És freqüent que les persones que pateixen un TCA no tinguin consciència de malaltia. Això vol dir que normalitzen moltes conductes anòmales i en conseqüència rebutgen el tractament. Per això és molt important entendre que la primera fase del tractament és treballar aquesta consciència del trastorn i la motivació per voler sortir-ne, perquè la col·laboració i l’actitud de la persona en el tractament és clau.
D’altra banda, el TCA és un trastorn que afecta tota la família per la seva complexitat i gravetat. En el procés de recuperació és important la implicació de tota la família en funció del seu rol. S’ha de tenir en compte que els tractaments més exitosos són els que inclouen tot el nucli familiar.
El tractament dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) l'ha de dur a terme un equip multidisciplinari especialitzat que doni resposta a totes les necessitats de les persones afectades (mèdiques, psicològiques, socials i familiars), amb caràcter integral i amb una orientació a la prevenció de recaigudes.
Es tracta d’un procés llarg, d’entre 2 i 4 anys de durada aproximadament, i la recuperació no acostuma a ser lineal, sinó que hi solen haver alts i baixos fins a rebre l’alta definitiva. És important tenir en compte que a l’inici és possible que hi hagi un empitjorament dels símptomes degut al fet que la persona afectada comença a fer front als problemes que té.
Una detecció, un diagnòstic i un tractament precoços són factors de bon pronòstic per a la recuperació.