Contacte
La vacuna antimeningocòccica B protegeix de la malaltia meningocòccica invasiva (MMI) produïda pel serogrup B.
La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat “meningococ”. Se’n produeixen casos durant tot l’any però, de manera més freqüent, durant els mesos d’hivern i primavera. N’hi ha diversos serogrups. Els causants de la malaltia majoritàriament són els serogrups A, B, C, W i Y.
Tradicionalment, els serogrups B i C produeixen la malaltia, sobretot en infants menors de 5 anys, i el serogrup B continua sent el que més freqüentment causa els casos de MMI en el nostre entorn.
La malaltia es transmet de forma directa a través de les secrecions respiratòries o per contacte directe i perllongat amb una persona portadora. La infecció amb meningococ es pot limitar a la nasofaringe, sense produir simptomatologia (portadors asimptomàtics) o pot progressar i desenvolupar la malaltia (meningitis, bacterièmia o sèpsia, entre d’altres).
La vacunació contra el meningococ es va iniciar l’any 2000, amb la introducció de la vacuna contra el meningococ C conjugada (vacuna MC) en els lactants; i l’any 2014 també es va introduir en els adolescents d’11-12 anys.
Posteriorment, l’any 2020 es va substituir la vacuna MC dels 11-12 anys per la vacuna antimeningocòccica conjugada tetravalent contra els serogrups A, C, W i Y. Aquesta darrera modificació es va produir per un canvi en el patró de la malaltia, amb increment de casos pel serogrup W i Y, majoritàriament en joves.
Atès que el serogrup B produeix alguns casos de MMI i hi ha una vacuna disponible, es va incloure de forma sistemàtica als nascuts a partir del gener del 2022 la vacunació contra el serogrup B.
Els infants s’han de vacunar contra el meningococ B als 2, 4 i 12 mesos d’edat.
La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat “meningococ” del qual existeixen diferents serogrups.
La vacunació té com a objectiu, d’una banda, que tingui un efecte directe ─protecció de les persones vacunades─ i, de l’altra, que tingui un efecte indirecte a nivell comunitari ─protecció de les persones no vacunades d’altres grups d’edat.
És important aconseguir percentatges de vacunació elevats amb l’objectiu de controlar la malaltia.
La vacunació als 2, 4 i 12 mesos es realitzarà al centre on habitualment es duen a terme la resta de vacunacions sistemàtiques.
Com tots els medicaments i totes les vacunes, pot causar efectes secundaris, però els estudis suggereixen que generalment són lleus i no duren gaire.
Gairebé 8.000 persones ─inclosos més de 5.000 nadons i infants petits─ es van incloure als assaigs clínics per provar-ne la seguretat.
Sí, es pot administrar alhora amb altres vacunes sistemàtiques per a nadons, com la vacuna hexavalent i la vacuna antipneumocòccica.
És probable que els nadons que rebin la vacuna juntament amb les altres vacunes sistemàtiques tinguin febre 24 hores després de la vacunació.
Altres efectes secundaris comuns de la vacuna antimeningocòccica B inclouen:
- dolor, inflor o envermelliment on s’ha administrat la injecció.
- diarrea o malestar
- plor i irritabilitat
El paracetamol pot ajudar a tractar aquests símptomes. Podeu consultar amb el vostre professional de referència.
Pot aparèixer, rarament, una reacció al·lèrgica, en forma d’erupció o pruïja, que afecti parcialment o totalment el cos.
Molt poques vegades un nadó pot tenir una reacció al·lèrgica greu (anafilaxi) després de rebre la vacuna.
Com amb la resta de vacunacions, per aclarir qualsevol dubte que tingueu, poseu-vos en contacte amb el vostre professional sanitari de referència.
També podeu consultar el Canal Salut o trucar al 061 Salut Respon.