La bioètica és l’estudi sistemàtic de la conducta humana en els camps de les ciències biològiques i de l’atenció de la salut, en la mesura en què aquesta conducta s’analitza a la llum dels principis i valors morals [Enciclopèdia de bioètica de l’Institut Joseph i Rose Kennedy, 1978].
Intenta donar una resposta adequada a la complexitat creixent en l’atenció sanitària i en les polítiques de salut, fomentant, en la ciutadania en general i en els professionals de manera especial, la reflexió que ha d’ajudar a conèixer quines poden ser les millors opcions a prendre respecte a la nostra vida en una societat de persones lliures.
Per això, la bioètica es preocupa per les qüestions ètiques involucrades en la comprensió humana de la vida. Neix per la consciència de necessitat d’una reflexió crítica sobre els conflictes ètics provocats pels avenços de la ciència de la vida i la medicina.
La bioètica no defensa una actitud moral concreta ni busca oferir respostes determinants i definitives. Fuig dels posicionaments morals extrems, però busca una reflexió fonamentada, crítica i argumentada que se centri en la singularitat de la situació concreta.
Certament, la societat es caracteritza per la disparitat de creences i idees del bé. En l’àmbit de la salut, per exemple, sorgeixen conflictes entre la voluntat dels pacients i el criteri dels professionals. La bioètica no és com un protocol que diu quina de les dues actituds és la correcta, sinó que aporta uns elements de reflexió que ajuden a analitzar la situació concreta, per tal de construir la decisió més encertada. La bioètica no determina què és el bé, sinó que encoratja les persones immerses en una situació de conflicte perquè n’acordin el seu a través del diàleg i el respecte.