: forts dolors d'estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, prostració total, deliris i períodes alternatius de crisi i de calma.
Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d'haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d'unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.
Als primers símptomes d'intoxicació, per poc importants que semblin, s'ha d'anar immediatament a un centre sanitari. L'eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb què s'actuï.
Davant dels primers símptomes, s'ha d'anar immediatament a un centre hospitalari per rebre el tractament adequat.
Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s'ha eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l'espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l'aplicació del tractament més eficaç. Si no s'han pogut guardar restes dels bolets es pot guardar una mostra del vòmit perquè els metges identifiquin amb més precisió el tòxic ingerit.
Quan són unes quantes persones les qui han menjat els bolets, les qui no presenten símptomes d'intoxicació també han de rebre assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics.
A l'hora de collir-los i consumir-los, seguiu els consells següents:
- Colliu només els bolets d'espècies comestibles conegudes, que presentin un bon estat de conservació i que sapigueu identificar del cert. Davant de qualsevol dubte, no els agafeu mai i encara menys us els mengeu. També podeu enviar la imatge del bolet que voleu identificar al servei de consultes micològiques de l'ACSA, que compta amb la col·laboració de la Societat Catalana de Micologia.
- Rebutgeu els exemplars trencats, els que ja s'han començat a descompondre o els que estiguin florits, amarats d'aigua o s'han gelat durant la nit.
- Cal tenir en compte que, després de la pluja, es poden descolorir o, contràriament, poden estar massa acolorits per haver absorbit humitat. També poden haver perdut part de l'ornamentació i això us podria confondre.
- No colliu mai els bolets que creixen als parcs i jardins, als vorals de les carreteres o a prop de zones industrials perquè poden absorbir substàncies tòxiques de l’ambient.
- Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
- Conserveu-los al frigorífic.
- Consumiu-los:
- com més aviat millor (d’un a tres dies després de la collita), ja que la majoria s'alteren ràpidament.
- amb moderació, perquè són de difícil digestió, i preferentment, com a acompanyament. Procureu menjar-ne en petites quantitats especialment si és la primera vegada que proveu una espècie determinada, ja que a algunes persones els bolets els poden provocar una reacció al·lèrgica o intolerància.
- cuits, atès que alguns bolets són comestibles quan s'han cuinat i, en canvi, poden resultar tòxics si es mengen crus o poc cuits.
Respecteu el medi
Quan aneu a buscar bolets, no us oblideu de respectar el bosc. La pràctica, per desgràcia bastant freqüent, de remoure la molsa o la fullaraca, provoca la dessecació del terra impedint que hi surtin més bolets.
Tampoc no s'han de destruir els bolets no aprofitables pel seu mal estat o d'espècies que no es coneixen i que, per tant, no s'han d'agafar.
No hi ha regles segures per distingir els bolets tòxics dels comestibles i les tradicions populars no són una manera segura per comprovar-ho. L'única manera d'assegurar-se que un bolet és comestible o no, és identificar correctament l'espècie i això només s'aconsegueix gràcies al coneixement i l'experiència en el camp micològic.
Les proves casolanes per comprovar la toxicitat dels bolets, com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, són falses.
No és cert que els bolets menjats pels cargols, llimacs o altres animals no són tòxics; els bolets, com altres vegetals, poden resultar tòxics per a les persones i no ser-ho per als cargols o altres animals.
