Actualment no existeix cura per al TDAH. El tractament té com a objectiu millorar els símptomes i prevenir l'aparició d'altres trastorns associats.

El tractament es realitza de manera individualitzada en funció de cada pacient i la seva família, i és multidisciplinari: combina teràpia psicològica conductual, intervenció psicopedagògica i administració de fàrmacs.

Tractament psicològic

Aporta les estratègies conductuals i cognitives necessàries perquè el pacient, la família i l'entorn escolar puguin abordar correctament el trastorn.

Es basa en els principis de la teràpia cognitivo-conductual (TCC), un tipus de tractament psicoterapèutic que ajuda els pacients a comprendre que els pensaments i els sentiments influeixen en el comportament. 

 Inclou diferents tipus d'intervencions:

  • Teràpia de conducta. Consisteix a modificar els patrons de conducta mitjançant l'establiment d'un sistema de recompenses per als comportaments apropiats i de conseqüències negatives per als inapropiats.
  • Teràpia cognitiva. Entrenament en tècniques d'autoinstruccions i en habilitats i estratègies internes, autocontrol, solució de problemes, i organització i planificació de la conducta en funció d'objectius i fites.
  • Entrenament per als pares. El TDAH pot generar en els pares sentiments de frustració, tristor, culpabilitat, estrès i desconfiança en les seves habilitats com a pares i educadors. Aquest programa té l'objectiu de millorar la seva competència en el maneig del trastorn, ensenyant-los a modificar la conducta dels seus fills i a millorar la relació amb ells a través d'una comunicació efectiva.
  • Entrenament en habilitats socials. S'acostuma a fer en grups petits d'edats similars i treballa aspectes com ara l'autoestima, la comunicació emocional, l'assertivitat i les regles de socialització.

Tractament psicopedagògic

Té com a objectiu millorar l'adaptació de l'infant a l'entorn escolar. Inclou diverses iniciatives:

  • Reeducació psicopedagògica. És un reforç individualitzat que es duu a terme després de l'horari escolar i que inclou intervencions encaminades a millorar el rendiment acadèmic de l'infant, com ara el treball dels hàbits que fomenten conductes apropiades per a l'aprenentatge (maneig de l'horari, control de l'agenda escolar...) i les tècniques d'estudi (prelectura, lectura atenta, anàlisi i subratllat, síntesi i esquemes o resums), l'ensenyament d'estratègies per a la preparació i elaboració d'exàmens i la reducció o eliminació de comportaments inadequats (conductes desafiants o mals hàbits d'organització).
  • Programa d'intervenció a l'escola. Inclou tant accions acadèmiques o d'instrucció com conductuals i implica la major part de l'equip docent per facilitar-ne l'eficàcia. Es basa en accions relacionades amb la metodologia (manera d'explicar els continguts acadèmics, assignació de deures i tasques...), l'entorn de treball (situació física de l'infant a l'aula, eliminació d'elements que generin distracció...) i la millora del comportament de l'alumne (supervisió constant, tutories individualitzades...).
  • Formació als docents. S'informa els professors sobre el trastorn, se'ls entrena en pautes de conducta i se'ls instrueix per a la detecció de senyals d'alerta amb l'objectiu d'afavorir la detecció precoç.

Tractament farmacològic

Ajuda a reduir els símptomes del TDAH, millora el rendiment escolar i el comportament de l'infant i les relacions tant a casa com a l'escola. Al mateix temps, potencia l'efecte de les intervencions psicològiques i psicopedagògiques.

El tractament farmacològic ha de ser prescrit i controlat per un especialista en medicina amb experiència en el TDAH i en el maneig d'aquests medicaments i els seus possibles efectes secundaris.

Actualment hi ha dos grups de medicaments indicats per al tractament del TDAH en nens i adolescents: els estimulants (metilfenidat i lisdexamfetamina) i els no estimulants (atomoxetina).

L'elecció d'un o altre fàrmac dependrà de:

  • L'existència de problemes associats, com tics, epilèpsia, ansietat, etc.
  • Els efectes adversos.
  • L'existència de consum de drogues en l'adolescent.
  • Les experiències prèvies de falta d'eficàcia amb un medicament determinat.
  • Les preferències del nen o adolescent i la seva família.
  • La facilitat d'administració.

 

Una vegada escollit el fàrmac, es comença amb dosis baixes que s'incrementen cada 1 o 3 setmanes en funció de la resposta del pacient i de l'aparició d'efectes secundaris. El metge serà el responsable d'avaluar l'eficàcia i la tolerabilitat del fàrmac mitjançant visites periòdiques, molt més freqüents a l'inici del tractament i més distanciades en el temps (cada 3-6 mesos) un cop ajustada la dosi del fàrmac adequadament.

Data d'actualització:  11.11.2020