La detecció precoç és imprescindible per poder dur a terme a una intervenció efectiva que permeti ajudar l'infant a desenvolupar tot el seu potencial i evitar l'aparició de possibles trastorns associats.

El diagnòstic l'ha de realitzar un professional (especialista en psiquiatria, neuropediatria, psicologia clínica) amb experiència en la detecció d'aquest trastorn i les patologies associades més freqüents. Per tant, davant una sospita de TDAH, cal consultar amb el pediatre d'atenció primària, el qual, en funció de la disponibilitat de la zona, pot fer la derivació del cas a un centre especialitzat en salut mental infantojuvenil, servei de psiquiatria i psicologia infantil o de neuropediatria.

No hi ha cap prova que per si sola determini l'existència de TDAH. Per tant, cal realitzar una avaluació integral de l'infant per establir un diagnòstic, descartar altres causes, i determinar la presència de trastorns associats. Aquesta avaluació inclou:

  • Entrevistes al pacient i als pares per conèixer la naturalesa dels símptomes, els antecedents familiars (donat el caràcter genètic del trastorn), el funcionament familiar i els antecedents personals (embaràs, part i postpart, desenvolupament psicomotor, antecedents patològics i història de salut mental de l'infant).
  • Exploració física i psicopatològica del pacient per avaluar l'estat general de salut i descartar altres possibles causes dels símptomes.
  • Obtenció d'informació sobre el rendiment acadèmic al llarg de tota la història escolar de l'infant. Es poden facilitar als mestres qüestionaris útils per valorar els símptomes del TDAH i la intensitat.
  • Estudi neuropsicològic en cas que se sospiti de la presència d'un trastorn específic de l'aprenentatge associat o sigui important valorar el perfil de funcionament cognitiu. De la mateixa manera, una avaluació psicopedagògica permetrà valorar l'estil d'aprenentatge i establir els objectius de la intervenció reeducativa.

 

El diagnòstic s'ha de basar en l'aparició de les manifestacions conductuals que caracteritzen el trastorn a partir de la informació obtinguda del pacient, els pares i els educadors, però no tots els infants nerviosos i amb problemes d'atenció pateixen TDAH. Per poder parlar de trastorn i no de símptomes transitoris els comportaments avaluats han de:

  • Presentar-se abans dels 6 o 7 anys.
  • Persistir almenys durant els darrers 6 mesos.
  • Manifestar-se i afectar dos o més aspectes de la vida de l'infant (àmbit domèstic, entorn escolar, relacions socials...).
  • Causar una disfunció significativa (familiar, social, acadèmica...).
  • Ser excessius en comparació amb els de la resta d'infants de la mateixa edat.
  • No ser conseqüència d'altres trastorns o problemes de salut que poden causar manifestacions similars, com ara discapacitat intel·lectual, trastorns de l'aprenentatge, trastorns de l'espectre autista, trastorns del comportament, trastorn d'ansietat, trastorn de l'estat d'ànim, abús de substàncies, factors ambientals, i trastorns mèdics.

 

Per avaluar els símptomes s'utilitzen escales de valoració. També és freqüent utilitzar escales més àmplies de psicopatologia general per detectar l'existència d'altres trastorns associats.

Data d'actualització:  11.11.2020