Contacte
Els trastorns del son són problemes relacionats amb el fet de dormir i inclouen dificultat per agafar el son o romandre adormit, facilitat per adormir-se en moments inapropiats, excés de son o conductes anormals mentre es dorm. Alguns dels més freqüents són:
Insomni
Es defineix com la dificultat per adormir-se o per mantenir-se adormit, i per tenir un despertar precoç o un son no reparador. Els episodis poden aparèixer i desaparèixer, i ser temporals o crònics.
Els símptomes poden incloure problemes per agafar el son, despertar-se diverses vegades al llarg de la nit o excessivament aviat, i tenir sensació de cansament i incapacitat de concentrar-se durant el dia, i irritabilitat.
Les preocupacions, algunes malalties, el ritme de vida i certs medicaments són algunes de les causes de l'insomni. El risc d'experimentar aquest trastorn augmenta en els casos següents: ser dona, tenir més de 60 anys, patir un trastorn mental, estar sotmès a molt d'estrès, treballar de nit o canviar de torn amb freqüència i viatjar sovint llargues distàncies.
Si el problema persisteix més de quinze dies, cal parlar amb el metge de capçalera. L'insomni pot desaparèixer amb l'adopció d'hàbits d'higiene del son i amb el tractament de les causes que el produeixen. Si aquestes mesures no són suficients, el metge pot recomanar fàrmacs que ajuden a relaxar-se i a agafar el son. També hi ha clíniques especialitzades en medicina del son, que poden ajudar a resoldre el problema.
AMUNTApnea del son
Es caracteritza per pauses respiratòries repetitives mentre es dorm. Es produeix quan el cervell deixa d'enviar temporalment senyals als músculs que controlen la respiració. Acostumen a patir-la les persones que presenten alguna malaltia o problema de salut, com ara insuficiència cardíaca, malaltia de Parkinson o obesitat.
Els símptomes més comuns són fatiga crònica, somnolència diürna, mal de cap al matí i son intranquil, i es poden controlar amb el tractament de l'afecció que provoca l'apnea del son. El tractament varia segons la gravetat i la causa, i poden ser des de pèrdua de pes, mesures posturals, dispositius mandibulars i dispositius de ventilació en els casos més greus.
Síndrome de les cames inquietes
És un trastorn neurològic que consisteix en una sensació d'inquietud que sol aparèixer en les extremitats inferiors durant el repòs i, més freqüentment, per la nit. Acostuma a impedir que es pugui agafar el son. Segons la seva intensitat té diferents tractaments: suplements de ferro, diferents fàrmacs, etc. La resposta al tractament sol ser molt bona per la qual cosa, en cas que hi hagi aquests símptomes, convé consultar el metge o metgessa.
Narcolèpsia
Es tracta d'un problema del sistema nerviós que provoca somnolència diürna extrema. Tot i que se'n desconeix la causa exacta, moltes de les persones afectades tenen nivells baixos d'orexina, una substància química produïda en el cervell que ajuda a mantenir-se despert.
La narcolèpsia pot produir al·lucinacions en dormir o en despertar-se, episodis de paràlisi del son, on el cos es manté immòbil durant uns quinze minuts en començar a adormir-se o despertar-se, i atacs de cataplexia. En aquests atacs, d'entre trenta segons i dos minuts de durada, es perd el control dels músculs, el cap cau endavant, la mandíbula baixa i els genolls es poden doblegar.
És un trastorn crònic i, per tant, el tractament es basa en el control dels símptomes. La millora dels hàbits d'higiene del son i alguns medicaments poden ajudar a mantenir-se despert durant el dia. Els antidepressius poden reduir els episodis d'al·lucinacions, paràlisi del son i cataplexia.
Parasòmnies
Són comportaments o trastorns de la conducta que apareixen mentre es dorm i que són més comuns durant la infància, com ara el somnambulisme (caminar o realitzar alguna altra activitat adormit), els terrors nocturns (despertar-se aterrit) i els malsons. Altres parasòmnies són parlar mentre es dorm, orinar-se al llit i carrisquejar les dents.