Contacte
El primer aïllament del virus data del 1959 i es va produir a Eswatini, prop del riu Usutu, a partir d’un mosquit de l’espècie Culex neavei. Durant dècades, la distribució del virus es va considerar limitada a l'Àfrica.
A Europa es va detectar per primera vegada als anys 90 en aus d'Itàlia, i des de llavors s'ha anat estenent per nombrosos països de la Unió Europea. Entre el 2012 i el 2021 s'han descrit al voltant de 100 casos humans autòctons a Àustria, Croàcia, Alemanya, Itàlia, França, els Països Baixos i altres països, la majoria lleus o asimptomàtics.
El 2024, es van analitzar gairebé 100.000 donacions de sang a les Balears i Catalunya, i les proves de cribratge davant del virus del Nil van detectar tres donants positius, que posteriorment es van confirmar com a infeccions per virus Usutu. El primer cas es va identificar en un donant de Mallorca que no havia sortit de l'illa i havia tingut picades de mosquits durant activitats a l'aire lliure. Els altres dos donants procedien de Catalunya, també sense viatges recents fora de la comunitat autònoma. Tots tres estaven asimptomàtics en el moment de la donació.
El virus es transmet principalment per la picada de mosquits infectats del gènere Culex, que actuen com a vectors després d’haver-se alimentat d’aus salvatges infectades, les quals constitueixen el reservori natural del virus.
El VUSU comparteix en gran mesura el cicle de transmissió amb el VNO (virus del Nil Occidental).
No s'ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
Les infeccions humanes produïdes per aquest virus són infreqüents i, quan es produeixen, acostumen a ser asimptomàtiques o a causar quadres lleus (malestar general, febre, mal de cap i erupció cutània).
Les formes neurològiques (meningitis, encefalitis, paràlisi flàccida) són excepcionals i afecten sobretot persones d’edat avançada o immunodeprimides.
Pel que fa al seu impacte en la salut humana, el coneixement actual indica un grau de virulència menor que el del VNO.
No hi ha cap medicament específic per eliminar el virus. El tractament es basa en el control dels símptomes.
El Departament de Salut recorda a la població les mesures habituals de protecció davant les picades de mosquit, especialment durant els mesos de més activitat.
Prevenció de picades de mosquits:
- Utilitzar mosquiteres a les finestres i, si escau, als llits.
- Fer servir repel·lents d’insectes autoritzats, seguint les instruccions del fabricant i del personal sanitari.
- Portar roba de màniga llarga i pantalons llargs en zones amb molta presència de mosquits, especialment a partir del capvespre.
- Evitar acumulacions d’aigua estancada en recipients, testos, cobertes o altres elements que puguin actuar com a punts de cria de mosquits al voltant dels habitatges.
Prevenció de la transmissió del VUSU dels animals als éssers humans:
- Utilitzar roba protectora quan es manipulin animals malalts o els seus teixits durant les operacions de matança o manipulació d’animals.
Mesures per als bancs de sang i teixits:
- Als bancs de sang s’han d’excloure els donants fins a 28 dies després d’haver abandonat una zona on s’hagi detectat un cas humà, llevat que s’hagi descartat la infecció mitjançant una prova individual de detecció del VUSU amb tecnologia d’amplificació genòmica de l’àcid nucleic (NAT), que permet detectar el material genètic del virus a partir d'una mostra de sang.
