Contacte
A més de l’anorèxia i la bulímia, existeixen altres TCA com el trastorn per afartament o el trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCANE).
Es diagnostiquen més casos de bulímia i trastorn de la conducta alimentària no especificat que d’anorèxia nerviosa.
En molts casos l’aparença física de la persona que pateix un TCA és normal. És a dir, no necessàriament està prima o excessivament prima. Creure erròniament que tothom que pateix un TCA està prim pot dificultar-ne la detecció.
Hi ha persones que es recuperen totalment, d'altres ho fan parcialment i només algunes cronifiquen la malaltia. El que és imprescindible per a la recuperació d’un TCA és la realització d’un tractament mèdic i psicològic especialitzat.
Els TCA són trastorns mentals que ningú tria patir. Són trastorns que provoquen un intens patiment tant a la persona afectada com al seu entorn familiar. Sempre tenen un origen multicausal en el qual intervenen diversos factors de tipus individual, familiar i social, de manera que el resultat final és que hi ha persones més o menys vulnerables per patir un TCA, mai persones que decideixen patir-lo.
Tot i que els TCA són més habituals en dones (9 de cada 10 casos són dones), afecten ambdós sexes. També es diagnostiquen en persones de totes les edats. El que sí és habitual és que l’edat d’inici de la malaltia se situï a l’adolescència i, un cop ha aparegut, la malaltia acompanya la persona fins que aquesta es posa en tractament.
Quan parlem de bulímia i trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen pel fet que la persona afectada no té la capacitat de controlar la seva ingesta. De cap manera es tracta de manca de voluntat.