Contacte
Síndrome d'intolerància química múltiple / Hipersensibilitat química múltiple
La sensibilitat química múltiple (SQM) és una síndrome complexa que es presenta com un conjunt de símptomes vinculats a diversos agents i components que es troben al medi ambient (ambientadors, desinfectants, colònies, suavitzants, etc.). Aquestes reaccions es produeixen per una exposició a nivells tolerats per la majoria de les persones.
Aquest trastorn, molt més freqüent en dones, forma part d'un grup de malalties cròniques anomenat síndromes de sensibilització central, juntament amb la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, amb les quals pot anar associat.
El fet que la majoria de casos detectats tinguin pocs aspectes comuns i presentin símptomes i graus d'afectació molt diversos fa que aquest trastorn sigui objecte d'intensos debats entre la comunitat científica.
Es desconeixen les causes de la SQM. S'han proposat molts mecanismes, físics i psicològics, però no ha estat provada científicament cap causa directa entre l'exposició a les substàncies químiques a baixes concentracions i els símptomes/efectes descrits.
La majoria d'investigadors estan d'acord en el següent:
- El mecanisme de la SQM està basat en una interacció entre un o més factors fisiològics i psicològics.
- La SQM s'observa principalment en persones que reaccionen més fàcilment a impactes ambientals externs que altres.
Els símptomes de la sensibilitat química múltiple són molt diversos i poden afectar diferents sistemes i òrgans. Les qualitats d'aquests símptomes, com la durada, la recurrència i la cronicitat, també acostumen a ser molt variables.
Els sistemes afectats acostumen a ser el sistema nerviós central i perifèric, els òrgans sensorials (oïda i ulls), l'aparell respiratori (nas, boca i coll inclosos), el sistema cardiovascular, endocrí, musculoesquelètic, l'aparell gastrointestinal i el reproductor, la bufeta i la pell.
Els símptomes més freqüents incideixen en el sistema nerviós central (mal de cap o pressió, fatiga i manca de capacitats cognitives), el sistema respiratori i el gastrointestinal.
Durant una crisi produïda per l'exposició a algun tòxic, els principals símptomes són ofec, irritació de la pell, de les mucoses i de les vies respiratòries, mal de cap, confusió mental, nàusees, diarrea, fatiga extrema, dolor osteomuscular i malestar general que impedeix continuar en un ambient determinat.
La detecció de la SQM es basa en criteris clínics, és a dir, en el conjunt de símptomes que presenten les persones afectades. No hi ha cap prova analítica ni exploratòria que en confirmi el diagnòstic.
Com a eina de suport els professionals sanitaris poden utilitzar, entre d'altres, el qüestionari QEESI, que mesura les intoleràncies ambientals i no ambientals i les exposicions encobertes, i en quantifica la gravetat i les repercussions sobre les activitats de la vida diària.
En no conèixer bé les causes de la sensibilitat química múltiple, no es disposa de cap tractament específic. Per això, les intervencions terapèutiques han d'anar encaminades a la millora dels símptomes i de la qualitat de vida.
En la SQM és molt important la implicació de la persona afectada en el control de la seva malaltia. Cal evitar reexposicions als productes als quals s'ha perdut la tolerància, per mínima que sigui. Per això, cal modificar els hàbits de vida diària i seguir les recomanacions següents:
- Millorar la ventilació dels domicilis.
- Evitar ambients humits.
- No exposar-se a ambients irritants (gasos, fums).
- Consumir aliments ecològics.
El suport simptomàtic i el tractament de les complicacions de la SQM (com ara les psiquiàtriques) poden reduir les possibles incapacitats de les persones afectades.
Els tractaments amb immunoglobulines, teràpia neutralitzant de substàncies químiques i extractes alimentaris, teràpia d'evitació, dietes d'eliminació i nistatina oral (tractament de càndides) s'estan investigant.
Tot i així, el quadre pot ser crònic i persistent i reduir la qualitat de vida de les persones afectades.
Unitats d’expertesa per a l’atenció a les persones afectades per la síndrome de sensibilització central
Actualment, Catalunya disposa d'unitats especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l'atenció primària com de l'atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.
En determinades circumstàncies el metge o la metgessa d'atenció primària farà la derivació del pacient a aquestes unitats especialitzades per ampliar el procés del diagnòstic o del tractament.
La sensibilitat química múltiple pot afectar seriosament la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Aquest trastorn pot implicar:
- Aïllament social. Les relacions d'amistat, i fins i tot les familiars, es poden veure afectades si l'entorn de la persona que pateix aquesta síndrome no entén les restriccions necessàries per estar amb ella. En els casos més greus només se surt per anar a la consulta mèdica i sempre amb mascareta, per evitar crisis contínues.
- Despeses econòmiques per adequar l'entorn a aquest trastorn.
- Incapacitat laboral.
- Pèrdua de l'oci. La persona pot presentar dificultats per llegir o per veure pel·lícules, o pot patir fonofòbia, que li impedeix escoltar música, etc.
-
ACAF (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
-
ACSFCEM (Obre en una nova finestra)
Associació Catalana de Síndrome de Fatiga Crònica Encefalomielitis Miàlgica
-
AFIMOIC (Obre en una nova finestra)
Associació de Fibromiàlgia, Síndrome de fatiga crònica, Sensibilitat Química Múltiple i Síndrome electromagnètic de Mollet i Comarca
-
APQUIRA (Obre en una nova finestra)
Associació de Persones afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals i altres Síndromes de Sensibilització Central
-
-
-
-
-
-
Documento de consenso. Sensibilidad química múltiple (2011) (Obre en una nova finestra)
Es tracta d'un instrument de millora de la informació, qualitat i equitat en l'atenció de les persones que pateixen SQM dins del Sistema Nacional de Salut. Pretén ajudar els professionals sanitaris en la presa de decisions sobre el diagnòstic, tractament i prevenció d'aquest trastorn, així com avançar en unes pautes comunes d'actuació.
-
Aquest document, consensuat amb la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències, formula recomanacions, basades en l'experiència clínica, per a l'atenció de les persones que pateixen aquest trastorn als serveis d'urgències. El va elaborar el Grup de Treball sobre la Sensibilitat Química Múltiple a petició de les associacions d'afectats de SQM.
-
El Servei Català de la Salut va demanar l'elaboració d'aquest document amb la finalitat de revisar l'abordatge dels pacients afectats de SQM des dels serveis d'urgències dels hospitals, específicament en relació amb la definició de mesures d'evitació i l'establiment d'espais dedicats a l'atenció urgent de les persones afectades.
-
L'objectiu d'aquest document, elaborat a petició del Servei Català de la Salut, és revisar l'etiologia i el tractament de la sensibilitat química múltiple mitjançant la revisió sistemàtica de l'evidència fins al mes de febrer de 2009.