Contacte
Les xinxes són insectes petits, sense ales i d’un color rogencterrós, que piquen els humans i els animals per alimentar-se de la seva sang, però és poc probable que puguin transmetre malalties. L’interès sanitari es limita a les molèsties que poden ocasionar les seves picades.
L’espècie que acostuma a trobar-se a l’interior dels habitatges és l’anomenada Cimex lectularius, també coneguda com a xinxa dels llits perquè s’acostuma a amagar en els dormitoris, fonamentalment en els matalassos i entre els llençols.
Les picades, que s’acostumen a produir durant la nit, poden passar desapercebudes, però en algunes persones poden produir reaccions al·lèrgiques i arribar a ser molt irritants.
En el nostre país proliferen en els mesos càlids, especialment en allotjaments amb un gran moviment de persones, com ara els hotels, els albergs o les residències.
Les xinxes passen per diferents estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, nimfa i adulta. Es reprodueixen ràpidament i el nombre d’ous que produeix cada femella depèn de l’accés a aliment que tingui. Després d’una ingesta, pot produir durant 10 dies d’1 a 7 ous per dia, i pot viure de 3 mesos fins a 1 any.
Passen la major part del temps amagades, digerint i excretant l’aliment, ja que s’alimenten cada 3-7 dies. Quan surten, ho acostumen a fer entre la mitjanit i les 5:00 h AM, atretes pel diòxid de carboni que produeixen les persones que dormen i la seva temperatura corporal.
La mida de les xinxes de llit, similar a la de la llavor d’una poma, els permet amagar-se entre els matalassos i en les robes del llit, així com en tota mena d'escletxes o fissures del sòl, parets, portes i mobles, en els plecs de l’entapissat dels mobles, en les bufadures dels empaperats de les habitacions, o en els plecs de les cortines i les catifes.
Les xinxes poden introduir-se en un edifici o passar d’un habitatge a un altre amb facilitat a través del transport de mobles, equipatge, matalassos, roba, caixes o qualsevol estri domèstic. Així mateix, també poden desplaçar-se d’una ciutat o país a un altre ja que poden aguantar temps sense alimentar-se.
Si sospiteu que a la vostra llar hi ha xinxes, inspeccioneu amb atenció els llocs on poden refugiar-se, amb l’ajuda d’una llanterna i una lupa. L’aparició d’exosquelets de xinxes després de la muda, de taques de sang oxidada que corresponen als seus excrements, i una olor dolça d’humitat, en poden revelar la presència.
En cas de detectar-ne, cal actuar amb rapidesa i confirmar que són xinxes. El tractament pot durar de setmanes a mesos, depenent de l’extensió de la infestació.
Davant d’una infestació, convé recórrer a una empresa autoritzada de control de plagues. Aquestes empreses disposen de professionals capacitats per poder diagnosticar l’origen de la plaga, així com per realitzar el control escaient de manera eficaç i segura.
Algunes mesures de control que es poden aplicar són:
- Segellar petites àrees de possible amagatall.
- Segellar dins d’una bossa de plàstic o d’un contenidor, durant un any, els objectes infestats que no es poden tractar.
- Netejar i passar l’aspiradora regularment.
- Rentar la roba a 60 ºC durant 20 minuts.
- Assecar la roba a l'assecadora en cicle calent (50 ºC) durant almenys 30 minuts.
- Congelar la roba dins una bossa segellada al congelador d'un frigorífic domèstic estàndard amb una temperatura mínima de -18 °C durant 3-4 dies.
- Utilitzar netejadors a vapor: a uns 55 ºC amb difusor per evitar la dispersió de les xinxes.
Es recomana que els tractaments amb plaguicides els realitzi una empresa de control de plagues. Podeu consultar el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides de Catalunya (ROESP) on trobareu totes les empreses autoritzades per realitzar aquests serveis.
Per evitar l’entrada i proliferació de xinxes cal:
- Mantenir una bona higiene domèstica.
- Utilitzar fundes protectores per cobrir els matalassos. Això contribueix a eliminar possibles amagatalls. Que siguin de color clar ajuda a fer les xinxes més visibles. Convé revisar-les periòdicament per detectar-hi possibles forats.
- Mantenir la casa ordenada per reduir possibles zones de refugi de les xinxes i passar l’aspiradora regularment.
- En cas que adquiriu mobles de segona mà, inspeccioneu-los amb cura abans d’endur-vos-els a casa. Eviteu recollir mobles del carrer.
- Quan viatgeu, podeu prendre algunes precaucions:
- Reviseu els matalassos de l’allotjament i els suports dels llits a la cerca de xinxes.
- Eviteu deixar la maleta sobre el llit o al terra; deixeu-la tancada a sobre del suport específic per a l’equipatge.
- Pengeu la roba en lloc de col·locar-la en calaixos.
- Després de viatjar, reviseu l’equipatge abans d'introduir-lo a la llar, no el poseu sobre el llit i buideu la roba directament dins la rentadora. Renteu i assequeu les peces en l'ajust més calent. Si no podeu rentar la roba immediatament, guardeu-la en una bossa de plàstic hermèticament tancada fins que es pugui rentar.
Les xinxes piquen les persones mentre dormen, especialment en les zones que la roba o els llençols no cobreixen, fonamentalment la cara, el coll, l’espatlla, els braços i les mans.
Les picades de les xinxes es poden confondre amb les dels mosquits i inicialment poden passar inadvertides. Acostumen a presentar-se com a àrees lleugerament inflades i vermelles, que poden donar picor i resultar irritants, distribuïdes tant aleatòriament com en línia recta.
Algunes persones poden presentar una reacció al·lèrgica i experimentar marques més àmplies i d’inflor dolorosa, entre altres.
Què cal fer amb les picades
Amb una picada de xinxa cal actuar, en general, com amb una picada de mosquits. Les mesures a seguir són:
- Renteu la zona afectada amb aigua i sabó.
- Remulleu la pell en lloc de fregar-la, i eixugueu-la.
- Tracteu de mantenir la zona neta i seca fins que disminueixi la irritació.
- Eviteu rascar l’àrea de la picada per no infectar-la.
- Podeu aplicar una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l'àrea de la picada per disminuir la picor i la inflamació.
- En cas d’infecció o complicacions, consulteu al vostre centre sanitari de referència.
En la majoria de casos, les picades poden ser molestes però no comporten majors complicacions.
