L’obtenció d’un diagnòstic acurat permet als i les professionals de l’entorn elaborar plans d’intervenció adequats a les necessitats de l’infant o l’adolescent amb TEAF. És a dir, el diagnòstic és important per implantar correctament estratègies terapèutiques, socials i educatives amb la col·laboració de les famílies i, també, per accedir als serveis i els recursos disponibles. Tenir el diagnòstic al més aviat possible és recomanable per maximitzar la millora en el pronòstic de l’infant o l’adolescent.
No és fàcil determinar si un infant pateix TEAF. Un criteri important per fer-ho és conèixer si la mare ha consumit alcohol durant l’embaràs. Si sospiteu que el vostre fill o filla pateix alguna afectació, comenteu-ho amb els professionals de l’equip de pediatria que l’atenen perquè en facin una primera valoració i puguin programar, si és necessari, una cita amb un especialista per tal de fer-ne el diagnòstic.
El procés de diagnòstic inclou una avaluació multidisciplinària realitzada per un equip format, d’una banda, per un o una professional de pediatria o genetista, que fa una valoració clínica (dismorfològica i del creixement) i estableix el diagnòstic final, i, d’altra banda, per un/a psicòleg/oga, que fa una exploració neuropsicològica de les àrees cognitives i conductuals que poden estar afectades en els TEAF.
Actualment no hi ha cap prova diagnòstica complementària (de laboratori o d’imatge) que permeti fer de manera aïllada el diagnòstic de TEAF. El diagnòstic s’ha de fer, exclusivament, tenint en compte el judici clínic dels professionals basat en els símptomes i els criteris diagnòstics establerts.