Preguntes freqüents sobre els trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

Els fills i filles de les persones amb TEAF no neixen amb el trastorn. La ciència explica que els TEAF només es poden donar una vegada s’ha produït la fecundació de l’òvul. A partir d’aquest moment, el consum d’alcohol per part de la mare pot causar un dany irreversible en el fetus.

Els TEAF són conseqüència del consum d’alcohol durant l’embaràs i una dona amb TEAF no ha de tenir necessàriament un fill o filla amb TEAF, llevat que consumeixi alcohol durant l’embaràs. Tot i així, les persones amb TEAF tenen més risc de consumir substàncies o de patir les discapacitats secundàries associades al trastorn, fet que pot derivar en conductes de risc en les diferents etapes, també durant l’embaràs.

Malauradament, els TEAF són condicions que acompanyaran la persona al llarg de la seva vida. D’aquí en deriva la importància d’un diagnòstic al més aviat possible, a fi de poder acompanyar la persona durant el seu desenvolupament i ajudar-la a aconseguir el màxim grau d’autonomia possible. Un diagnòstic precoç també permet prevenir les discapacitats secundàries associades, com poden ser les dificultats per mantenir una feina, per viure de manera independent, problemes amb la llei, conductes sexuals inapropiades i dificultats associades a la salut mental.

Aquestes persones requereixen suport durant llargs períodes de temps en qüestions com ara l’adaptació a una vida autònoma. La comprensió d’aquest fet per part de les famílies pot ajudar a canviar les expectatives i poder planificar i buscar mesures i recursos adequats.

El més important és que heu deixat de beure completament després d’assabentar-vos que estàveu embarassada. Mai és massa tard per deixar de beure, i, com més aviat ho feu, més possibilitats tindrà el vostre nadó de néixer sa.

No es pot saber si el fetus ja ha patit algun dany. Algunes dones beuen molt alcohol durant l’embaràs i els seus nadons no semblen tenir problemes; altres en beuen poc i els seus nadons mostren símptomes d’exposició a l’alcohol. En les primeres setmanes d’embaràs es desenvolupen moltes parts del cos i dels òrgans. És en aquest període quan la majoria de les dones s’assabenten que estan embarassades. El millor és no alarmar-se, parlar sobre les vostres inquietuds amb els professionals que fan el seguiment del vostre embaràs i assegurar-vos de fer un bon seguiment dels controls prenatals de rutina durant tota la gestació.

Totes les begudes que continguin alcohol poden fer mal al fetus en gestació, fins i tot la cervesa i el vi. No hi ha cap tipus d’alcohol, ni cap dosi que hagin demostrat ser segures.

Cada embaràs és diferent. El consum d’alcohol pot afectar uns nadons més que altres. El fet que el vostre primer fill no tingués problemes no garanteix que aquest segon no en tingui.

El que sí que està comprovat és que el consum d’alcohol té un impacte negatiu en la fertilitat i pot dificultar l’embaràs. No es coneixen encara els efectes que pot produir durant l’embaràs, però en cap cas es tractarà de TEAF, ja que aquests trastorns són causats específicament pel consum d’alcohol de la mare durant l’embaràs.

No obstant això, el paper de la parella és important, ja que pot ajudar la dona a evitar el consum d’alcohol durant l’embaràs. Una manera de donar-li suport és evitar els esdeveniments socials on se serveixin begudes alcohòliques. També pot ajudar-la no consumint alcohol.

La paraula diagnosticar fa referència al fet de reconèixer un trastorn o malaltia en funció dels seus símptomes. Des del punt de vista pràctic, consisteix a agrupar persones amb característiques comunes amb la finalitat de poder-ne identificar d’altres, conèixer la causa i crear intervencions. El problema no és el diagnòstic, sinó l’actual falta de coneixement científic sobre com cal tractar el trastorn. El diagnòstic no frustra ni impedeix el desenvolupament, sinó que simplement ajuda a canviar les expectatives poc realistes envers el problema. La majoria de persones senten alleujament quan coneixen el diagnòstic.

D'altra banda, les famílies tenen una posició d’avantatge des del moment en què coneixen el diagnòstic. Aquest coneixement permet a la família i els professionals elaborar plans d’intervenció ajustats a les necessitats de l’infant o l’adolescent, amb l’objectiu que pugui assolir el seu màxim potencial. El diagnòstic permet a tot l’entorn entendre les conductes que es poden donar i actuar utilitzant estratègies més eficaces, i també permet a les famílies crear xarxes de suport amb altres famílies amb les mateixes dificultats. El diagnòstic dona visibilitat, i la visibilitat proporciona respostes. 

Atès que les persones amb TEAF neixen amb una lesió cerebral, no processen la informació de la mateixa manera que la resta de persones sense aquest trastorn i, per tant, no sempre actuen d’acord amb el que s’espera d’elles. La lesió cerebral pot penetrar en els entorns de criança més favorables mitjançant problemes de conducta i/o suposar un repte per a les famílies.

Les famílies i/o les persones cuidadores necessiten ajuda i suport i, sobretot, no ser jutjats. Els entorns de criança estables i comprensius poden tenir un impacte molt positiu en el desenvolupament de les persones amb TEAF, però l’absència d’aquests entorns no esdevé la causa principal de la discapacitat.

Les persones afectades de TEAF volen ser acceptades i es preocupen de fer contents els altres, però les seves dificultats quant a memòria, atenció, processament de la informació i hipersensibilitat als estímuls les fa actuar en contra dels seus desitjos. Tenen dificultats per entendre el significat i les relacions en un món complex. A més, les experiències de fracàs repetides a l’hora de complir les expectatives de l’entorn pot generar rebuig a acceptar compromisos i reptes.