Igual que els adults, els menors tenen una sèrie de drets en l’àmbit de la salut. La seva voluntat ha de ser respectada i han de ser involucrats en la presa de decisions sanitàries. La llei diu que a partir dels 16 anys els menors poden decidir igual que els adults. Però la seva maduresa no depèn només de l’edat, per això és molt important tenir en compte la singularitat que caracteritza cada persona i els elements de la situació concreta.
L’any 2009, el Comitè va publicar el document La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut. El seu objectiu és servir d’ajuda als professionals en l’atenció que presten a les persones menors d’edat. En aquest document es reconeix la importància de defendre i motivar l’autonomia dels menors a l’hora per prendre decisions relatives a la seva salut, sempre que disposin de la competència necessària per fer-ho.
El professional hauria de tractar cada cas d’una manera individualitzada per tal d’evitar tant la interpretació restrictiva del deure de respectar la confidencialitat com la interpretació excessiva de la conveniència d’informar els pares o tutors sobre la situació de la persona menor.
L’adequada ponderació dels diferents principis i drets que es troben en joc en la situació concreta permetrà el professional afrontar els casos de la manera més encertada.
La llei diu que a partir dels 16 anys els menors poden decidir igual que els adults, però la maduresa no depèn només de l’edat.