Contacte
El virus Usutu és un virus de la família Flaviviridae, a la qual també pertany el virus de l’encefalitis japonesa, el virus del dengue i el virus de la febre groga. Circula principalment en un cicle natural entre aus salvatges i mosquits, sobretot mosquits del gènere Culex. Les infeccions humanes són infreqüents i, quan es produeixen, habitualment són asimptomàtiques o provoquen símptomes lleus.
Aquest virus es va aillar per primera vegada l’any 1959 a Eswatini, prop del riu Usutu, a partir d’un mosquit de l’espècie Culex neavei. Durant dècades, la distribució del virus es va considerar limitada a l'Àfrica.
A Europa es va detectar per primera vegada als anys 90 en aus d'Itàlia i, des de llavors, s'ha anat estenent per nombrosos països de la Unió Europea. Entre el 2012 i el 2021 es van descriure al voltant de 100 casos humans autòctons a Àustria, Croàcia, Alemanya, Itàlia, França, els Països Baixos i altres països, la majoria lleus o asimptomàtics.
El 2024, es van analitzar gairebé 100.000 donacions de sang a les Balears i Catalunya, i les proves de cribratge davant del virus del Nil occidental (VNO) van detectar tres donants positius que, posteriorment, es van confirmar com a infeccions per virus d’Usutu. El primer cas es va identificar en un donant de Mallorca que no havia sortit de l'illa i havia tingut picades de mosquits durant activitats a l'aire lliure. Els altres dos donants procedien de Catalunya, també sense viatges recents fora de la comunitat autònoma. Tots tres estaven asimptomàtics en el moment de la donació.
El cicle de transmissió és molt semblant al del VNO. Les aus salvatges són el principal reservori natural (l'hoste que l'allotja i actua com a font d'infecció) del virus. Els mosquits poden adquirir-lo en alimentar-se d’una au infectada i, posteriorment, transmetre'l a les persones mitjançant una picada.
No s'ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
Les persones afectades acostumen a ser asimptomàtiques o a presentar símptomes lleus, com ara malestar general i dolor generalitzat, febre, mal de cap i erupció cutània.
En casos excepcionals, pot produir afectacions neurològiques, com ara meningitis (inflamació de les meninges, que són les membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal), encefalitis (inflamació del cervell) o paràlisi flàccida (debilitat muscular associada a una disminució del to muscular, de manera que els músculs afectats estan flàccids), especialment en persones d’edat avançada o amb el sistema immunitari debilitat.
Pel que fa al seu impacte en la salut humana, el coneixement actual indica un grau de virulència menor que el del VNO.
No hi ha cap medicament específic per eliminar el virus. El tractament es basa en el control dels símptomes.
Es recomana aplicar les mesures habituals de protecció davant les picades de mosquit, especialment durant els mesos de més activitat:
- Utilitzar mosquiteres a les finestres i, si escau, als llits.
- Fer servir repel·lents d’insectes autoritzats, seguint les instruccions del fabricant i del personal sanitari.
- Portar roba de màniga llarga i pantalons llargs en zones amb molta presència de mosquits, especialment a partir del capvespre.
- Evitar acumulacions d’aigua estancada en recipients, testos, cobertes o altres elements que puguin actuar com a punts de cria de mosquits al voltant dels habitatges.
Prevenció de la transmissió del VUSU dels animals als éssers humans:
- Utilitzar roba protectora quan es manipulin animals malalts o els seus teixits durant les operacions de matança o manipulació d’animals.
Mesures per als bancs de sang i teixits:
- Als bancs de sang s’han d’excloure els donants fins a 28 dies després d’haver abandonat una zona on s’hagi detectat un cas humà, llevat que s’hagi descartat la infecció mitjançant una prova individual de detecció del virus d’Usutu amb tecnologia d’amplificació genòmica de l’àcid nucleic (NAT), que permet detectar el material genètic del virus a partir d'una mostra de sang.